Títol per les entrades

Estranya desaparició d’un excursionista

Alarmats perquè no responia a trucades ni a missatges, els seus amics van entrar al pis fent ús de la clau que els tenia confiada, però ell no hi era per enlloc; la seva motxilla, tanmateix, estava a punt de marxa a tocar de la porta. Un llum de flexo sobre la taula del menjador cremava il·luminant un plànol completament desplegat.
Continua la lectura de Estranya desaparició d’un excursionista

Fantasies de confinament

En Fulanet té gos i té l’excusa perfecta per sortir al carrer tres cops cada dia. A passejar la mascota, diu. I és cert, perquè se l’estima molt i la cuida. El problema és que l’animal no està acostumat a les llargues passejades que des de fa uns dies li regala el seu amo, i ara, quan el veu amb la corretja a les mans, ja no remena la cua. El meu amic, acostumat a fer dues o tres excursions cada setmana, l’utilitza com a pretext per a mantenir-se en forma Tinc un altre amic excursionista que, des que estem … Continua la lectura de Fantasies de confinament

La pala

La mare ens esperava dreta, al costat del moble bar. Semblava enfadada i brandava una botella. El pare es va reunir amb nosaltres arrossegant els peus descalços; estava baldat i se li notava a la cara, que també reflectia l’enuig que el rosegava per dins. Per a no fer mullader en tot el pis s’havia tret les botes i els mitjons al safareig; eren xops. També hi havia deixat la pala, que encara regalimava. Jo no em sentia les mans, la mare em passava un vaset i a punt va estar de caure a terra. ―Beu! ―em va dir―. A … Continua la lectura de La pala

Conta’m un conte

En Jaume m’ha dit que sa mare li explica contes a l’hora d’anar a dormir. Que l’acotxa i seu al seu costat i li explica històries fins que ell s’adorm. M’ha fet enveja, perquè a mi la mama no me n’explica mai de contes. Avui, mentre sargia els mitjons foradats de tots nosaltres, li he dit això del meu amic i m’ha dit que ella no té temps per històries, que té molta feina amb quatre fills i la porteria de la finca per atendre. No com la mare d’en Jaume, que és fill únic, i deu ser que li … Continua la lectura de Conta’m un conte

P

Des que era petit ha imaginat que tenia un classificador de fusta al cap, com aquell que havia vist fer al seu pare. Un calaix per cada lletra de l’abecedari on ell ha anat posant totes les paraules que ha après a la vida. Allà hi ha tot el lèxic que sap i quan es resisteix un mot que li cal, ell remena en els calaixos fins que el troba. Però últimament ha vist que hi ha fitxes en blanc que abans no hi eren i creu que el moble deu haver-se desballestat, perquè cada dia li costa més de … Continua la lectura de P

Mosquits

Diuen a Facebook que “el món seria més bonic si els mosquits xuclessin greix en comptes de sang”. Segurament és veritat, però el problema seria combatre’ls: ens caldria fer servir míssils terra-aire i no tots tenim lloc a casa per emmagatzemar-los. També hi hauria altres inconvenients, com el mal que ha de fer la picada d’una mena de lluitador de sumo. I què hi ha del brunzit de l’aleteig? Et despertaria segur, ha de ser aterridor. I quan engegaries el llum i te’l trobaries parat al sostre, just a sobre del teu cap disposat a llançar-se sobre tu, què, eh? Continua la lectura de Mosquits

Saló de bellesa

Restà cavil·lós contemplant la infracció. Reproduí al seu cap el discurs vibrant que havia pronunciat l’alcalde dies enrere, previ al lliurament de despatxos als nous guàrdies. Belles paraules que instaven a complir el deure, a treballar sense descans per erradicar comportaments incívics. La dona baixà del cotxe. Portava en braços un gosset que cagà a la vorera tan bon punt ella el va deixar a terra. Després, tots dos van entrar al saló de bellesa. El guàrdia omplí una butlleta i la hi deixà al parabrisa. La dona de l’alcalde havia aparcat el seu Mercedes en lloc prohibit. Continua la lectura de Saló de bellesa

Trilby

L’home que duia un trilby al cap, era assegut en un banc del passeig, a l’ombra d’un plataner. Feia estona que hi era allà, esperant la primera fresca ―si és que hom podia dir-li així― d’un dia calorós d’estiu. Però ara, el sol ja havia fet mutis per ponent i la penombra uniformava colors i distorsionava distàncies. Els fanals tot just s’engegaven i els mosquits, a l’aguait, dissenyaven les primeres ràtzies de la nit. Viure al costat d’un rierol en una ciutat industrial, té l’inconvenient que les aigües fan pudor i hi nien mosquits. L’home del trilby acabava de guardar-se … Continua la lectura de Trilby

Ikea

Ja sabeu que porto una mena de diari ―el diari d’un aprenent― seguint el consell dels que diuen que, per a ser escriptor, és important escriure una mica cada dia, ni que siguin unes poques línies sobre qualsevol cosa. Tant se val el tema; el fet verdaderament important és crear l’hàbit d’enfrontar-se cada dia a la pàgina en blanc i trencar el seu silenci escrivint-hi algunes paraules. Ahir no vaig comparèixer en aquest diari. Vaig ser fora de casa tot el dia, pràcticament, a Ikea, aprofitant que feia temps que no hi anava i que m’havien enviat un val de … Continua la lectura de Ikea

Ventijol

Cada dia se li acosta lentament des de l’esquerra, però només quan ha acabat d’enfilar-se als edificis que s’hi interposen el pot veure, dominant el cel. Llavors el sol ocupa plenament la terrassa i ell es retira a l’interior del pis, buscant la frescor de la penombra que ha creat abaixant persianes. – Li agrada matinar. Sempre li ha agradat matinar. Li agrada matinar sempre, però sobretot quan la bonança li permet estar-se a la terrassa a primera hora i treballar amb aquella fresca que el revifa abans el sol no el fa fora. Són les hores que més li … Continua la lectura de Ventijol

El senyor Bernat

S’ha convertit en un ancià fràgil, però conserva la determinació que sempre li ha sigut característica. Felip se’l mira amb tristesa, al llit, recolzat entre coixins contra el capçal. El senyor Bernat és prostrat per la malaltia, però, tot i així, té els estris d’escriptura ben a mà, com sempre. L’estilogràfica i un feix de fulls en blanc a la tauleta de nit. Fatigat, el vell deixa caure sobre la vànova el manuscrit que acaba de llegir amb veu balbucejant i tanca els ulls. El deixeble se sent aclaparat per l’emoció. No sap què dir i el silenci es fa … Continua la lectura de El senyor Bernat

La Carlota i en Nikos

L’autobús s’acostava a un barri perifèric on escassejaven negocis i oficines i allà acabaria el seu trajecte. Per alguns seients buits hi havia escampats diaris sense lector. – Sempre m’ha desagradat viatjar en autobús, a vostè no? – Perdó, què parla amb mi, vostè? – Amb qui, sinó, senyora? Hi veu algú més amb qui pugui parlar? – Vostè em pren el pèl! Però és que no veu a tota aquesta gent? – Oh, sí, és clar que els veig. Els veig tan clarament com la veig a vostè. Però no ha respost a la meva pregunta. Podria jo parlar … Continua la lectura de La Carlota i en Nikos

Estimat doctor:

Sé que és com cometre un sacrilegi, però tot i així crec que he de reescriure aquest conte. No ens ha de semblar bé tot el que l’Ernie hagi escrit pel sol fet que es tracti de Hemingway. Per a mi, “Escriu un lector” no és un bon relat. .oOo. La dona estava asseguda a la tauleta del seu dormitori i repassava la carta que acabava d’escriure d’una tirada. Tenia un braç recolzat sobre un diari doblegat per la meitat, obert per la pàgina de l’ “Opinió del doctor”. Roanoke, Virginia 6 febrer 1933 Estimat doctor: Li escric per demanar-li … Continua la lectura de Estimat doctor: