Suposo que guanyar ha de ser fantàstic. Ho suposo només perquè no he guanyat mai ni jugant al parxís, però és evident que participar no només és important...
Contes
Etiqueta: Enrique Vila-Matas
De bruixes i suïcidis
Així que, per inspirar-me per a obeir la màxima que diu "any nou, vida nova", estic llegint "Suicidios ejemplares", per a suïcidar-me, però no literalment sinó literàriament, per a fer com els personatges d'aquells relats i començar una vida diferent, una literatura diferent.
Macs
"Avui va de macs, això; ja ho veig! No ha sigut buscat en absolut, el que escric és una total improvisació i per això em resulta tan sorprenent que hagi passat d'un mac a l'altre quan tan poc tenen a veure. L'única connexió que podria haver-hi seria molt agafada per les fulles, com el rave, i consistiria en la meva secreta aspiració que, quan sigui gran, més gran encara del que ja sóc, voldria tenir un MacBook."
Gran Bros
"Sigui com sigui, allò que resulta fora de dubtes és l'immens talent de Vila-Matas que aconsegueix mantenir l'interès de lectors de perfil mitjà-baix, com sóc jo, fins al final. Perquè no és una trama fàcil la que ens presenta, sinó que té diversos nivells de profunditat i ens explica, amb fi sentit de l'humor i una prosa fàcil i entenedora, una història que, sent versemblant, és a voltes delirant sense que grinyoli l'argument."
Nuvolositat violenta
"Avui hem anat a petjar el cim del Pujol de la Guàrdia (488 m), a cavall entre els municipis de Vilanova del Camí i la Pobla de Claramunt, una magnífica talaia a quatre aigües, des de la que hom té magnífiques vistes, en particular sobre Igualada i Montserrat."
El mussol d'Aqualata 