Títol per les entrades

Eleccions a la vista

Aquesta activitat fa menys feixuga l’espera de les eleccions. Jo almenys tinc ganes de poder votar per estranys que resultin aquests comicis. Més estranys per la malèvola mà de l’Estat que per la mateixa pandèmia que tot ho enrareix. Tinc ganes, com dic, de votar perquè tinc la sensació que alguns anaven per llana i sortiran esquilats, que se’ls ha vist molt el llautó.
Continua la lectura de Eleccions a la vista

Títol per les entrades

Recepta

“La nit del Sant Jordi emmascarat, el mussol va somiar que havia trobat una història que valdria la pena d’escriure. Un cop despert, no recordava més que en el somni s’esforçava per a no oblidar el nom compost d’un animal que, pel que sembla era fonamental en la trama. I que aparcava el seu cotxe en un xamfrà, a sobre de la vorera, i que passava una bona estona col·locant-lo i tornant a col·locar-lo de manera que molestés tan poc com fos possible als vianants.” Continua la lectura de Recepta

Títol per les entrades

Nit de llibres i flors

“Vaig comprar el número 5 de la seva revista a la parada de Narranación, un projecte que aplega creadors literaris i il·lustradors que amb esforç i grans dosis de voluntarisme mira de tirar endavant. El resultat és una publicació de petit format però de gran qualitat. Els continguts, per les temàtiques, poden agradar més o menys, però sempre val la pena donar suport a qui té ganes de fer coses i d’obrir-se camí, en el terreny que sigui.” Continua la lectura de Nit de llibres i flors

Títol per les entrades

Sant Jordi emmascarat

“Efectivament, els agressors de Martin Beck estan relacionats amb la recerca que duia a terme del periodista desaparegut, per bé que indirectament. L’interrogatori dels dos facinerosos ha permès a la policia hongaresa descobrir les activitats delictives a les quals es dedicaven, però a l’inspector Beck no li ha aportat cap llum quant al parador del seu conciutadà i ara sent que es troba en una mena de cul de sac que no el condueix enlloc. Matsson, així es diu el periodista, sembla talment L’home que es va esfumar.” Continua la lectura de Sant Jordi emmascarat

Títol per les entrades

Arribem

“La lectura és un bon company en situacions com la que visc aquests dies. Pel José Luis i per mi, aquesta experiència de compartir tantes hores després de tants anys de no conviure sota el mateix sostre, ens està permetent conèixer-nos a fons. Per més que siguem germans, hi ha coses que ignoràvem l’un de l’altre. I no em refereixo a secrets inconfessables, sinó a coses banals, sense importància.” Continua la lectura de Arribem

Títol per les entrades

Macs

“Avui va de macs, això; ja ho veig! No ha sigut buscat en absolut, el que escric és una total improvisació i per això em resulta tan sorprenent que hagi passat d’un mac a l’altre quan tan poc tenen a veure. L’única connexió que podria haver-hi seria molt agafada per les fulles, com el rave, i consistiria en la meva secreta aspiració que, quan sigui gran, més gran encara del que ja sóc, voldria tenir un MacBook.” Continua la lectura de Macs

Somriures

Somriures

“Ja és estrany que jo segui al sol, però és que avui el vent que feia era fresc i em venia de gust que m’acaronés mentre em deixava portar. He estat allà poca estona, contemplant la vida, veient-la passar davant meu. La terrassa dels cafès, el trànsit, l’anar i venir de la gent sense rostre, inexpressiva amb les màscares posades, i he pensat en el futur. Quin futur ens espera?” Continua la lectura de Somriures

Breu, concís

Era una tarda de primavera i ell mirava un partit de beisbol a l’estadi dels Tokyo Yakult Swallows, als quals era aficionat. A partir d’aquella tarda, un cop acabada la feina al bar, es va posar a escriure totes les matinades a la taula de la cuina de casa seva. Així va escriure en sis mesos la seva primera novel·la, “Escolta la cançó del vent”, amb la qual es va presentar a un concurs destinat a autors novells i el va guanyar. Continua la lectura de Breu, concís

Dissabte

El nivell de desconfinament en què ens trobem des de fa uns dies, en comportar la llibertat (que estem aprofitant) de sortir a fer exercici, ha provocat una reestructuració del meu temps i de les activitats a què el dedicava. I així i tot, hi ha dies que sembla que duren més i altres en què sembla que em falta temps, cosa que vol dir que encara no m’he adaptat convenientment. He hagut de canviar de lloc les estones que dedico a escriure, que ara no tenen encara un horari ben definit. Abans, quan no podíem sortir de casa més … Continua la lectura de Dissabte

Confinament (57)

Porto gairebé dos mesos escrivint una entrada al blog cada dia i ja fa dies que penso que tard o d’hora s’acabarà aquesta sèrie ininterrompuda. Aquests escrits van néixer, sobretot, com una manera d’ocupar les que ja preveia com a llargues hores de confinament i amb l’esperança que, de mica en mica, constituïssin una mena de diari d’una experiència que ja aleshores, al principi de tot, resultava inaudita. Suposo que només els més savis en la matèria podien pronosticar que les coses arribarien tan lluny. Jo m’hi vaig lliurar amb entusiasme, però, francament, no imaginava que el repte esdevindria tan … Continua la lectura de Confinament (57)

Confinament (44)

  És diumenge i és d’hora, però ja clareja. Jo sempre em llevo d’hora, i això que estic jubilat i no tinc gens de pressa i tant se me’n dóna quin dia sigui. I ara, confinats, encara més, que estar confinat és com estar jubilat però en bèstia. *** La bona notícia d’avui serà que els nens de fins a catorze anys podran sortir per primer cop en sis setmanes. A passejar durant una hora si van acompanyats d’un adult i per anar, com a màxim, a un quilòmetre de casa seva. Res de jugar amb els amics que es … Continua la lectura de Confinament (44)

Confinament (43)

La classe virtual de francès que he rebut avui, ha introduït una mica de novetat en la meva rutinària vida. La Judith, la professora, ja ens havia suggerit aquest procediment d’estudi de bon principi, però tant la Carme, l’altra alumna, com jo vam refusar la idea perquè ens semblava que ja teníem prou problemes amb el francès en directe per a interposar-hi la tecnologia. A més, optimistes que som, ens pensàvem que això seria cosa de quinze dies. Així que, aquestes setmanes de confinament ja passades, la Carme i jo ens havíem limitat a fer els deures que la Judith … Continua la lectura de Confinament (43)

Confinament (42)

I tant que hi era! L’Engràcia era allà, plantada davant del sofà, mirant al seu marit amb ulls escrutadors i expressió malhumorada. De moment, si més no, allà deixarem a l’Engràcia, esperant la represa, si n’hi ha. L’evocació del conte més breu del món de Monterroso m’ha semblat una bona frase per un final, ni que sigui transitori, pel relat que el propi sexagenari Bonaventura Bòria fa de la delirant relació que manté amb la Lucia Bella. Bòria, sí, que el bo de Bonaventura també tenia cognom. Ahir era Sant Jordi i a casa no van entrar llibres físics. Ni … Continua la lectura de Confinament (42)

Confinament (38)

És diumenge i plou, però no és a traïció. Es tracta d’una pluja anunciada que durarà diversos dies. Ja que estem confinats, que faci sol i faci bo anima i ens permet prendre l’aire a balcons i terrasses. Però no ens queixarem, ara, de la pluja, que se suposa que ens agrada la natura i que creiem que aquesta experiència ens farà més forts i més adaptables. He acabat fatigat escrivint els tres episodis de la Lucia Bella. Això d’escriure de cop al bot, cansa. “De cop al bot” és una expressió que feia servir en Puyal en les retransmissions … Continua la lectura de Confinament (38)