Pedres, calor, virus

Avui hi havia organitzada una sortida per La Segarra dividida en dues parts, una al matí i una altra a la tarda, havent dinat a Cal Xuriguera, un palau medieval a Palouet. L’excursió l’havia dissenyada el Francesc Sabaté amb moltíssima cura i tot luxe de detalls, com sempre ha fet. El Josep Balada també hi havia col·laborat en la preparació, però avui no ha pogut venir i el Jaume Sayós l’ha substituït amb nota. L’excursió havia de recórrer 11,4 km pràcticament plans, i era especial perquè volia commemorar la 50a visita a La Segarra de la UEC Anoia. Han passat … Continua la lectura de Pedres, calor, virus

Vertigen

Estic convençut que l’aversió a les altures em ve d’una altra vida. És una por profunda que pot més que jo, un automatisme que fa que, quan m’atanso a un precipici, el buit exerceixi una mena d’atracció magnètica fatal. Allà estant, sembla que el sòl que trepitjo hagi de deixar-me caure muntanya avall en lloc d’aferrar-me, com seria lògic de pensar si la llei de la gravitació universal funciona correctament. Però no és una qüestió de lògica sinó de sentiment, i el que sento és que l’abisme em xucla perquè vol engolir-me i fer-me desaparèixer en les seves profunditats. Per … Continua la lectura de Vertigen

Retorn als orígens

Una distància (9 km) i un desnivell (190 m) ajustats al criteri raonable que marcaria les diferències entre les passejades i les excursions -que haurien de ser més exigents en tots dos aspectes-, és el que hem tingut avui per l’entorn de Sant Fruitós de Bages. Una passejada digna del seu nom, doncs, la que ens han brindat la Rita Solé i el Josep Baldelló, els mateixos coordinadors que dijous passat ens van portar de la mà a visitar les tines d’Olvan. Digna del seu nom no només perquè la proposta complia aquells requisits, sinó també pel tarannà tranquil de … Continua la lectura de Retorn als orígens

Les tines d’Olvan

Olvan queda amagat entre serres a l’est del Llobregat i és un poble que s’ha dedicat tradicionalment a la pagesia. El barri de l’Estació d’Olvan era considerat l’estació de Berga. Hi passava el ferrocarril de via estreta que remuntava el Llobregat des de Manresa. El ferrocarril fou inaugurat el 1888 i clausurat el 1974. El barri de l’Estació és a tocar del riu i fou l’esplendorosa colònia tèxtil de Cal Rosal. Però, tot i separats físicament, tots dos nuclis formen part del mateix municipi. Fa uns mesos que vam ser a Cal Rosal per a fer el camí que segueix … Continua la lectura de Les tines d’Olvan

De vàndals i altres salvatges

Assolir el cim és emocionant i fa que t’oblidis de cop de l’esforç que hi has aplicat i del patiment que has superat per arribar-hi. La visió de la natura en l’estat més salvatge que la podem trobar avui dia, és tan aclaparadora que fa evident la nostra insignificança. Assolir alguns cims és decebedor i fa miques l’esperança d’una humanitat més assenyada i d’un món millor que nia en el teu cor. Dalt del Cogulló de Cal Torre, vèrtex geodèsic a 882 m d’altura, que ha sigut tot un repte per a mi per la duresa de l’ascensió, a més … Continua la lectura de De vàndals i altres salvatges

La Rasa dels Sis Gats

“Sacamantecas” és el nom amb què la imaginació popular designa el monstre de forma humana que s’alimenta del greix que obté dels nens que captura. Se’l descriu com a alt, prim i amb un sac a l’espatlla, raó per la qual també se’l coneix com a “hombre del saco”. I, en segons en quins llocs, fins se li ha dit “el coco”, ja que qualsevol cosa val per a espantar els nens i aconseguir que es portin bé i tornin a casa a l’hora convinguda. En Gerald Brenan (1894-1987) era un periodista, corresponsal de guerra, escriptor i hispanista britànic que … Continua la lectura de La Rasa dels Sis Gats

Pòpia

Malgrat la insistència dels darrers dies, avui, quan m’he llevat, la boira ja no hi era i, en sortir al carrer, no m’ha engolit i he pogut saber on anava. O això em pensava jo, perquè al final he acabat implorant que s’acabés la pujada a la Pòpia del Montgròs (668,2 m), on m’han portat avui els meus amics. La Pòpia és el punt culminant de la Serra de Gallcanta, a cavall entre els municipis de Castellfollit del Boix i Sant Salvador de Guardiola. Un bonic corriol careneja des del collet del mateix nom (481,5 m), passant pel Collet Rodó … Continua la lectura de Pòpia

Ca l’Estruc i Sant Pere d’Ardesa

Un nou flagell assota la humanitat aquests dies. El coronavirus, procedent de la Xina, s’escampa per tot el planeta i preocupa les autoritats, alarma a la població i, fins i tot, amenaça de suspensió el Mobile Wold Congress, tot i els milionaris interessos que mou. Mentrestant, aquí encara són visibles els estralls de la borrasca Glòria. Avui, sense anar més enllà, a causa dels seus efectes hem hagut de suspendre l’excursió programada a Santa Maria de Miralles que travessava dos cops la riera: per Françola el pas encara era possible, però no així per Cal Vidella, on s’acumula un toll … Continua la lectura de Ca l’Estruc i Sant Pere d’Ardesa

Alguns homes bons

El sol incipient jugava amb els núvols i amb sa llum mandrosa encara, els tenyia de roig i de gris i provocava tal efecte encisador que jo mirava embadalit a través de la finestra el cel blau pur que servia de llenç a l’artista. Arran de terra, els ceps i els cellers m’esmunyien de la vista a gran velocitat. Tenia el clatell del Ramon a tres pams del meu nas. A la dreta, el meu veí, devia pensar que jo era insuls i escoltava el quart ocupant del cotxe, que entretenia al Ramon amb una conversa que jo a penes … Continua la lectura de Alguns homes bons

Per terres de l’Alta Anoia

El Molt Honorable President ha perdut el seu escó i ha anunciat que convocarà eleccions així que s’aprovin els pressuposts d’enguany. No obstant aquesta nova pertorbació, el temporal Glòria ja és història i, tot i que les seves conseqüències encara són visibles en els llocs del territori més afectats pel seu pas, una relativa calma s’ha instal·lat de nou en la vida dels catalans. I amb la calma climatològica els veterans de la U E C hem reprès la nostra activitat amb una excursió tranquil·la per les historiades terres de l’Alta Anoia, de la mà d’en Joan Sellarès, Jordi Jubert i Pere Torra. … Continua la lectura de Per terres de l’Alta Anoia

Glòria ha sigut un infern

Totes les prediccions que jo havia consultat pronosticaven un alt percentatge de probabilitats de precipitació. I no obstant això, avui dijous a dos quarts de set del matí, l’hora de llevar-me, a la plaça del Gasogen de Can Pasqual no plovia, tot i que hi havia una humitat ambiental molt alta i el terra era moll com si hagués acabat de ploure dos minuts abans. A més, les prediccions continuaven donant una alta probabilitat que plogués durant tot el matí, així que ja no m’he calçat les botes per sortir de casa. Després he sabut que molts han raonat com … Continua la lectura de Glòria ha sigut un infern