Estranya desaparició d’un excursionista

Alarmats perquè no responia a trucades ni a missatges, els seus amics van entrar al pis fent ús de la clau que els tenia confiada, però ell no hi era per enlloc; la seva motxilla, tanmateix, estava a punt de marxa a tocar de la porta. Un llum de flexo sobre la taula del menjador cremava il·luminant un plànol completament desplegat.
Continua la lectura de Estranya desaparició d’un excursionista

El tomàquet insensat

“L’altra raó és que el cap em funcionava. Millor o pitjor, però em funcionava. Acostumat com estic, després de tants anys de vida, a una vida interior tan intensa que sovint penso que habito en la meva ment, és normal en mi que els meus raonaments no sempre siguin ni connexos ni lògics. Però el cert és que en aquell moment buscava una explicació.” Continua la lectura de El tomàquet insensat

Lucia Bella

I talment semblava com si m’hagués llegit el pensament, perquè, per dissuadir-me de qui era i què feia, amb un gràcil moviment combinat del tors i la mà dreta, de la butxaca interior de la jaqueta va treure una placa i me la va ensenyar: “Lucia Bella, inspectora”, hi deia.
—El nom és ocurrència del meu pare, el càrrec és mèrit meu -va dir sòbriament sense esperar que jo fes cap comentari. Continua la lectura de Lucia Bella