Lucia Bella

I talment semblava com si m’hagués llegit el pensament, perquè, per dissuadir-me de qui era i què feia, amb un gràcil moviment combinat del tors i la mà dreta, de la butxaca interior de la jaqueta va treure una placa i me la va ensenyar: “Lucia Bella, inspectora”, hi deia.
—El nom és ocurrència del meu pare, el càrrec és mèrit meu -va dir sòbriament sense esperar que jo fes cap comentari. Continua la lectura de Lucia Bella

Fantasies de confinament

En Fulanet té gos i té l’excusa perfecta per sortir al carrer tres cops cada dia. A passejar la mascota, diu. I és cert, perquè se l’estima molt i la cuida. El problema és que l’animal no està acostumat a les llargues passejades que des de fa uns dies li regala el seu amo, i ara, quan el veu amb la corretja a les mans, ja no remena la cua. El meu amic, acostumat a fer dues o tres excursions cada setmana, l’utilitza com a pretext per a mantenir-se en forma Tinc un altre amic excursionista que, des que estem … Continua la lectura de Fantasies de confinament

La pala

La mare ens esperava dreta, al costat del moble bar. Semblava enfadada i brandava una botella. El pare es va reunir amb nosaltres arrossegant els peus descalços; estava baldat i se li notava a la cara, que també reflectia l’enuig que el rosegava per dins. Per a no fer mullader en tot el pis s’havia tret les botes i els mitjons al safareig; eren xops. També hi havia deixat la pala, que encara regalimava. Jo no em sentia les mans, la mare em passava un vaset i a punt va estar de caure a terra. ―Beu! ―em va dir―. A … Continua la lectura de La pala

Conta’m un conte

En Jaume m’ha dit que sa mare li explica contes a l’hora d’anar a dormir. Que l’acotxa i seu al seu costat i li explica històries fins que ell s’adorm. M’ha fet enveja, perquè a mi la mama no me n’explica mai de contes. Avui, mentre sargia els mitjons foradats de tots nosaltres, li he dit això del meu amic i m’ha dit que ella no té temps per històries, que té molta feina amb quatre fills i la porteria de la finca per atendre. No com la mare d’en Jaume, que és fill únic, i deu ser que li … Continua la lectura de Conta’m un conte

P

Des que era petit ha imaginat que tenia un classificador de fusta al cap, com aquell que havia vist fer al seu pare. Un calaix per cada lletra de l’abecedari on ell ha anat posant totes les paraules que ha après a la vida. Allà hi ha tot el lèxic que sap i quan es resisteix un mot que li cal, ell remena en els calaixos fins que el troba. Però últimament ha vist que hi ha fitxes en blanc que abans no hi eren i creu que el moble deu haver-se desballestat, perquè cada dia li costa més de … Continua la lectura de P

Mosquits

Diuen a Facebook que “el món seria més bonic si els mosquits xuclessin greix en comptes de sang”. Segurament és veritat, però el problema seria combatre’ls: ens caldria fer servir míssils terra-aire i no tots tenim lloc a casa per emmagatzemar-los. També hi hauria altres inconvenients, com el mal que ha de fer la picada d’una mena de lluitador de sumo. I què hi ha del brunzit de l’aleteig? Et despertaria segur, ha de ser aterridor. I quan engegaries el llum i te’l trobaries parat al sostre, just a sobre del teu cap disposat a llançar-se sobre tu, què, eh? Continua la lectura de Mosquits