Un cocó (o bassol o cadolla) és una estructura de pedra en sec de dimensions menors que les de la bassa que serveix de dipòsit d’aigua de pluja, coberta per evitar-ne l’evaporació i l’embrutiment. S’usa per a consum animal i se sol situar vora un camí.
Continua la lectura de Dimarts
Savis com ja ens hem fet a aquestes altures de la vida, ja sabem el que volen dir les Ítaques. N’hi ha d’altres, de camins per etapes. I de més propers. Jo faria algun —o un tros—, per la travessia en si i per la convivència, perquè Ítaca només és l’excusa per fer la travessia, sense ella no sortíem.
Continua la lectura de Amics
Pérez Galdós descriu una època molt allunyada de la nostra i per tant no ens resulta fàcil de posar-nos en la pell dels protagonistes i entendre els mecanismes psicològics que provoquen els seus comportaments i les seves creences. Com a crònica d’un temps passat, està bé perquè ens permet conèixer com era la vida dels nostres avantpassats.
Continua la lectura de Turment
Alarmats perquè no responia a trucades ni a missatges, els seus amics van entrar al pis fent ús de la clau que els tenia confiada, però ell no hi era per enlloc; la seva motxilla, tanmateix, estava a punt de marxa a tocar de la porta. Un llum de flexo sobre la taula del menjador cremava il·luminant un plànol completament desplegat.
Continua la lectura de Estranya desaparició d’un excursionista
Cal gaudir la caminada, la companyia i fruir del privilegi de ser en un entorn com el del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. A més a més, no té sentit arribar massa d’hora a un destí, els refugis, on no es pot fer altra cosa que reposar forces, relaxar-se i descansar.
Continua la lectura de Carros de Foc
Aquesta activitat fa menys feixuga l’espera de les eleccions. Jo almenys tinc ganes de poder votar per estranys que resultin aquests comicis. Més estranys per la malèvola mà de l’Estat que per la mateixa pandèmia que tot ho enrareix. Tinc ganes, com dic, de votar perquè tinc la sensació que alguns anaven per llana i sortiran esquilats, que se’ls ha vist molt el llautó.
Continua la lectura de Eleccions a la vista
Convé que el narrador expliqui que el malaurat 2020 el dia abans de Nadal s’esqueia en dijous i que, per tant, al senyor Poblet li tocava anar d’excursió amb els seus amics.
Continua la lectura de L’amic homònim
A aquestes hores encara primerenques, el senyor Poblet ja ha consultat el significat de dues paraules en el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. Pensa que així contribueix amb un seu granet de sorra a la supervivència de la seva llengua, tan compromesa, segons diuen els experts.
Continua la lectura de Terres de Ponent
Per raons de proximitat dels respectius domicilis, la logística vol que el senyor Poblet viatgi sempre en el mateix cotxe que el vocal Ramon. Per les confidències a les quals són propicis els espais reduïts i tancats i les estones compartides, el senyor Poblet sap…
Continua la lectura de El vocal i el cafè
És bonic anar per camins i corriols coberts per una catifa de fulles tan espessa que les botes no toquen a terra. Així és la pràctica totalitat de la ruta que ahir va fer el senyor Poblet, una meravella de passejada que passa per la Fageda d’en Jordà, màgica encara que els faigs estiguin ja desproveïts de ses fulles per afrontar la cruesa de l’hivern.
Continua la lectura de La fageda i la moixina
Avui el Petit comitè ha sortit a estirar les cames per aquests indrets, a mantenir-les ben tonificades per a escometre el major repte del pròxim dijous, a la Garrotxa, on ara sí que sí, hi anirà a fer una ruta circular de 12 km que, sortint de la capital de la comarca, passarà per la Fageda d’en Jordà i tornarà a l’inici visitant els Aiguamolls i la Deu de la Moixina.
Continua la lectura de Santa Càndia
Avui el senyor Poblet té una prèvia a fer que consisteix a dir que la predicció d’alta probabilitat de pluges a ambdós extrems del país que feien els homes del temps ha impedit que el Comitè dels dijous pogués anar a la Garrotxa a fer la ruta que tenia prevista i a dinar a Can Xel, que no és poca cosa.
Continua la lectura de Què fou de la Fou?
