Ahir era l'últim diumenge de febrer. Vaig fer un tomb pel mercat d'antiguitats i vaig ensopegar amb dos amics. En Ramon i en Magí anaven acompanyats de les seves esposes i xerraven tots quatre, acabaven de trobar-se. Uns anaven a estirar les cames, com jo. Els altres buscaven sense fal·lera una planxa antiga que no… Continue reading 2022: dilluns, 28 de febrer
Ja he presentat una queixa a l'hospital, perquè no és el primer cop que em passa. La gent, en general s'aguanta sense dir res, però aquest dia algú més que jo va fer el comentari en veu alta.
"I no obstant tot plegat, les hores de diumenge passaven lentes. I això que el vaig convèncer de fer la migdiada, amb la qual vam consumir una bona estona. A la televisió vam ensopegar un canal que feien la nissaga de Missió Impossible durant tota la tarda, una darrera de l'altra sense interrupció, però tot i que li distreuen aquest tipus de pel·lícules, diumenge ni Tom Cruise no va ser capaç de contenir la seva inquietud. El seu neguit anava creixent tot i que no es queixava."
“Fa un dia gris, avui, a Barcelona. Des d'aquest vessant de Collserola hi ha una àmplia i bonica vista sobre la ciutat i el mar, avui del color de la plata, cobert encara de núvols amenaçadors com els que han deixat anar la pluja d'aquesta nit, segons donen a entendre les gotes que encara ara regalimen vidres avall de les baranes de les terrasses de la planta.”
Setmana complicada, atapeïda. N no ha fet net i això ha provocat noves anades a Sant Pau, tres en quatre dies. I, a casa, estrictes mesures de control de la medicació, de la cura de la pell i de tot el que està en contacte amb ella. Un calvari per N i una feina feixuga… Continue reading Setmana atapeïda
El mussol d'Aqualata 