O’Hara De sobte, ha sigut com si se m’haguessin acabat les idees. O com si m’haguessin marxat les ganes d’escriure, però, en realitat, és més probable que aquestes dues últimes setmanes hagi renunciat a escriure a causa de l’íntim convenciment … Continua la lectura de O’Hara
S’acaba el mes de març i ja tenim aquí la primavera astronòmica. I també la meteorològica; plou i no fa sol des de fa dies i, com que mai no plou a gust de tothom, hi ha qui es queixa, … Continua la lectura de Primavera
Els dies passen ràpidament i se succeeixen sense fre. Ja torna a ser divendres i aquest no és intensiu per a l’Anna. A Igualada avui també fa un dia rúfol i sembla que aquesta nit ha plogut una mica. Continua … Continua la lectura de 2022: divendres, 18 de març
He llegit tres vegades aquest conte i no he trobat el moment en què l’autora justifica la reaparició de Renée en la vida de Bobby Farraday. Jo no acabava d’entendre que això passés sense una prèvia explicació raonable. Tampoc no entenia que succeís … Continua la lectura de 2022: dimecres, 16 de febrer
He dedicat el matí a qüestions domèstiques i a escoltar el podcast de l’últim programa de Narranación. En aquesta ocasió, les convidades eren dues dones que havien participat en el capítol anterior de la revista en paper. El resultat de la … Continua la lectura de 2022: dimecres, 2 de febrer
Aviat podré lliurar el relat sobre Magnífic als Lletraferits Distants. No és de nova producció, sinó antic, de 2016, em penso, però ja els ho vaig dir que l’últim treball que els presentaria abans de la dissolució del grup seria … Continua la lectura de Magnífic
Per tant, puc dir que per a mi, seguidor habitual dels seus escrits, ha sigut una mena de relectura d’històries amb què ja m’havia entretingut abans. L’Eulàlia és una bona narradora que explica històries…
Continua la lectura de Adeu, quadern d’estiu
El corrector anava de bòlit i el diccionari treia fum. Però, de mica en mica, les correccions anaven calant i jo he anat aprenent algunes coses. També hi va haver una temporada en què, fins i tot, duplicava les entrades, les escrivia en totes dues llengües.
Continua la lectura de Llengua
Hi ha discursos meravellosos confegits amb molt poques paraules. I estic convençut que no hi pot haver una bona sèrie o una bona pel·lícula o sense un bon guió que l’estructuri i li doni consistència.
Continua la lectura de Benvolgut
Però jo la recomanaria, sobretot, a aquells que han sigut tocats per l’embruix de l’escriptura. De fet, immediatament acabat el seu visionament, la vaig recomanar als Lletraferits Distants per a encoratjar-los a no defallir i a deixar-se guiar pel seu instint. Ho considerava la meva obligació.
Continua la lectura de Ocupat, sempre ocupat
És més, només m’agraden i m’enganxen les lectures que em distreuen.
I, per altra banda, quant a la meva concepció de l’escriptura, penso que tot el que precedeix…
Continua la lectura de Dimecres
Al cap i a la fi, allò que nosaltres fem també representa que és una habilitat, però en el nostre cas, va més enllà, ja que, com a mínim, deixarà constància de com veiem el món i la vida. O una part.
Continua la lectura de M
Seguint el consell del controvertit autor de “El guardián entre el centeno”, avui he decidit que edificaré el meu santuari a primera hora de cada matí, sempre que altres obligacions inajornables no m’impedeixin fer-ho.
Continua la lectura de Jerry
No tenim previst viatjar en el sentit de desplaçar-nos a un altre lloc per a ser-hi algun temps. Però viatjarem a l’estranger a través de les pàgines dels llibres. A França, al nord d’Àfrica i a Lisboa i a Espanya.
Continua la lectura de Clubs
La qualitat narrativa de W. G. Sebald és indiscutible. La traducció li fa els honors i trobo que és molt bona, encara que no tingui arguments per a defensar la meva opinió. Però…
Continua la lectura de Llibres
Ahir al vespre, en la trobada quinzenal que duem a terme, els lletraferits distants ens vam acomiadar fins passat l’estiu. Fins ara havíem intercanviat, analitzat i comentat texts que ja teníem redactats, però ara ens hem proposat…
Continua la lectura de Quadern d’estiu
El mapa em serveix per a seguir els moviments dels personatges sense desorientar-me massa segons avança la trama. La novel·la no és nova, té pràcticament vint anys, i no obstant el temps transcorregut des de la seva aparició mai no n’havia sentit a parlar. Ni del llibre ni de la seva autora.
Continua la lectura de On ets, Mar?
Però em resultava molt difícil i no veia la manera d’escriure una novel·la llarga. Sovint em calia tot un matí d’intensa feina per a escriure un paràgraf. Continua la lectura de Hemingway
La meva esposa deia que ja n’estava tipa, que jo sempre llegia el diari, que mai no li feia cas i que ni tan sols estava per ella quan passejàvem amb el nostre fill. Però de fet, jo penso que el que li passava és que estava furiosa i allò del diari era només una excusa per a esbravar el seu enuig.
Continua la lectura de Declaració d’un pare
Després jo vaig anar al jardí, a veure la nina que hi tinc enterrada al costat de l’arbre, i la vaig treure i la vaig acariciar i la vaig renyar perquè no s’havia rentat les mans per dinar i després la vaig tornar a enterrar, i vaig anar a la cuina, i la mamà hi plorava i li vaig dir que no plorés.
Continua la lectura de Redacció, de Quim Monzó
En fi, el fet que volia destacar és la meva tendència al resum, que va més enllà del meu gust per l’escriptura i que em porta a prescindir de tot allò que és accessori en qualsevol situació.
Continua la lectura de “Telegramista”
I embrancat en això estic, perquè em demana que ho faci en un màxim de dues pàgines i la sinopsi que he fet ja me les ocupa, gairebé. I encara he d’encabir la justificació de per què he escollit aquest tema, explicar quin tema vull desenvolupar, una mena de línia temporal i detallar una mica el que hi aniria en cada capítol. Mare meva! Com ho faré?
Continua la lectura de Deures
Aquesta activitat fa menys feixuga l’espera de les eleccions. Jo almenys tinc ganes de poder votar per estranys que resultin aquests comicis. Més estranys per la malèvola mà de l’Estat que per la mateixa pandèmia que tot ho enrareix. Tinc ganes, com dic, de votar perquè tinc la sensació que alguns anaven per llana i sortiran esquilats, que se’ls ha vist molt el llautó.
Continua la lectura de Eleccions a la vista
I, efectivament, tal com pensava —encara que jo ho hauria expressat d’altra manera, que quedi clar—, segons el DIEC, per estupor hem d’entendre bé la forta disminució d’activitat de les funcions intel·lectuals, que semblen anorreades, bé la immobilitat causada per una gran admiració, per una viva emoció.
Continua la lectura de Anorreament
“La nit del Sant Jordi emmascarat, el mussol va somiar que havia trobat una història que valdria la pena d’escriure. Un cop despert, no recordava més que en el somni s’esforçava per a no oblidar el nom compost d’un animal que, pel que sembla era fonamental en la trama. I que aparcava el seu cotxe en un xamfrà, a sobre de la vorera, i que passava una bona estona col·locant-lo i tornant a col·locar-lo de manera que molestés tan poc com fos possible als vianants.” Continua la lectura de Recepta
“Vaig comprar el número 5 de la seva revista a la parada de Narranación, un projecte que aplega creadors literaris i il·lustradors que amb esforç i grans dosis de voluntarisme mira de tirar endavant. El resultat és una publicació de petit format però de gran qualitat. Els continguts, per les temàtiques, poden agradar més o menys, però sempre val la pena donar suport a qui té ganes de fer coses i d’obrir-se camí, en el terreny que sigui.” Continua la lectura de Nit de llibres i flors
“Efectivament, els agressors de Martin Beck estan relacionats amb la recerca que duia a terme del periodista desaparegut, per bé que indirectament. L’interrogatori dels dos facinerosos ha permès a la policia hongaresa descobrir les activitats delictives a les quals es dedicaven, però a l’inspector Beck no li ha aportat cap llum quant al parador del seu conciutadà i ara sent que es troba en una mena de cul de sac que no el condueix enlloc. Matsson, així es diu el periodista, sembla talment L’home que es va esfumar.” Continua la lectura de Sant Jordi emmascarat
“La lectura és un bon company en situacions com la que visc aquests dies. Pel José Luis i per mi, aquesta experiència de compartir tantes hores després de tants anys de no conviure sota el mateix sostre, ens està permetent conèixer-nos a fons. Per més que siguem germans, hi ha coses que ignoràvem l’un de l’altre. I no em refereixo a secrets inconfessables, sinó a coses banals, sense importància.” Continua la lectura de Arribem
“Avui va de macs, això; ja ho veig! No ha sigut buscat en absolut, el que escric és una total improvisació i per això em resulta tan sorprenent que hagi passat d’un mac a l’altre quan tan poc tenen a veure. L’única connexió que podria haver-hi seria molt agafada per les fulles, com el rave, i consistiria en la meva secreta aspiració que, quan sigui gran, més gran encara del que ja sóc, voldria tenir un MacBook.” Continua la lectura de Macs
“Ja és estrany que jo segui al sol, però és que avui el vent que feia era fresc i em venia de gust que m’acaronés mentre em deixava portar. He estat allà poca estona, contemplant la vida, veient-la passar davant meu. La terrassa dels cafès, el trànsit, l’anar i venir de la gent sense rostre, inexpressiva amb les màscares posades, i he pensat en el futur. Quin futur ens espera?” Continua la lectura de Somriures
Era una tarda de primavera i ell mirava un partit de beisbol a l’estadi dels Tokyo Yakult Swallows, als quals era aficionat. A partir d’aquella tarda, un cop acabada la feina al bar, es va posar a escriure totes les matinades a la taula de la cuina de casa seva. Així va escriure en sis mesos la seva primera novel·la, “Escolta la cançó del vent”, amb la qual es va presentar a un concurs destinat a autors novells i el va guanyar. Continua la lectura de Breu, concís
El nivell de desconfinament en què ens trobem des de fa uns dies, en comportar la llibertat (que estem aprofitant) de sortir a fer exercici, ha provocat una reestructuració del meu temps i de les activitats a què el dedicava. I així i tot, hi ha dies que sembla que duren més i altres en què sembla que em falta temps, cosa que vol dir que encara no m’he adaptat convenientment. He hagut de canviar de lloc les estones que dedico a escriure, que ara no tenen encara un horari ben definit. Abans, quan no podíem sortir de casa més … Continua la lectura de Dissabte
Porto gairebé dos mesos escrivint una entrada al blog cada dia i ja fa dies que penso que tard o d’hora s’acabarà aquesta sèrie ininterrompuda. Aquests escrits van néixer, sobretot, com una manera d’ocupar les que ja preveia com a llargues hores de confinament i amb l’esperança que, de mica en mica, constituïssin una mena de diari d’una experiència que ja aleshores, al principi de tot, resultava inaudita. Suposo que només els més savis en la matèria podien pronosticar que les coses arribarien tan lluny. Jo m’hi vaig lliurar amb entusiasme, però, francament, no imaginava que el repte esdevindria tan … Continua la lectura de Confinament (57)
És diumenge i és d’hora, però ja clareja. Jo sempre em llevo d’hora, i això que estic jubilat i no tinc gens de pressa i tant se me’n dóna quin dia sigui. I ara, confinats, encara més, que estar confinat és com estar jubilat però en bèstia. *** La bona notícia d’avui serà que els nens de fins a catorze anys podran sortir per primer cop en sis setmanes. A passejar durant una hora si van acompanyats d’un adult i per anar, com a màxim, a un quilòmetre de casa seva. Res de jugar amb els amics que es … Continua la lectura de Confinament (44)
La classe virtual de francès que he rebut avui, ha introduït una mica de novetat en la meva rutinària vida. La Judith, la professora, ja ens havia suggerit aquest procediment d’estudi de bon principi, però tant la Carme, l’altra alumna, com jo vam refusar la idea perquè ens semblava que ja teníem prou problemes amb el francès en directe per a interposar-hi la tecnologia. A més, optimistes que som, ens pensàvem que això seria cosa de quinze dies. Així que, aquestes setmanes de confinament ja passades, la Carme i jo ens havíem limitat a fer els deures que la Judith … Continua la lectura de Confinament (43)
I tant que hi era! L’Engràcia era allà, plantada davant del sofà, mirant al seu marit amb ulls escrutadors i expressió malhumorada. De moment, si més no, allà deixarem a l’Engràcia, esperant la represa, si n’hi ha. L’evocació del conte més breu del món de Monterroso m’ha semblat una bona frase per un final, ni que sigui transitori, pel relat que el propi sexagenari Bonaventura Bòria fa de la delirant relació que manté amb la Lucia Bella. Bòria, sí, que el bo de Bonaventura també tenia cognom. Ahir era Sant Jordi i a casa no van entrar llibres físics. Ni … Continua la lectura de Confinament (42)
És diumenge i plou, però no és a traïció. Es tracta d’una pluja anunciada que durarà diversos dies. Ja que estem confinats, que faci sol i faci bo anima i ens permet prendre l’aire a balcons i terrasses. Però no ens queixarem, ara, de la pluja, que se suposa que ens agrada la natura i que creiem que aquesta experiència ens farà més forts i més adaptables. He acabat fatigat escrivint els tres episodis de la Lucia Bella. Això d’escriure de cop al bot, cansa. “De cop al bot” és una expressió que feia servir en Puyal en les retransmissions … Continua la lectura de Confinament (38)
He retocat una mica el relat de “La pala” per a fer-lo més entenedor. Ahir va acabar el curs d’Escriptura de records i em sap greu, perquè se m’ha fet curt. I no és que hagi sigut una experiència excepcional…
Continua la lectura de Tal qual
Em va semblar bé dotar-me de recursos que m’ajudin a deixar constància de coses del meu passat que sigui capaç de recordar, cosa que no m’és fàcil.
Continua la lectura de Ja som a casa
Però també ho noto per la melancolia que va guanyant terreny a l’optimisme i el bon humor que m’han acompanyat durant l’estiu, i per aquesta mena de tristesa que sibil·linament va calant-me fins als ossos i s’apodera del meu ànim.
Continua la lectura de Estat de gràcia
El mussol d'Aqualata 