John Rebus

John

“Ets una bona persona, John, i t’estimes la justícia i t’agrada tant la feina que fas, que t’ha costat el matrimoni i la família. Ara ets descregut i solitari, espantes la gent que t’envolta perquè estàs desencisat amb la vida i amb el món, i ofegues la teva frustració en la beguda. I no obstant això, jo t’entenc, John, i t’aprecio i per això mai no et retrec el que fas que no m’agrada. Ara, si actués com ho fas tu, faria un comentari sarcàstic i feridor i donaria per acabada la conversa.” Continua la lectura de John

El tomàquet insensat

“L’altra raó és que el cap em funcionava. Millor o pitjor, però em funcionava. Acostumat com estic, després de tants anys de vida, a una vida interior tan intensa que sovint penso que habito en la meva ment, és normal en mi que els meus raonaments no sempre siguin ni connexos ni lògics. Però el cert és que en aquell moment buscava una explicació.” Continua la lectura de El tomàquet insensat

Lucia Bella

I talment semblava com si m’hagués llegit el pensament, perquè, per dissuadir-me de qui era i què feia, amb un gràcil moviment combinat del tors i la mà dreta, de la butxaca interior de la jaqueta va treure una placa i me la va ensenyar: “Lucia Bella, inspectora”, hi deia.
—El nom és ocurrència del meu pare, el càrrec és mèrit meu -va dir sòbriament sense esperar que jo fes cap comentari. Continua la lectura de Lucia Bella