La platja era buida. Feia goig passejar-s’hi en mig de tota aquella immensitat. El cel i l’aigua, de diferents tons de gris, es confonien en l’horitzó i la badia era la viva imatge de la calma, l’escenari més idoni pel relaxament més absolut.
No tenim previst viatjar en el sentit de desplaçar-nos a un altre lloc per a ser-hi algun temps. Però viatjarem a l’estranger a través de les pàgines dels llibres. A França, al nord d’Àfrica i a Lisboa i a Espanya.
Continua la lectura de Clubs
Pérez Galdós descriu una època molt allunyada de la nostra i per tant no ens resulta fàcil de posar-nos en la pell dels protagonistes i entendre els mecanismes psicològics que provoquen els seus comportaments i les seves creences. Com a crònica d’un temps passat, està bé perquè ens permet conèixer com era la vida dels nostres avantpassats.
Continua la lectura de Turment
Manresa o Balsareny? Sembla que el senyor Poblet s’ha begut l’enteniment, oi? Doncs no, no se l’ha pas begut, perquè el Petit Comitè ahir va resseguir la Séquia de Manresa des del seu origen a Balsareny fins al Parc de l’Agulla de la capital bagenca, on aboca la seva aigua.
Continua la lectura de Una jornada memorable
Finalment el dia s’ha aixecat, com és freqüent on viu el senyor Poblet, i ha sortit el sol. El canvi de temps, si n’hi ha d’haver, tardarà més del previst i això l’incomoda una mica. Ja que no ha pogut caminar aquesta setmana, havia dipositat les seves esperances en el cap de setmana, per a fer amb la Cassandra una passejada, però si el temps canvia i plou diumenge… Continua la lectura de Setmana gris
Era de vacances a La Garrotxa, amb la Cassandra, tal com havien convingut mesos enrere. S’hi havien instal·lat en un bungalou de fusta, en un càmping preciós que només tenia l’inconvenient de no tenir cobertura i, en canvi, un senyal wifi deficient la major part del temps i inexistent a estones. Tant a la Cassandra com a ell mateix els venia de gust estar en contacte amb la natura, però també els hauria agradat poder estar en contacte amb la família i els amics en condicions més normals. Continua la lectura de Coll de Gossem
“Confirmar dades: Has introduït 34,3° C, és correcte?” El senyor Poblet estava segur d’haver introduït el valor correcte a través del teclat tàctil del mòbil. I, no obstant això, mogut per l’inveterat costum de comptable de comprovar-ho tot, el senyor … Continua la lectura de Prova
“El fet és que, durant la reclusió, els pardals han acudit en més gran nombre que mai al pati del senyor Poblet i que a ell el feia feliç tenir algú de qui ocupar-se, i els baixava cada dia les restes del pa que no es menjava. I el distreu mirar des de darrere les cortines com aterren i com guaiten de cua d’ull, entre saltirons, qualsevol amenaça, inexistent allà. I com s’enlairen, després, amb el bec carregat per alimentar els pollets.” Continua la lectura de Pardals
“La lectura és un bon company en situacions com la que visc aquests dies. Pel José Luis i per mi, aquesta experiència de compartir tantes hores després de tants anys de no conviure sota el mateix sostre, ens està permetent conèixer-nos a fons. Per més que siguem germans, hi ha coses que ignoràvem l’un de l’altre. I no em refereixo a secrets inconfessables, sinó a coses banals, sense importància.” Continua la lectura de Arribem
“Hem xerrat una bona estona, de tot una mica, de la salut nostra i de la família, de les vacances, complicades de planificar enguany i de les ganes que té d’anar al Delta del Llobregat, que ha llegit un parell d’articles que encara li han estimulat més el desig de fer l’excursió que jo estava preparant quan va començar el confinament. Jo li he dit que haurem d’esperar a la tardor, que ara faria molta calor caminant per aquells plans.” Continua la lectura de Globus
“I va i ell, el doctor Almirante, li pregunta a la periodista de Tot Barcelona: Vostè creu que és necessari un semàfor en una cruïlla? I es respon: Si tothom es parés i mirés cap a les dues bandes i donés preferència a qui ve per la dreta, no caldrien els semàfors. Però, com que no tothom compliria això, podem semàfors, que només són necessaris per a algunes persones.” Continua la lectura de De màscares
“Amb relació a l’expressió sord com una campana, he buscat una mica d’informació. No és que no l’hagi sentida abans, que sí que l’he sentida, sinó que sempre m’ha cridat l’atenció perquè mai m’ha fet la impressió que les campanes puguin ser sordes. És clar que hi haurà qui em dirà que s’hi tornen de tant soroll com fan. El fet és que jo sempre dic sord com una tàpia, que és un equivalent a tots els efectes, però una tàpia ni fa soroll ni escolta.” Continua la lectura de Campanes
