“Sigui com sigui, allò que resulta fora de dubtes és l’immens talent de Vila-Matas que aconsegueix mantenir l’interès de lectors de perfil mitjà-baix, com sóc jo, fins al final. Perquè no és una trama fàcil la que ens presenta, sinó que té diversos nivells de profunditat i ens explica, amb fi sentit de l’humor i una prosa fàcil i entenedora, una història que, sent versemblant, és a voltes delirant sense que grinyoli l’argument.” Continua la lectura de Gran Bros
“Avui hem anat a petjar el cim del Pujol de la Guàrdia (488 m), a cavall entre els municipis de Vilanova del Camí i la Pobla de Claramunt, una magnífica talaia a quatre aigües, des de la que hom té magnífiques vistes, en particular sobre Igualada i Montserrat.” Continua la lectura de Nuvolositat violenta
“La sensació d’acabar convertit en un simple instrument de la història que vol explicar, sigui basada en la realitat sigui pura invenció, és una sensació que només pot haver experimentat qui ha intentat escriure, encara que es tracti només d’un aprenent.” Continua la lectura de Hokusai
“Si miro a través de la finestra, veig la xemeneia de Can Pascual, sempre amatent, en aparença, sempre vigilant, sempre vetllant els nostres sons i els nostres somnis i, per sobre d’ella, un estol de núvols blancs i grisos que tapen el sol i enterboleixen la penombra que jo he provocat a l’habitació, abans de seure, deixant la persiana a l’alçada que em convenia.” Continua la lectura de Absències
“L’altra raó és que el cap em funcionava. Millor o pitjor, però em funcionava. Acostumat com estic, després de tants anys de vida, a una vida interior tan intensa que sovint penso que habito en la meva ment, és normal en mi que els meus raonaments no sempre siguin ni connexos ni lògics. Però el cert és que en aquell moment buscava una explicació.” Continua la lectura de El tomàquet insensat
“La veritat és que ja tinc moltes ganes que siguin les 7 d’un dijous i trobar-me de nou amb tota la gent de la UEC. De moment, però, no és possible, i segurament encara tardarem a poder aplegar-nos en grups nombrosos ni que sigui per anar a la muntanya. Així ho hem d’acceptar.” Continua la lectura de Poca broma
