La fageda i la moixina

És bonic anar per camins i corriols coberts per una catifa de fulles tan espessa que les botes no toquen a terra. Així és la pràctica totalitat de la ruta que ahir va fer el senyor Poblet, una meravella de passejada que passa per la Fageda d’en Jordà, màgica encara que els faigs estiguin ja desproveïts de ses fulles per afrontar la cruesa de l’hivern.
Continua la lectura de La fageda i la moixina

Confinament (55)

Una calma estranya planava ahir a la tarda sobre els nostres caps, o almenys jo la sentia. Intentava llegir i no podia, m’endormiscava. I, finalment, vaig decidir canviar la lectura estant assegut còmodament a la butaca d’orelles, per una activitat de moviment, física però lleugera, que m’impedís d’acabar tancant els ulls. Era només mitja tarda. El dia, el temps, havia estat ensopit, ja ho comentava ahir, i potser tenia a veure. El fet és que, recollir les fulles seques a grapades, acotat o assegut a la gatzoneta, també em relaxava. Tocar la terra amb les mans, acaronar-la escombrant les fulles … Continua la lectura de Confinament (55)