Arribem

Títol per les entrades

“La lectura és un bon company en situacions com la que visc aquests dies. Pel José Luis i per mi, aquesta experiència de compartir tantes hores després de tants anys de no conviure sota el mateix sostre, ens està permetent conèixer-nos a fons. Per més que siguem germans, hi ha coses que ignoràvem l'un de l'altre. I no em refereixo a secrets inconfessables, sinó a coses banals, sense importància.”

Avancem

Títol per les entrades

“El metge es diu Josep i és un xicot jove en comparació amb nosaltres dos. Deu tenir uns quaranta anys i és nascut a Igualada, casualment. M'ho deia dilluns mentre seguíem pels passadissos de l'hospital la llitera on anava el José Luis camí del quiròfan. És molt eixerit, correcte i agradable. I molt planer en les seves exposicions, capaç d'explicar coses tan complexes com la intervenció que li anava a fer al José Luis, de manera entenedora per a qui no sap res de cardiologia, en el poc temps que costa arribar des de l'habitació, on el va venir a buscar amb un portalliteres, fins a la porta dels quiròfans, on ens vam acomiadar.“

Confinament (57)

Porto gairebé dos mesos escrivint una entrada al blog cada dia i ja fa dies que penso que tard o d'hora s'acabarà aquesta sèrie ininterrompuda. Aquests escrits van néixer, sobretot, com una manera d'ocupar les que ja preveia com a llargues hores de confinament i amb l'esperança que, de mica en mica, constituïssin una mena … Continua llegint Confinament (57)