En aquells anys, tots els nois en teníem una i jugàvem amb la del primer que la hi portava. Passàvem tardes senceres jugant a futbol en un pati al qual donava la part de darrere dels nostres pisos, un espai tancat a l’escàs trànsit de llavors, i tan proper a casa nostra que els nostres pares podien veure’ns i cridar-nos des de les finestres.
Continua la lectura de El meu amic