Un cocó (o bassol o cadolla) és una estructura de pedra en sec de dimensions menors que les de la bassa que serveix de dipòsit d’aigua de pluja, coberta per evitar-ne l’evaporació i l’embrutiment. S’usa per a consum animal i se sol situar vora un camí.
Continua la lectura de Dimarts
Alarmats perquè no responia a trucades ni a missatges, els seus amics van entrar al pis fent ús de la clau que els tenia confiada, però ell no hi era per enlloc; la seva motxilla, tanmateix, estava a punt de marxa a tocar de la porta. Un llum de flexo sobre la taula del menjador cremava il·luminant un plànol completament desplegat.
Continua la lectura de Estranya desaparició d’un excursionista
Convé que el narrador expliqui que el malaurat 2020 el dia abans de Nadal s’esqueia en dijous i que, per tant, al senyor Poblet li tocava anar d’excursió amb els seus amics.
Continua la lectura de L’amic homònim
Per raons de proximitat dels respectius domicilis, la logística vol que el senyor Poblet viatgi sempre en el mateix cotxe que el vocal Ramon. Per les confidències a les quals són propicis els espais reduïts i tancats i les estones compartides, el senyor Poblet sap…
Continua la lectura de El vocal i el cafè
Finalment el dia s’ha aixecat, com és freqüent on viu el senyor Poblet, i ha sortit el sol. El canvi de temps, si n’hi ha d’haver, tardarà més del previst i això l’incomoda una mica. Ja que no ha pogut caminar aquesta setmana, havia dipositat les seves esperances en el cap de setmana, per a fer amb la Cassandra una passejada, però si el temps canvia i plou diumenge… Continua la lectura de Setmana gris
Ara, el senyor Poblet descansarà fins diumenge, quan ha de conduir una sortida pel terme de Castellolí amb un altre grup reduït de gent. Les caminades encara el cansen però el seu cos nota que li van bé i li demana de mantenir el ritme de sortir cada dos o tres dies sempre que pugui. Després de la tragèdia que tant ha afectat la Cassandra, el senyor Poblet ha decidit gaudir tant com pugui d’allò que li agrada fer. Continua la lectura de Gaudir
És un cim escàs que amb prou feines podia acollir els set culs inquiets que ahir hi van seure a esmorzar. Recolzats en la columna del vèrtex geodèsic que el culmina, els caminadors sabatins gaudien d’una panoràmica completa de l’entorn. Malgrat les previsions, ahir no feia vent a la zona i, per contra, el sol reconfortava als excursionistes que havien començat l’ascensió amb uns escassos 5 graus. Continua la lectura de Montmagastre i la Vansa
“Sempre es desperta espontàniament entorn de la mateixa hora i ja fa estona que s’ha llevat i ha obert de bat a bat totes les portes i finestres del pis per a ventilar les habitacions i donar pas a la fresqueta de la nit abans no fugi, i no les tancarà fins que el sol no haurà pres volada i començarà a acaronar la façana posterior de l’edifici, la que dóna a la plaça del gasogen, allà on la xemeneia de Can Pasqual, inamovible, guaita la vida com un soldadet de plom que fa guàrdia a les portes de palau.” Continua la lectura de Repte
Abans de continuar, convé que deixi constància de la mala passada que ahir em jugava el subconscient. El llibre de Ian Rankin que protagonitza l’inspector Rebus no es titula Black & White sinó Black & Blue.
Continua la lectura de Memòria
“Moltes hores compartides. Molts perills i aventures viscuts. Moltes anècdotes com aquella que m’ha fet riure tant de quan el Ramon, en no sé quin lloc, va demanar uns xupitos.” Continua la lectura de Xopet, no xupito
Avui és dijous i hem recuperat en petit comitè una mica dels dijous de sempre. I, després de menjar-nos al Calvari el primer entrepà a la muntanya en molt de temps…
Continua la lectura de El Calvari
Només llevar-nos hem marxat. Ens despertem cada dia quan ja ha començat la franja horària en què ens és permès sortir de casa i hem d’aprofitar-ho. Hem tornat a la jornada partida i, si ens afanyem, podem fer una bona caminada i ser de tornada a casa abans de les 9, just a temps perquè l’Anna segui al menjador davant del seu ordinador amb el telèfon a l’abast. I això és el que hem fet avui per primer cop. I hem anat a Sant Jaume Sesoliveres, marxant cap a Jorba pel Camí de Sant Jaume. És una capella romànica declarada … Continua la lectura de Confinament (54)
