Contes
Suposo que guanyar ha de ser fantàstic. Ho suposo només perquè no he guanyat mai ni jugant al parxís, però és evident que participar no només és important…
Continua la lectura de Contes
Etiqueta: Enrique Vila-Matas
De bruixes i suïcidis
Així que, per inspirar-me per a obeir la màxima que diu “any nou, vida nova”, estic llegint “Suicidios ejemplares”, per a suïcidar-me, però no literalment sinó literàriament, per a fer com els personatges d’aquells relats i començar una vida diferent, una literatura diferent.
Continua la lectura de De bruixes i suïcidis
Macs
“Avui va de macs, això; ja ho veig! No ha sigut buscat en absolut, el que escric és una total improvisació i per això em resulta tan sorprenent que hagi passat d’un mac a l’altre quan tan poc tenen a veure. L’única connexió que podria haver-hi seria molt agafada per les fulles, com el rave, i consistiria en la meva secreta aspiració que, quan sigui gran, més gran encara del que ja sóc, voldria tenir un MacBook.” Continua la lectura de Macs
Gran Bros
“Sigui com sigui, allò que resulta fora de dubtes és l’immens talent de Vila-Matas que aconsegueix mantenir l’interès de lectors de perfil mitjà-baix, com sóc jo, fins al final. Perquè no és una trama fàcil la que ens presenta, sinó que té diversos nivells de profunditat i ens explica, amb fi sentit de l’humor i una prosa fàcil i entenedora, una història que, sent versemblant, és a voltes delirant sense que grinyoli l’argument.” Continua la lectura de Gran Bros
Nuvolositat violenta
“Avui hem anat a petjar el cim del Pujol de la Guàrdia (488 m), a cavall entre els municipis de Vilanova del Camí i la Pobla de Claramunt, una magnífica talaia a quatre aigües, des de la que hom té magnífiques vistes, en particular sobre Igualada i Montserrat.” Continua la lectura de Nuvolositat violenta
Hokusai
“La sensació d’acabar convertit en un simple instrument de la història que vol explicar, sigui basada en la realitat sigui pura invenció, és una sensació que només pot haver experimentat qui ha intentat escriure, encara que es tracti només d’un aprenent.” Continua la lectura de Hokusai
Absències
“Si miro a través de la finestra, veig la xemeneia de Can Pascual, sempre amatent, en aparença, sempre vigilant, sempre vetllant els nostres sons i els nostres somnis i, per sobre d’ella, un estol de núvols blancs i grisos que tapen el sol i enterboleixen la penombra que jo he provocat a l’habitació, abans de seure, deixant la persiana a l’alçada que em convenia.” Continua la lectura de Absències
El tomàquet insensat
L’altra raó és que el cap em funcionava. Millor o pitjor, però em funcionava. Acostumat com estic, després de tants anys de vida, a una vida interior tan intensa que sovint penso que habito en la meva ment, és normal en mi que els meus raonaments no sempre siguin ni connexos ni lògics. Però el cert és que en aquell moment buscava una explicació.
Continua la lectura de El tomàquet insensat
Poca broma
“La veritat és que ja tinc moltes ganes que siguin les 7 d’un dijous i trobar-me de nou amb tota la gent de la UEC. De moment, però, no és possible, i segurament encara tardarem a poder aplegar-nos en grups nombrosos ni que sigui per anar a la muntanya. Així ho hem d’acceptar.” Continua la lectura de Poca broma
El mussol d'Aqualata 