S’ha convertit en un ancià fràgil, però conserva la determinació que sempre li ha sigut característica. Felip se’l mira amb tristesa, al llit, recolzat entre coixins contra el capçal. El senyor Bernat és prostrat per la malaltia, però, tot i així, té els estris d’escriptura ben a mà, com sempre. L’estilogràfica i un feix de fulls en blanc a la tauleta de nit. Fatigat, el vell deixa caure sobre la vànova el manuscrit que acaba de llegir amb veu balbucejant i tanca els ulls. El deixeble se sent aclaparat per l’emoció. No sap què dir i el silenci es fa … Continua la lectura de El senyor Bernat