Setmana gris

Finalment el dia s’ha aixecat, com és freqüent on viu el senyor Poblet, i ha sortit el sol. El canvi de temps, si n’hi ha d’haver, tardarà més del previst i això l’incomoda una mica. Ja que no ha pogut caminar aquesta setmana, havia dipositat les seves esperances en el cap de setmana, per a fer amb la Cassandra una passejada, però si el temps canvia i plou diumenge… Continua la lectura de Setmana gris

Coll de Gossem

Era de vacances a La Garrotxa, amb la Cassandra, tal com havien convingut mesos enrere. S’hi havien instal·lat en un bungalou de fusta, en un càmping preciós que només tenia l’inconvenient de no tenir cobertura i, en canvi, un senyal wifi deficient la major part del temps i inexistent a estones. Tant a la Cassandra com a ell mateix els venia de gust estar en contacte amb la natura, però també els hauria agradat poder estar en contacte amb la família i els amics en condicions més normals. Continua la lectura de Coll de Gossem

Pardals

“El fet és que, durant la reclusió, els pardals han acudit en més gran nombre que mai al pati del senyor Poblet i que a ell el feia feliç tenir algú de qui ocupar-se, i els baixava cada dia les restes del pa que no es menjava. I el distreu mirar des de darrere les cortines com aterren i com guaiten de cua d’ull, entre saltirons, qualsevol amenaça, inexistent allà. I com s’enlairen, després, amb el bec carregat per alimentar els pollets.” Continua la lectura de Pardals

Arribem

“La lectura és un bon company en situacions com la que visc aquests dies. Pel José Luis i per mi, aquesta experiència de compartir tantes hores després de tants anys de no conviure sota el mateix sostre, ens està permetent conèixer-nos a fons. Per més que siguem germans, hi ha coses que ignoràvem l’un de l’altre. I no em refereixo a secrets inconfessables, sinó a coses banals, sense importància.” Continua la lectura de Arribem

Globus

“Hem xerrat una bona estona, de tot una mica, de la salut nostra i de la família, de les vacances, complicades de planificar enguany i de les ganes que té d’anar al Delta del Llobregat, que ha llegit un parell d’articles que encara li han estimulat més el desig de fer l’excursió que jo estava preparant quan va començar el confinament. Jo li he dit que haurem d’esperar a la tardor, que ara faria molta calor caminant per aquells plans.” Continua la lectura de Globus

De màscares

“I va i ell, el doctor Almirante, li pregunta a la periodista de Tot Barcelona: Vostè creu que és necessari un semàfor en una cruïlla? I es respon: Si tothom es parés i mirés cap a les dues bandes i donés preferència a qui ve per la dreta, no caldrien els semàfors. Però, com que no tothom compliria això, podem semàfors, que només són necessaris per a algunes persones.” Continua la lectura de De màscares

Campanes

“Amb relació a l’expressió sord com una campana, he buscat una mica d’informació. No és que no l’hagi sentida abans, que sí que l’he sentida, sinó que sempre m’ha cridat l’atenció perquè mai m’ha fet la impressió que les campanes puguin ser sordes. És clar que hi haurà qui em dirà que s’hi tornen de tant soroll com fan. El fet és que jo sempre dic sord com una tàpia, que és un equivalent a tots els efectes, però una tàpia ni fa soroll ni escolta.” Continua la lectura de Campanes

Cosa de bruixes

A causa d’un petit accident domèstic, el Nico no ha pogut acudir a la cita per prudència, però nosaltres hem seguit amb els plans que el Ramon tenia al cap per avui i hem fet la ruta de 8 km que comença i acaba a Cal Roca de la Pedrissa, on hem deixat el cotxe aparcat. Primer hem anat a les Casetes d’en Mussons, i després hem passat a tocar de la Masia del Roca —molt arreglada perquè l’han convertit en allotjament rural, diuen— i per la Vinya del Pont abans de retornar a l’inici pel camí de Can Sabater. … Continua la lectura de Cosa de bruixes

Confinament (30)

Encara que ho publiqui demà diumenge a les xarxes socials, avui escriuré en present. L’Anna i jo som a la terrassa, cadascú distret amb les seves coses. A parer meu fa més bona tarda que matí, i encara que encara hi ha alguns núvols i bufa una lleugera brisa, aquí, ara, s’hi està bé. Hi ha molt silenci i els sons ens arriben esmorteïts. No és una Pasqua normal, però la sensació que tinc és tan idíl·lica que sembla irreal la raó per la qual som confinats a casa. I tanmateix, és ben real. A data d’ahir, ja eren més … Continua la lectura de Confinament (30)

Confinament (29)

Finalment no ens hem instal·lat a la caseta de fusta a passar la Pasqua. Ens va fer mandra fer i desfer maletes per a tan poc viatge. Com deia aquell, per a això no cal córrer! Però ahir vam passar bona part del dia a la terrassa, fent coses, i dinant. I, a la tarda, havent fet la migdiada, vàrem fer una sessió familiar de cinema. A instàncies del Nil, vam veure “Okja”, una pel·lícula que hem trobat a Netflix, coproduïda pels Estats Units i Corea del Sud de la qual li n’havien parlat. És un film estrany, difícil de … Continua la lectura de Confinament (29)