John Rebus

John

“Ets una bona persona, John, i t’estimes la justícia i t’agrada tant la feina que fas, que t’ha costat el matrimoni i la família. Ara ets descregut i solitari, espantes la gent que t’envolta perquè estàs desencisat amb la vida i amb el món, i ofegues la teva frustració en la beguda. I no obstant això, jo t’entenc, John, i t’aprecio i per això mai no et retrec el que fas que no m’agrada. Ara, si actués com ho fas tu, faria un comentari sarcàstic i feridor i donaria per acabada la conversa.” Continua la lectura de John

El tomàquet insensat

“L’altra raó és que el cap em funcionava. Millor o pitjor, però em funcionava. Acostumat com estic, després de tants anys de vida, a una vida interior tan intensa que sovint penso que habito en la meva ment, és normal en mi que els meus raonaments no sempre siguin ni connexos ni lògics. Però el cert és que en aquell moment buscava una explicació.” Continua la lectura de El tomàquet insensat

La barberia

“Per la seva pròpia experiència, el senyor Poblet pensa que el seu barber és home de poques paraules i molt discret. I, no obstant això, també té la sensació que ha cursat alguna formació en relacions públiques. Només així s’entén la seva habilitat a mantenir-se en silenci o a adaptar la conversa a les necessitats del client i donar resposta a allò que l’hi interessa sense caure en la tafaneria. El senyor Poblet no ha sigut mai partidari dels xivarris que es donen en altres establiments, aquelles converses insubstancials sobre temes trillats que es generen entre parroquians i barbers, que sovint els transcendeixen per convertir-se en debats on tothom acaba dient la seva. O tafaneries o sermons que abans havia d’aguantar tan si volia com si no.” Continua la lectura de La barberia