Títol per les entrades

Estranya desaparició d’un excursionista

Alarmats perquè no responia a trucades ni a missatges, els seus amics van entrar al pis fent ús de la clau que els tenia confiada, però ell no hi era per enlloc; la seva motxilla, tanmateix, estava a punt de marxa a tocar de la porta. Un llum de flexo sobre la taula del menjador cremava il·luminant un plànol completament desplegat.
Continua la lectura de Estranya desaparició d’un excursionista

Títol per les entrades

Eleccions a la vista

Aquesta activitat fa menys feixuga l’espera de les eleccions. Jo almenys tinc ganes de poder votar per estranys que resultin aquests comicis. Més estranys per la malèvola mà de l’Estat que per la mateixa pandèmia que tot ho enrareix. Tinc ganes, com dic, de votar perquè tinc la sensació que alguns anaven per llana i sortiran esquilats, que se’ls ha vist molt el llautó.
Continua la lectura de Eleccions a la vista

Títol per les entrades

La fageda i la moixina

És bonic anar per camins i corriols coberts per una catifa de fulles tan espessa que les botes no toquen a terra. Així és la pràctica totalitat de la ruta que ahir va fer el senyor Poblet, una meravella de passejada que passa per la Fageda d’en Jordà, màgica encara que els faigs estiguin ja desproveïts de ses fulles per afrontar la cruesa de l’hivern.
Continua la lectura de La fageda i la moixina

Títol per les entrades

Santa Càndia

Avui el Petit comitè ha sortit a estirar les cames per aquests indrets, a mantenir-les ben tonificades per a escometre el major repte del pròxim dijous, a la Garrotxa, on ara sí que sí, hi anirà a fer una ruta circular de 12 km que, sortint de la capital de la comarca, passarà per la Fageda d’en Jordà i tornarà a l’inici visitant els Aiguamolls i la Deu de la Moixina.
Continua la lectura de Santa Càndia

Títol per les entrades

Gaudir

Ara, el senyor Poblet descansarà fins diumenge, quan ha de conduir una sortida pel terme de Castellolí amb un altre grup reduït de gent. Les caminades encara el cansen però el seu cos nota que li van bé i li demana de mantenir el ritme de sortir cada dos o tres dies sempre que pugui. Després de la tragèdia que tant ha afectat la Cassandra, el senyor Poblet ha decidit gaudir tant com pugui d’allò que li agrada fer. Continua la lectura de Gaudir

Títol per les entrades

Dilluns

“És una excursió molt bonica, per camins i corriols molt emboscats i frescos, curulls de flors silvestres que alegren la vista, farcits de romaní, farigola, espígol o sajolida, segons els trams, que, gentils, alliberen les seves aromes al pas dels caminadors. A més, cal comptar la benedicció de l’aigua que corre generosa i incessant per rieres i torrents després de les pluges d’aquesta primavera.” Continua la lectura de Dilluns

Estic content

Hauria d’estar content. Al ritme que van les visites al blog, aviat arribaran a les 30.000. Però això no és l’important, que només té a veure amb el temps que fa que és actiu. L’important és que els últims mesos està rebent una mitjana superior a les 30 visites diàries, mitjana que no està gens malament, entenc jo. I estic content. Hauria d’estar content perquè ahir no em van fer gens de mal els peus. Bé és cert que ahir no vam sortir a caminar però, abans del massatge de dijous, haver caminat uns quants quilòmetres afavoria l’aparició del dolor, … Continua la lectura de Estic content

El Puig d’Aguilera

La casa pairal pren el nom Can Macià a mitjan segle XIX, però apareix esmentada en documents del segle XVI. El 1627 apareix nomenada com a Mas Rossinyol de Moragues en capbreus. Un capbreu és una anotació abreujada feta per un fedatari, mitjançant la qual un pagès tenidor reconeix els béns immobles quin domini útil a llarg termini li ha cedit el senyor a canvi del pagament anual d’un cànon o cens. El 1933, la propietat va construir les caves per a vins escumosos que actualment es comercialitzen amb gran acceptació sota la denominació Bohigas. La finca de Can Macià … Continua la lectura de El Puig d’Aguilera

Setmana atapeïda

Setmana complicada, atapeïda. N no ha fet net i això ha provocat noves anades a Sant Pau, tres en quatre dies. I, a casa, estrictes mesures de control de la medicació, de la cura de la pell i de tot el que està en contacte amb ella. Un calvari per N i una feina feixuga per la resta. Tant de bo ens la poguéssim estalviar; voldria dir que el problema ha desaparegut. Ara N està més bé. Els antibiòtics estan sent efectius. Els haurà de prendre durant un mes i mig, per a assegurar-nos que la infecció no rebrota. L’enemic … Continua la lectura de Setmana atapeïda