Perot lo Lladre

No gaire després d'haver assolit el punt més alt, el camí baixa i s'endinsa en una roureda. En un punt determinat d'aquell bosquet, hi ha un pal indicador perquè el camí es bifurca. Una de les fletxes apunta en la mateixa direcció en què nosaltres marxàvem; l'altre diu que trencant cap a l'esquerra s'arribaria a… Continue reading Perot lo Lladre

Boira

Sempre començo el dia amb la mateixa rutina. Em llevo, obro la finestra per a ventilar l'habitació, faig la toaleta al bany, vaig a la cuina a fer el cafè i torno al dormitori a fer-me el llit. Després em dutxo i em vesteixo. Tanmateix, convé que el lector sàpiga que era a finals de… Continue reading Boira

Menuda

Menuda

En fi, així van anar les coses, segons les explicava l’avi. Però la vida de l’avi sembla de fulletó i no acaben aquí les cuites. Seguint la rutina i la bohèmia de la vida del circ, tot va anar bé fins que, passats els anys, un dia aquella maga pàl·lida d’expressió distreta anomenada...

Què fas, Arcadi?

Ella ho va fer i va encreuar les cames davant meu. Tenia uns genolls molt bonics. Calçava sabates de taló d'agulla i recordo que vaig pensar que no eren adients amb una professió com la seva. En aquell moment...

Les vacances de la Clara

Les vacances de la Clara

L'hotel no està ben bé a la ciutat, és en un lloc solitari i tranquil, enmig d'uns prats. És un edifici gran, de pedra, i molt antic. La recepcionista va dir que una vegada, fa molt de temps, allà s'havia fet un judici molt sonat a unes dones de la comarca i que les havien condemnat.