Savis com ja ens hem fet a aquestes altures de la vida, ja sabem el que volen dir les Ítaques. N’hi ha d’altres, de camins per etapes. I de més propers. Jo faria algun —o un tros—, per la travessia en si i per la convivència, perquè Ítaca només és l’excusa per fer la travessia, sense ella no sortíem.
Continua la lectura de Amics
El mapa em serveix per a seguir els moviments dels personatges sense desorientar-me massa segons avança la trama. La novel·la no és nova, té pràcticament vint anys, i no obstant el temps transcorregut des de la seva aparició mai no n’havia sentit a parlar. Ni del llibre ni de la seva autora.
Continua la lectura de On ets, Mar?
A aquestes hores encara primerenques, el senyor Poblet ja ha consultat el significat de dues paraules en el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. Pensa que així contribueix amb un seu granet de sorra a la supervivència de la seva llengua, tan compromesa, segons diuen els experts.
Continua la lectura de Terres de Ponent
La carretera dibuixava un traçat de moltes corbes. El senyor Poblet conduïa concentrat en mig d’un silenci que també semblava haver abduït els seus companys. Era d’hora, tot juts clarejava, com sempre que sortien d’excursió.
Continua la lectura de Aflicció
“La terrassa de l’embarcador estava més plena que de costum, aquell dia. A l’hivern, els cambrers no disposen més d’una dotzena de taules i són suficients. Aquí, els dies d’hivern solen ser rigorosos i no conviden gens a seure a l’aire lliure. Aquell matí, però, sens dubte degut al bon temps que gaudíem, totes les taules estaven ocupades.” Continua la lectura de Relació singular
I, ara, un cop aclarits els aspectes més foscs de la qüestió, vaig a parlar del que volia parlar. Segons el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, una compartició és “l’acció de compartir; l’efecte”.
Continua la lectura de A la gatzoneta
