M’ha semblat que era massa d’hora per a pensar a fer-me uns ous remenats i m’he girat, he canviat de cantó disposat a esperar que arribés l’hora habitual de llevar-me. No he tornat a dormir profundament però, atrapat en un desmenjat entreson, he reposat una hora més, fins que la polsera ha vibrat al meu canell. Eren tres quarts de set del matí i avui som divendres. Quan al cap d’una estona he sortit a la terrassa amb la tassa de cafè a les mans, he vist el cel cobert de núvols que auguraven aigua però, malgrat tot, he pensat … Continua la lectura de Un bon dia