Finalment vaig poder parlar amb en Jesús i felicitar-lo per l'aniversari. El tractament que està rebent no li tornarà la memòria, però sembla que alenteix el progrés de la malaltia. Això és bo i me n'alegro molt per ell, és clar. De la pandèmia de Covid-19 ens quedarà la por. A les 6:30 h del… Continue reading 2022: dijous, 10 de març
La platja era buida. Feia goig passejar-s'hi en mig de tota aquella immensitat. El cel i l’aigua, de diferents tons de gris, es confonien en l’horitzó i la badia era la viva imatge de la calma, l’escenari més idoni pel relaxament més absolut.
No tenim previst viatjar en el sentit de desplaçar-nos a un altre lloc per a ser-hi algun temps. Però viatjarem a l’estranger a través de les pàgines dels llibres. A França, al nord d’Àfrica i a Lisboa i a Espanya.
Pérez Galdós descriu una època molt allunyada de la nostra i per tant no ens resulta fàcil de posar-nos en la pell dels protagonistes i entendre els mecanismes psicològics que provoquen els seus comportaments i les seves creences. Com a crònica d’un temps passat, està bé perquè ens permet conèixer com era la vida dels nostres avantpassats.
Manresa o Balsareny? Sembla que el senyor Poblet s'ha begut l'enteniment, oi? Doncs no, no se l'ha pas begut, perquè el Petit Comitè ahir va resseguir la Séquia de Manresa des del seu origen a Balsareny fins al Parc de l'Agulla de la capital bagenca, on aboca la seva aigua.
El mussol d'Aqualata 