Cròniques dels viatges i escapades que fa el Mussol d’Aqualata..
Era un viatge llargament esperat. A la capital ja hi havien estat pel Cap d’Any del 2020. Aquella estada havia de ser un primer contacte amb el país, una aproximació abans del circuit per les Terres Altes que pensaven fer l’estiu següent. Però, a finals de l’hivern, la COVID-19 va obrir un parèntesi de dos anys en les vides de tota la humanitat i el senyor Poblet i la seva esposa es van quedar amb les ganes de fer-lo.
L'Hogmanay d'Edinburgh és una celebració brutal, a la que hi assisteixen milers de persones que mengen, salten, canten i ballen fins ben entrat el primer dia de l'any. Des de l'habitació de l'hotel he sentit la música fins més enllà de les quatre i mitja de la matinada.
L'últim dia amb horari d'estiu ha sigut un esplèndid dia de primavera; caloreta al sol, fresqueta a l’ombra. Efectivament, aquesta nit hi ha canvi d’hora. Entre aquest salt endarrere i el fet que a Portugal funcionen amb el fus horari de Greenwich...
Després dels fets d’octubre de 2017 vaig decidir no tornar a posar els peus a Espanya i viatjar únicament per Catalunya i fora d’Espanya quan ho faci a l’estranger. Ja no em sento espanyol, encara que el meu carnet d’identitat digui que ho sóc.
A l’Station Thermale d’Avène no s’hi pot anar per plaer sinó per prescripció facultativa. Encara que està integrada en el sistema de salut francès, no importa d’on sigui el metge que et recepta els tractaments que allà poden donar-te.
El mussol d'Aqualata 