Breu, concís

Era una tarda de primavera i ell mirava un partit de beisbol a l’estadi dels Tokyo Yakult Swallows, als quals era aficionat. A partir d’aquella tarda, un cop acabada la feina al bar, es va posar a escriure totes les matinades a la taula de la cuina de casa seva. Així va escriure en sis mesos la seva primera novel·la, “Escolta la cançó del vent”, amb la qual es va presentar a un concurs destinat a autors novells i el va guanyar. Continua la lectura de Breu, concís

Calaixos

Llevar-se a les 7 del matí un diumenge està bé si es té un propòsit. Però jo, avui, he escapat del confort que proporcionen els llençols perquè ja en tenia prou i no sabia com posar-me per evitar el mal d’esquena. Se m’hi posa sempre quan ja fa massa hores que jec. I què puc fer tan d’hora a casa mentre dorm la resta de la meva exigua família? Escriure, i avui encara no sabia què ni sobre què escriure ni si escriuria, o llegir. Mirar la televisió no era una opció i no podia sortir a caminar en pijama. … Continua la lectura de Calaixos

Dissabte

El nivell de desconfinament en què ens trobem des de fa uns dies, en comportar la llibertat (que estem aprofitant) de sortir a fer exercici, ha provocat una reestructuració del meu temps i de les activitats a què el dedicava. I així i tot, hi ha dies que sembla que duren més i altres en què sembla que em falta temps, cosa que vol dir que encara no m’he adaptat convenientment. He hagut de canviar de lloc les estones que dedico a escriure, que ara no tenen encara un horari ben definit. Abans, quan no podíem sortir de casa més … Continua la lectura de Dissabte

Un dijous sense excursió

La massatgista diu que estava molt engarrotat i ha dedicat la sessió a desfer contractures i a relaxar tota la musculatura de cuixes, cames i peus. Des d’una altra perspectiva, puc dir que és inversemblant la quantitat de punts de dolor que poden trobar en el teu cos unes mans expertes. També és difícil de creure que puguis sentir-te tan bé després de ser maltractat de tal manera, però és cert. I alleugerit. També et sents lleuger com una ploma i tens la sensació que els peus no et toquen a terra, quan camines. I no obstant això, estic segur … Continua la lectura de Un dijous sense excursió

Confinament (56)

Haruki Murakami és l’autor japonès de més prestigi arreu del món. Nascut el 1949, és un autor de culte que escriu llibres que es converteixen en èxits de vendes. Ha rebut diversos premis, i el seu nom sona repetidament com a candidat al premi Nobel de Literatura. Jo ni sóc japonès, ni tinc prestigi. Tampoc no he sigut mai candidat al Nobel de Literatura, de manera que l’única cosa que tinc a favor meu en comparar-me amb Murakami és que sóc 5 anys més jove que ell. *** Hi ha companys que ahir deien que aquests últims dies noten que … Continua la lectura de Confinament (56)