Entrada fixada
I és aquest benestar que sent quan es troba allà el que propicia que el nostre home es lliuri amb plaer a l’evocació del temps de la seva infantesa, quan els seus pares el duien al barber del barri, i acluqui els ulls. Mai li havia agradat com li tallava els cabells aquell home rodanxó, ben curt i amb un serrell que a penes…
Continua la lectura de La barberia
L’afició a la lectura del senyor Poblet mai ha arribat a aquests extrems, però quan fa balanç i rememora temps pretèrits, conclou que ha llegit bastant. Des de jove, des de petit quan agafava els minúsculs volums de l’Enciclopedia Pulga de la modesta biblioteca del seu pare, que els col·leccionava.
Continua la lectura de Lletraferits distants
Manresa o Balsareny? Sembla que el senyor Poblet s’ha begut l’enteniment, oi? Doncs no, no se l’ha pas begut, perquè el Petit Comitè ahir va resseguir la Séquia de Manresa des del seu origen a Balsareny fins al Parc de l’Agulla de la capital bagenca, on aboca la seva aigua.
Continua la lectura de Una jornada memorable
Convé que el narrador expliqui que el malaurat 2020 el dia abans de Nadal s’esqueia en dijous i que, per tant, al senyor Poblet li tocava anar d’excursió amb els seus amics.
Continua la lectura de L’amic homònim
El primer cop que el senyor Poblet va sentir l’expressió va ser fa molts anys, veient la pel·lícula “El club dels poetes morts”, protagonitzada, entre d’altres, pel finat Robin Williams, en el paper de John Keating, un professor acabat d’arribar a la Welton Academy de la qual havia estat alumne.
Continua la lectura de Oh, capità, el meu capità!
A aquestes hores encara primerenques, el senyor Poblet ja ha consultat el significat de dues paraules en el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. Pensa que així contribueix amb un seu granet de sorra a la supervivència de la seva llengua, tan compromesa, segons diuen els experts.
Continua la lectura de Terres de Ponent
I si ha arribat fins al final, ha sigut ben bé perquè s’ha obligat a acabar-la per a poder assistir al club de lectura —quan toqui i si és que es pot per la pandèmia— a parlar-ne amb coneixement de causa.
Continua la lectura de La broma
Per raons de proximitat dels respectius domicilis, la logística vol que el senyor Poblet viatgi sempre en el mateix cotxe que el vocal Ramon. Per les confidències a les quals són propicis els espais reduïts i tancats i les estones compartides, el senyor Poblet sap…
Continua la lectura de El vocal i el cafè
És bonic anar per camins i corriols coberts per una catifa de fulles tan espessa que les botes no toquen a terra. Així és la pràctica totalitat de la ruta que ahir va fer el senyor Poblet, una meravella de passejada que passa per la Fageda d’en Jordà, màgica encara que els faigs estiguin ja desproveïts de ses fulles per afrontar la cruesa de l’hivern.
Continua la lectura de La fageda i la moixina
Avui el Petit comitè ha sortit a estirar les cames per aquests indrets, a mantenir-les ben tonificades per a escometre el major repte del pròxim dijous, a la Garrotxa, on ara sí que sí, hi anirà a fer una ruta circular de 12 km que, sortint de la capital de la comarca, passarà per la Fageda d’en Jordà i tornarà a l’inici visitant els Aiguamolls i la Deu de la Moixina.
Continua la lectura de Santa Càndia
Avui el senyor Poblet té una prèvia a fer que consisteix a dir que la predicció d’alta probabilitat de pluges a ambdós extrems del país que feien els homes del temps ha impedit que el Comitè dels dijous pogués anar a la Garrotxa a fer la ruta que tenia prevista i a dinar a Can Xel, que no és poca cosa.
Continua la lectura de Què fou de la Fou?
El Petit comité ha quedat reduït a la seva mínima expressió i només el Ramon i el senyor Poblet han pogut deixar constancia de la seva estada en el llibre de visites de l’ermita de Sant Pere d’Ardesa.
Continua la lectura de Serra de les Maioles
