Cròniques dels viatges i escapades que fa el Mussol d’Aqualata..
L’Hogmanay d’Edinburgh és una celebració brutal, a la que hi assisteixen milers de persones que mengen, salten, canten i ballen fins ben entrat el primer dia de l’any. Des de l’habitació de l’hotel he sentit la música fins més enllà de les quatre i mitja de la matinada.
Continua la lectura de Edinburgh
L’últim dia amb horari d’estiu ha sigut un esplèndid dia de primavera; caloreta al sol, fresqueta a l’ombra. Efectivament, aquesta nit hi ha canvi d’hora. Entre aquest salt endarrere i el fet que a Portugal funcionen amb el fus horari de Greenwich…
Continua la lectura de Lisboa, diari d’un viatger
Després dels fets d’octubre de 2017 vaig decidir no tornar a posar els peus a Espanya i viatjar únicament per Catalunya i fora d’Espanya quan ho faci a l’estranger. Ja no em sento espanyol, encara que el meu carnet d’identitat digui que ho sóc.
Continua la lectura de Flandes, apunts de viatge
A l’Station Thermale d’Avène no s’hi pot anar per plaer sinó per prescripció facultativa. Encara que està integrada en el sistema de salut francès, no importa d’on sigui el metge que et recepta els tractaments que allà poden donar-te.
Continua la lectura de Avène, una crònica
I Avalon, on és? Avalon és Glastonbury i Glastonbury és Avalon. Són les dues cares d’un mirall. Glastonbury és la part que veiem reflectida, la banda on som nosaltres, la material, la física. Avalon és el que hi ha més enllà del reflex.
Continua la lectura de I Avalon, on és?
Els fiords són valls d’origen glacial i a Noruega n’hi ha moltíssims. No és l’únic lloc del món on hi ha, però sí on n’hi ha més. Els noruecs conformen l’espectacular paisatge de l’oest del país i són reconeguts per la Unesco com a Patrimoni de la Humanitat. Continua la lectura de Noruega
El mussol d'Aqualata 