L’afició a la lectura del senyor Poblet mai ha arribat a aquests extrems, però quan fa balanç i rememora temps pretèrits, conclou que ha llegit bastant. Des de jove, des de petit quan agafava els minúsculs volums de l’Enciclopedia Pulga de la modesta biblioteca del seu pare, que els col·leccionava.
Continua la lectura de Lletraferits distants
Pérez Galdós descriu una època molt allunyada de la nostra i per tant no ens resulta fàcil de posar-nos en la pell dels protagonistes i entendre els mecanismes psicològics que provoquen els seus comportaments i les seves creences. Com a crònica d’un temps passat, està bé perquè ens permet conèixer com era la vida dels nostres avantpassats.
Continua la lectura de Turment
Amélie Nothomb —Fabienne Claire Nothomb, en realitat— és belga i escriu en francès, idioma en què es va publicar “Estupor i tremolors” per primer cop el 1999. Prestada per la Biblioteca Central d’Igualada pel seu posterior debat en un club de lectura que no s’ha pogut celebrar a causa de la pandèmia de coronavirus, jo he llegit la traducció al català, de 112 pàgines, que va fer l’Antoni Dalmau per l’editorial Labutxaca del Grup 62 i que es va publicar el 2017.
Continua la lectura de L’última novel·la que he llegit, de moment
La correspondència creuada entre tots dos exiliats també traspua l’enyor del país abandonat, i en el cas de l’autor argentí, la tristesa per l’absència de notícies del fill periodista perdut a les entranyes d’un convuls Con Sud.
Continua la lectura de Una història entranyable i trista
La meva esposa deia que ja n’estava tipa, que jo sempre llegia el diari, que mai no li feia cas i que ni tan sols estava per ella quan passejàvem amb el nostre fill. Però de fet, jo penso que el que li passava és que estava furiosa i allò del diari era només una excusa per a esbravar el seu enuig.
Continua la lectura de Declaració d’un pare
Després jo vaig anar al jardí, a veure la nina que hi tinc enterrada al costat de l’arbre, i la vaig treure i la vaig acariciar i la vaig renyar perquè no s’havia rentat les mans per dinar i després la vaig tornar a enterrar, i vaig anar a la cuina, i la mamà hi plorava i li vaig dir que no plorés.
Continua la lectura de Redacció, de Quim Monzó
Vinc de fer el cafè amb un amic. Probablement ha sigut un dels cafès més llargs de la meva vida, perquè hem parlat llargament de famílies i de coses que no ens agrada com són.
Continua la lectura de Dones
I embrancat en això estic, perquè em demana que ho faci en un màxim de dues pàgines i la sinopsi que he fet ja me les ocupa, gairebé. I encara he d’encabir la justificació de per què he escollit aquest tema, explicar quin tema vull desenvolupar, una mena de línia temporal i detallar una mica el que hi aniria en cada capítol. Mare meva! Com ho faré?
Continua la lectura de Deures
M’està agradant la manera com escriu l’Amélie, senzilla, sense artificis, com també m’ha agradat per les mateixes raons la novel·la de Bennasar. Potser és que això m’anima en fer-me creure que jo, amb aplicació, també seria capaç d’escriure històries. Continua la lectura de Hotel Estupor
Així que, per inspirar-me per a obeir la màxima que diu “any nou, vida nova”, estic llegint “Suicidios ejemplares”, per a suïcidar-me, però no literalment sinó literàriament, per a fer com els personatges d’aquells relats i començar una vida diferent, una literatura diferent.
Continua la lectura de De bruixes i suïcidis
