L’afició a la lectura del senyor Poblet mai ha arribat a aquests extrems, però quan fa balanç i rememora temps pretèrits, conclou que ha llegit bastant. Des de jove, des de petit quan agafava els minúsculs volums de l’Enciclopedia Pulga de la modesta biblioteca del seu pare, que els col·leccionava.
Pérez Galdós descriu una època molt allunyada de la nostra i per tant no ens resulta fàcil de posar-nos en la pell dels protagonistes i entendre els mecanismes psicològics que provoquen els seus comportaments i les seves creences. Com a crònica d’un temps passat, està bé perquè ens permet conèixer com era la vida dels nostres avantpassats.
Amélie Nothomb —Fabienne Claire Nothomb, en realitat— és belga i escriu en francès, idioma en què es va publicar "Estupor i tremolors" per primer cop el 1999. Prestada per la Biblioteca Central d'Igualada pel seu posterior debat en un club de lectura que no s'ha pogut celebrar a causa de la pandèmia de coronavirus, jo he llegit la traducció al català, de 112 pàgines, que va fer l'Antoni Dalmau per l'editorial Labutxaca del Grup 62 i que es va publicar el 2017.
La correspondència creuada entre tots dos exiliats també traspua l'enyor del país abandonat, i en el cas de l'autor argentí, la tristesa per l'absència de notícies del fill periodista perdut a les entranyes d'un convuls Con Sud.
La meva esposa deia que ja n'estava tipa, que jo sempre llegia el diari, que mai no li feia cas i que ni tan sols estava per ella quan passejàvem amb el nostre fill. Però de fet, jo penso que el que li passava és que estava furiosa i allò del diari era només una excusa per a esbravar el seu enuig.
El mussol d'Aqualata 