La desgràcia de Roderick Usher, ha distret al senyor Poblet les últimes hores. Falten un parell de dies perquè voli a Menorca amb els seus amics per a iniciar l’aventura, però ja té la maleta preparada. Només li cal ficar a la … Continua la lectura de Fantasmes
Quina calor! El termòmetre de la farmàcia marcava 30° a les onze, quan el senyor Poblet tornava a casa. “No és normal aquesta xafogor; només som a mitjans de maig!”, pensa, donant la raó als meteoròlegs que la pronosticaven. Per … Continua la lectura de Penombra
Fa cinc anys, el senyor Poblet va decidir apuntar-se a estudiar francès. En Guillaume va ser el seu primer professor. Avui s’han trobat al carrer. “Bonjour mon ami!”, li ha dit el senyor Poblet. “La vie est belle?, ha respost el francès. I, immediatament, el … Continua la lectura de Guillaume
El senyor Poblet està preocupat a causa del peu dret. Quan camina, sovint li fa mal, sobretot quan ja acumula uns quants quilòmetres, i això, amb el repte del Camí de Cavalls en l’horitzó més pròxim, el té una mica … Continua la lectura de Els Vigatans
Això d’anar a La Ràpita el cap de setmana va ser una cosa ben improvisada. Els mapes del temps pintaven pluges i dies rúfols i hi vam anar a passar revista al pis i a fer-li dissabte. Feia temps que … Continua la lectura de 2022: dijous, 17 de març
Finalment vaig poder parlar amb en Jesús i felicitar-lo per l’aniversari. El tractament que està rebent no li tornarà la memòria, però sembla que alenteix el progrés de la malaltia. Això és bo i me n’alegro molt per ell, és … Continua la lectura de 2022: dijous, 10 de març
El dijous passat vaig acabar molt cansat i amb mal de peus. Vaig estar cruixit dos dies i de tant malhumor que no vaig tenir esma ni d’escriure quatre ratlles sobre aquella excursió. Vam pujar el cim de la Creu … Continua la lectura de 2022: dimarts, 22 de febrer
He llegit tres vegades aquest conte i no he trobat el moment en què l’autora justifica la reaparició de Renée en la vida de Bobby Farraday. Jo no acabava d’entendre que això passés sense una prèvia explicació raonable. Tampoc no entenia que succeís … Continua la lectura de 2022: dimecres, 16 de febrer
He acabat de llegir “Abans de les cinc som a casa”. M’ha agradat molt aquest llibre. He après moltes coses sobre diaris, entre d’altres, que hi ha molts més dietaristes que no ens pensem i que els sociòlegs atribueixen gran … Continua la lectura de 2022: divendres, 11 de febrer
Jo estava content perquè, considerant la dificultat que per a mi representa, havia remuntat prou bé els primers tres-cents metres de desnivell, els que separen l’aparcament del Castell de Montesquiu de la part més alta del Pla del Revell, que … Continua la lectura de 2022: dijous, 3 de febrer
Avui he rebut un missatge d’una cadena de perfumeries. Em recorden que aviat serà el meu aniversari, com si el meu cos no se n’encarregués prou de fer-ho. Però cal que reconegui que són molt amables perquè continuen pensant en … Continua la lectura de 2022: dimarts, 1 de febrer
Jo em pensava que després del dia que vam anar a la Roca del Bolet —Figuerola d’Orcau, Pallars Jussà— ja no passaria tant fred aquest hivern, però m’equivocava. Avui hem deixat el cotxe a 8,5 graus sota zero, just al … Continua la lectura de 2022: dimarts, 25 de gener
La Paula diu que és feliç. Des de dilluns és a Menorca, fent les pràctiques d’un màster en psicologia i avui, ens ha enviat una fotografia seva vora el mar, amb la carmanyola a la falda, dient-nos que ploraria d’alegria … Continua la lectura de Santuari de Puig-l’agulla i l’Enclusa
Hem començat a caminar amb 4 graus sota zero. La gebrada era molt considerable, i els tolls del camí estaven glaçats i les roderes de fang endurides com si fossin de pedra. Fins i tot l’aigua de la riera, allà … Continua la lectura de El Molí de Brotons
Un cocó (o bassol o cadolla) és una estructura de pedra en sec de dimensions menors que les de la bassa que serveix de dipòsit d’aigua de pluja, coberta per evitar-ne l’evaporació i l’embrutiment. S’usa per a consum animal i se sol situar vora un camí.
Continua la lectura de Dimarts
Alarmats perquè no responia a trucades ni a missatges, els seus amics van entrar al pis fent ús de la clau que els tenia confiada, però ell no hi era per enlloc; la seva motxilla, tanmateix, estava a punt de marxa a tocar de la porta. Un llum de flexo sobre la taula del menjador cremava il·luminant un plànol completament desplegat.
Continua la lectura de Estranya desaparició d’un excursionista
Convé que el narrador expliqui que el malaurat 2020 el dia abans de Nadal s’esqueia en dijous i que, per tant, al senyor Poblet li tocava anar d’excursió amb els seus amics.
Continua la lectura de L’amic homònim
Per raons de proximitat dels respectius domicilis, la logística vol que el senyor Poblet viatgi sempre en el mateix cotxe que el vocal Ramon. Per les confidències a les quals són propicis els espais reduïts i tancats i les estones compartides, el senyor Poblet sap…
Continua la lectura de El vocal i el cafè
Finalment el dia s’ha aixecat, com és freqüent on viu el senyor Poblet, i ha sortit el sol. El canvi de temps, si n’hi ha d’haver, tardarà més del previst i això l’incomoda una mica. Ja que no ha pogut caminar aquesta setmana, havia dipositat les seves esperances en el cap de setmana, per a fer amb la Cassandra una passejada, però si el temps canvia i plou diumenge… Continua la lectura de Setmana gris
Ara, el senyor Poblet descansarà fins diumenge, quan ha de conduir una sortida pel terme de Castellolí amb un altre grup reduït de gent. Les caminades encara el cansen però el seu cos nota que li van bé i li demana de mantenir el ritme de sortir cada dos o tres dies sempre que pugui. Després de la tragèdia que tant ha afectat la Cassandra, el senyor Poblet ha decidit gaudir tant com pugui d’allò que li agrada fer. Continua la lectura de Gaudir
És un cim escàs que amb prou feines podia acollir els set culs inquiets que ahir hi van seure a esmorzar. Recolzats en la columna del vèrtex geodèsic que el culmina, els caminadors sabatins gaudien d’una panoràmica completa de l’entorn. Malgrat les previsions, ahir no feia vent a la zona i, per contra, el sol reconfortava als excursionistes que havien començat l’ascensió amb uns escassos 5 graus. Continua la lectura de Montmagastre i la Vansa
“Sempre es desperta espontàniament entorn de la mateixa hora i ja fa estona que s’ha llevat i ha obert de bat a bat totes les portes i finestres del pis per a ventilar les habitacions i donar pas a la fresqueta de la nit abans no fugi, i no les tancarà fins que el sol no haurà pres volada i començarà a acaronar la façana posterior de l’edifici, la que dóna a la plaça del gasogen, allà on la xemeneia de Can Pasqual, inamovible, guaita la vida com un soldadet de plom que fa guàrdia a les portes de palau.” Continua la lectura de Repte
Abans de continuar, convé que deixi constància de la mala passada que ahir em jugava el subconscient. El llibre de Ian Rankin que protagonitza l’inspector Rebus no es titula Black & White sinó Black & Blue.
Continua la lectura de Memòria
“Moltes hores compartides. Molts perills i aventures viscuts. Moltes anècdotes com aquella que m’ha fet riure tant de quan el Ramon, en no sé quin lloc, va demanar uns xupitos.” Continua la lectura de Xopet, no xupito
Avui és dijous i hem recuperat en petit comitè una mica dels dijous de sempre. I, després de menjar-nos al Calvari el primer entrepà a la muntanya en molt de temps…
Continua la lectura de El Calvari
Només llevar-nos hem marxat. Ens despertem cada dia quan ja ha començat la franja horària en què ens és permès sortir de casa i hem d’aprofitar-ho. Hem tornat a la jornada partida i, si ens afanyem, podem fer una bona caminada i ser de tornada a casa abans de les 9, just a temps perquè l’Anna segui al menjador davant del seu ordinador amb el telèfon a l’abast. I això és el que hem fet avui per primer cop. I hem anat a Sant Jaume Sesoliveres, marxant cap a Jorba pel Camí de Sant Jaume. És una capella romànica declarada … Continua la lectura de Confinament (54)
Avui hi havia organitzada una sortida per La Segarra dividida en dues parts, una al matí i una altra a la tarda, havent dinat a Cal Xuriguera, un palau medieval a Palouet. L’excursió l’havia dissenyada el Francesc Sabaté amb moltíssima … Continua la lectura de Pedres, calor, virus
Estic convençut que l’aversió a les altures em ve d’una altra vida. És una por profunda que pot més que jo, un automatisme que fa que, quan m’atanso a un precipici, el buit exerceixi una mena d’atracció magnètica fatal. Allà … Continua la lectura de Vertigen
Una distància (9 km) i un desnivell (190 m) ajustats al criteri raonable que marcaria les diferències entre les passejades i les excursions -que haurien de ser més exigents en tots dos aspectes-, és el que hem tingut avui per … Continua la lectura de Retorn als orígens
Olvan queda amagat entre serres a l’est del Llobregat i és un poble que s’ha dedicat tradicionalment a la pagesia. El barri de l’Estació d’Olvan era considerat l’estació de Berga. Hi passava el ferrocarril de via estreta que remuntava el … Continua la lectura de Les tines d’Olvan
Assolir el cim és emocionant i fa que t’oblidis de cop de l’esforç que hi has aplicat i del patiment que has superat per arribar-hi. La visió de la natura en l’estat més salvatge que la podem trobar avui dia, … Continua la lectura de De vàndals i altres salvatges
“Sacamantecas” és el nom amb què la imaginació popular designa el monstre de forma humana que s’alimenta del greix que obté dels nens que captura. Se’l descriu com a alt, prim i amb un sac a l’espatlla, raó per la … Continua la lectura de La Rasa dels Sis Gats
Malgrat la insistència dels darrers dies, avui, quan m’he llevat, la boira ja no hi era i, en sortir al carrer, no m’ha engolit i he pogut saber on anava. O això em pensava jo, perquè al final he acabat … Continua la lectura de Pòpia
Un nou flagell assota la humanitat aquests dies. El coronavirus, procedent de la Xina, s’escampa per tot el planeta i preocupa les autoritats, alarma a la població i, fins i tot, amenaça de suspensió el Mobile Wold Congress, tot i … Continua la lectura de Ca l’Estruc i Sant Pere d’Ardesa
El sol incipient jugava amb els núvols i amb sa llum mandrosa encara, els tenyia de roig i de gris i provocava tal efecte encisador que jo mirava embadalit a través de la finestra el cel blau pur que servia … Continua la lectura de Alguns homes bons
El Molt Honorable President ha perdut el seu escó i ha anunciat que convocarà eleccions així que s’aprovin els pressuposts d’enguany. No obstant aquesta nova pertorbació, el temporal Glòria ja és història i, tot i que les seves conseqüències encara … Continua la lectura de Per terres de l’Alta Anoia
Totes les prediccions que jo havia consultat pronosticaven un alt percentatge de probabilitats de precipitació. I no obstant això, avui dijous a dos quarts de set del matí, l’hora de llevar-me, a la plaça del Gasogen de Can Pasqual no … Continua la lectura de Glòria ha sigut un infern
Tornant de Sort, al cotxe, recordava els dies de joventut que anava d’excursió amb la meva colla d’aleshores. Eren sortides senzilles que jo organitzava des de la bona voluntat, malgrat la meva inexperiència. No és que ara sàpiga gaire més … Continua la lectura de Sort d’amics
Em solidaritzo amb els absentistes que avui no han vingut per por al desnivell. A mi m’ha costat deu -aturades per a recuperar l’alè- i ajuda -la dels companys que m’han esperonat- superar els gairebé 500 m de desnivell total, … Continua la lectura de És quan dormo que hi veig clar
Passat sant Hilari, he anat al Castell d’Olèrdola amb tres amics. És la setmana dels barbuts, però ningú no es pensava que al Garraf faria el fred que ens ha rebut. Camps ben gebrats fins ben entrat el matí i … Continua la lectura de La setmana dels barbuts
A l’aparcament de la Font de Can Solà —terme de la Pobla de Claramunt— els coordinadors d’avui Esteban i Dávila —Josep Maria tots dos—, ens han comptat i érem 33 caminadors, rècord absolut de l’any. Ja sé que aquesta afirmació … Continua la lectura de Pels volts de La Torre de Claramunt
Avui hem acabat menjant coca amb xocolata i prenent mistela, per a cloure l’activitat de l’any. I cantant una nadala per a desitjar-nos bones festes. No obstant això, abans havíem acomplert la nostra missió que avui consistia a col·locar el … Continua la lectura de Fum, fum, fum
De tornada, he perdut un tren. Una dilatada espera prèvia del metro, m’ha jugat una mala passada i he arribat a l’andana 4 minuts tard. He hagut d’esperar una hora que passés el següent comboi, però aquesta ha sigut l’única … Continua la lectura de Assolit
Por, em feia aquesta sortida! “Que s’ha begut l’enteniment”, pensava jo. “Gairebé 500 m de desnivell i en poc més de 6 km!”, raonava. Jo m’ho mirava des del meu particular punt de vista de patidor en les pujades, però … Continua la lectura de De Collbató al Monestir
Avui el vent bufava fort i he rebut cops frontals que pràcticament m’han aturat en sec. També he hagut de lluitar contra les ratxes més llargues com ho faria un lluitador de sumo encarant el rival per a tombar-lo. I … Continua la lectura de A la font de Can Macià i el Xalet
Aquesta tarda he anat a l’Espelt. Caminant, és clar, des de casa, i hi he anat pel camí que surt de darrere de l’estadi atlètic. És un camí bonic, sobretot quan es transforma en corriol que llisca per la … Continua la lectura de L’espeltacle d’una tarda de tardor
Ahir hi havia reunió. Els veterans de la UEC havíem de planificar la nova temporada, que en el nostre cas comença amb l’any natural, i hi vaig anar perquè entenc que no és fàcil trobar itineraris pels 54 dijous d’un … Continua la lectura de Records de joventut
Ara feia molts dies que no caminava. O, per a ser més precisos, ara feia molts dies que no caminava gaire, i és per aquesta raó que sabia que els 13 quilòmetres de l’excursió d’avui, per més que el desnivell … Continua la lectura de Un camí carregat d’història
El carrilet de Manresa a Berga i Guardiola de Berguedà era de via estreta —750 mm d’amplada. Era el fruit d’un projecte que resseguia el curs del Llobregat cap al nord des de Manresa. La intenció era solucionar els problemes … Continua la lectura de La Balsareny
Dilluns em vaig trobar amb en Ramon al Camí de la Fassina. Ell anava en sentit contrari al meu, cap a Vilanova. Ja ens hem trobat altres cops caminant ben d’hora, el Ramon i jo, però aquest dia, la Lluna … Continua la lectura de Em sap greu
Ja havia marcat Suárez rematant de volea una centrada —un xut potent, creuat, d’execució tècnica impecable i gran bellesa plàstica que feia impossible la rèplica del porter—, quan minuts més tard va superar la línia defensiva italiana amb un control … Continua la lectura de Cel rogenc…
Avui he anat en el cotxe dels germans Costa, barcelonistes —si més no en Josep; en Joan no n’estic segur— desencantats amb el joc del seu equip, com jo, com la majoria d’afeccionats del Barça, em penso. Ens acompanyava en … Continua la lectura de Per molts anys!
A risc de repetir-me, avui tampoc no he pogut evitar recordar els companys que estan fent el Camí de Sant Jaume. Ells han travessat la Tierra de Campos, tan similar a la nostra Segarra, la d’avui, dedicada gairebé en exclusiva … Continua la lectura de Terra de cinc collites
La gota freda avui està fent mal al País Valencià i a les Pitiüses. Aquí ja ha passat sense deixar rastres de desolació, i tot i les alarmes activades pels serveis competents, a Catalunya només ha deixat un reguitzell de … Continua la lectura de Sol, massa sol
Una trentena, érem avui. Senyal que la gent esperava amb ganes la rentrée després de l’estiu. I això que no han vingut molts dels habituals, retinguts encara per les obligacions que es deriven tant del fort vincle que els uneix als … Continua la lectura de Una trentena
Avui he rigut molt amb la Carme i en Pere. Érem al jaciment de Vilaclara, i la Carme, mirant una de les pedres, va i pregunta: “Per què servia aquest forat?”. Semblava ben bé com si la pedra hagués sigut … Continua la lectura de Un esmorzar amb vistes
No hi havia anat mai abans i ni tan sols coneixia el lloc on celebràvem la trobada. No tenia idea de com presentar-me, així que —tot i que sabia que avui no hi havia caminada— he decidit anar-hi com els … Continua la lectura de I molt bon estiu!
L’Església de Sant Vicenç, a Pinós, era d’estil romànic el s. XII, quan es va construir. L’edifici fou molt modificat durant el segle XVIII i això afectà el seu conjunt. De l’original en resta únicament la part del mur de … Continua la lectura de Fi de temporada
Un, dos, tres… vint-i-un. Avui érem 21, menys que altres vegades, però no pocs. Jo penso que és meritori que 21 persones s’apleguin a les 7,30 del matí per sortir a la muntanya. Avui tocava passejada —sobre el paper més … Continua la lectura de Rodes de molí
Avui m’he acabat tota l’aigua de la cantimplora, cosa insòlita en mi, que considero que no va gens bé omplir-se la panxa de líquid per a caminar i que, en condicions normals, no faig més que uns quants glops en … Continua la lectura de Savis caminadors
La setmana passada deia una inexactitud que vull esmenar: el Pere i el Joan són cosins per aliança perquè el Joan es va casar amb una cosina del Pere. Ho havia entès malament i calia aclarir-ho. Les coses estan més … Continua la lectura de L’ou com balla
El Pere i el Joan són cosins per aliança. No els uneix cap vincle de consanguinitat i, per tant, el Pere i el Joan no tindrien parentiu si no fos que es van casar amb dues cosines, o això és … Continua la lectura de De disputes i aliances
En un lloc de la Riera de la Goda una família hi va clavar una pedra gravada amb una inscripció: Aquí morí Miquel Rabell Pala víctima de la riuada del 12 de setembre de 1929 a l’edat de 39 anys. … Continua la lectura de Una pedra que és avís
Les barraques de pedra seca són edificacions en les quals la pedra n’és l’element bàsic. I també és l’únic, ja que en aquesta mena de construcció no hi intervé cap altra component, ni tan sols un morter que les relligui … Continua la lectura de Pedra seca
Ja és primavera. Oficialment l’és des del vespre d’abans-d’ahir, però climatològicament ja fa dies que gaudim d’una bonança que li és pròpia. La diferència de temperatura entre el dia i la nit és molt considerable, de manera que ahir, sense … Continua la lectura de Quatre primaveres
Mentre l’autocar ens acostava a Cervera, he sentit la història d’un igualadí que va dedicar bona part de la seva vida a resseguir les pistes que ubicarien l’origen de qui va descobrir Amèrica pels Reis Catòlics en terres segarrenques. Segons … Continua la lectura de Corral del Monjo
La casa pairal pren el nom Can Macià a mitjan segle XIX, però apareix esmentada en documents del segle XVI. El 1627 apareix nomenada com a Mas Rossinyol de Moragues en capbreus. Un capbreu és una anotació abreujada feta per un fedatari, mitjançant la qual un pagès tenidor reconeix els béns immobles quin domini útil a llarg termini li ha cedit el senyor a canvi del pagament anual d’un cànon o cens. El 1933, la propietat va construir les caves per a vins escumosos que actualment es comercialitzen amb gran acceptació sota la denominació Bohigas. La finca de Can Macià … Continua la lectura de El Puig d’Aguilera
Com cada dijous, he matinat per anar a trobar els companys de caminades. A les set del matí, 29 caminadors hem marxat distribuïts en diferents cotxes. Ja es coneix que la nit escurça, i en aquella hora ja hi ha … Continua la lectura de Claret de Cavallers
Tenia ganes de refer una excursió de fa uns anys per la plana d’Ancosa i el Puig Castellar. En aquell temps, ja em va plaure molt caminar per un entorn natural esquitxat d’indrets que aporten interès afegit al visitant. Ahir, … Continua la lectura de Ancosa
Mai abans no havia estat a Callús. Avui hi hem anat, a deixar els cotxes a les Tines dels Manxons, per a començar a caminar. Avui es tractava d’arribar al mirador del Bages, a la Solana de Can Pla (438 … Continua la lectura de Sant Ricard a la muntanya
D’un temps ençà, em fa molta mandra llevar-me d’hora per anar a caminar. No he sigut mai un gran caminador, però m’ha agradat anar d’excursió i mai no m’havia fet mandra ni encarar-me amb el fred ni matinar per cap … Continua la lectura de Caminar, escriure
Ahir vaig pujar a Sant Jeroni. Tan pròxim al massís de Montserrat bona part de la meva vida i tan poques vegades com he caminat per ell. Potser és per això que ahir vaig decidir anar-hi, davant l’alternativa de passar-me … Continua la lectura de Sant Jeroni, a Montserrat
Setmana complicada, atapeïda. N no ha fet net i això ha provocat noves anades a Sant Pau, tres en quatre dies. I, a casa, estrictes mesures de control de la medicació, de la cura de la pell i de tot el que està en contacte amb ella. Un calvari per N i una feina feixuga per la resta. Tant de bo ens la poguéssim estalviar; voldria dir que el problema ha desaparegut. Ara N està més bé. Els antibiòtics estan sent efectius. Els haurà de prendre durant un mes i mig, per a assegurar-nos que la infecció no rebrota. L’enemic … Continua la lectura de Setmana atapeïda
He retocat una mica el relat de “La pala” per a fer-lo més entenedor. Ahir va acabar el curs d’Escriptura de records i em sap greu, perquè se m’ha fet curt. I no és que hagi sigut una experiència excepcional…
Continua la lectura de Tal qual
Em va semblar bé dotar-me de recursos que m’ajudin a deixar constància de coses del meu passat que sigui capaç de recordar, cosa que no m’és fàcil.
Continua la lectura de Ja som a casa
En arribar a la cresta, el sol senyorejava el cel i embellia el paisatge. Des d’aquella altura, les vistes són esplèndides. I així, ara plàcidament i sense patir, hem avançat. A Ca l’Asenegre, quan ja portàvem feta la meitat del camí… Continua la lectura de El cel s’ha tornat a tapar
A més del soroll rítmic i compassat de més de trenta parells de botes avançant pel camí, se sent el mormoleig suau de les converses dels caminadors, els pardals com canten…
Continua la lectura de De lluny
La primavera és això, diuen. Però tot i això afegeixen que les nevades d’abril no són rares, però que la d’ahir tenia d’extraordinari l’extensió i la quantitat de neu caiguda.
Continua la lectura de Serra de Pinós
Es tracta d’una ruta circular pels volts de Castellcir. Hem deixat els cotxes a tocar de la zona esportiva i hem anat a trobar una pista que, a pocs metres, a l’altra banda de la carretera que ens ha dut fins allà…
Continua la lectura de Vorejant el torrent de Fontscalents
Es camina per plaer, per gaudir de la natura, de la companyia i de la conversa assossegada. Cadascú marxa al seu ritme, que això no es pot evitar ni que els ritmes siguin similars, sense que ningú l’apressi.
Continua la lectura de Sentfores
Avui, trenta-dos caminants han recorregut, un cop més, camins de la Segarra, en aquest cas, anant fins a Granyena de Segarra, passant pel Tossal de les Bruixes, Fonolleres, La Móra i Granyanella, un total de 13 quilòmetres en ascens, per bones pistes.
Continua la lectura de Per camins de la Segarra
El mussol d'Aqualata 