Relats escrits pel mussol d’Aqualata.
No gaire després d’haver assolit el punt més alt, el camí baixa i s’endinsa en una roureda. En un punt determinat d’aquell bosquet, hi ha un pal indicador perquè el camí es bifurca. Una de les fletxes apunta en la … Continua la lectura de Perot lo Lladre
Sempre començo el dia amb la mateixa rutina. Em llevo, obro la finestra per a ventilar l’habitació, faig la toaleta al bany, vaig a la cuina a fer el cafè i torno al dormitori a fer-me el llit. Després em … Continua la lectura de Boira
En fi, així van anar les coses, segons les explicava l’avi. Però la vida de l’avi sembla de fulletó i no acaben aquí les cuites. Seguint la rutina i la bohèmia de la vida del circ, tot va anar bé fins que, passats els anys, un dia aquella maga pàl·lida d’expressió distreta anomenada…
Continua la lectura de Menuda
Ella ho va fer i va encreuar les cames davant meu. Tenia uns genolls molt bonics. Calçava sabates de taló d’agulla i recordo que vaig pensar que no eren adients amb una professió com la seva. En aquell moment…
Continua la lectura de Què fas, Arcadi?
L’hotel no està ben bé a la ciutat, és en un lloc solitari i tranquil, enmig d’uns prats. És un edifici gran, de pedra, i molt antic. La recepcionista va dir que una vegada, fa molt de temps, allà s’havia fet un judici molt sonat a unes dones de la comarca i que les havien condemnat.
Continua la lectura de Les vacances de la Clara
A la meva ciutat passen coses ben estranyes.
Continua la lectura de Peu de foto
Jo era molt jove i havia començat a treballar en un petit taller familiar que fabricava caragols. L’amo es deia Smith i ja era gran. Volia retirar-se i deixar el negoci en mans dels seus fills. En Matt era el gran. Era extravertit i bon venedor, tot al contrari que l’Edward, que era un mecànic notable, però molt tímid.
Continua la lectura de L´home de l’ascensor
Jo havia quedat bocabadat, tot i que no havia badat boca, i marxava desencisat perquè esperava un diagnòstic i la doctora no me n’havia donat cap. Però, això no obstant, em semblava que ella havia intuït l’origen del meu problema i l’atenció que m’havia dispensat no m’havia desagradat gens.
Continua la lectura de Terapia emocional
I és aquest benestar que sent quan es troba allà el que propicia que el nostre home es lliuri amb plaer a l’evocació del temps de la seva infantesa, quan els seus pares el duien al barber del barri, i acluqui els ulls. Mai li havia agradat com li tallava els cabells aquell home rodanxó, ben curt i amb un serrell que a penes…
Continua la lectura de La barberia
En el moment present, el protagonista d’aquesta història és un oficinista gris, de poca presència i de prop de seixanta anys, que intenta amagar una esplèndida calba amb els escassos pèls rossos que li creixen als parietals.
Continua la lectura de L’últim disbarat de Magnífic Cigró
La meva esposa deia que ja n’estava tipa, que jo sempre llegia el diari, que mai no li feia cas i que ni tan sols estava per ella quan passejàvem amb el nostre fill. Però de fet, jo penso que el que li passava és que estava furiosa i allò del diari era només una excusa per a esbravar el seu enuig.
Continua la lectura de Declaració d’un pare
Després jo vaig anar al jardí, a veure la nina que hi tinc enterrada al costat de l’arbre, i la vaig treure i la vaig acariciar i la vaig renyar perquè no s’havia rentat les mans per dinar i després la vaig tornar a enterrar, i vaig anar a la cuina, i la mamà hi plorava i li vaig dir que no plorés.
Continua la lectura de Redacció, de Quim Monzó
Un cop repartida l’herència, els tres porquets van sortir de cal notari amb la seva bossa de diners a la mà i van decidir d’anar-se’n a viure a un altre bosc, ben lluny de la porqueta i el seu mal caràcter. I quan en van trobar un que els va agradar, van decidir que cadascú viuria a casa seva, al seu aire i amb el seu estil de vida.
Continua la lectura de Els porquets i el llop
M’agrada que els meus lectors s’interessin pel que escric, però aquestes preguntes m’han semblat insolents.
Continua la lectura de Obra
Alarmats perquè no responia a trucades ni a missatges, els seus amics van entrar al pis fent ús de la clau que els tenia confiada, però ell no hi era per enlloc; la seva motxilla, tanmateix, estava a punt de marxa a tocar de la porta. Un llum de flexo sobre la taula del menjador cremava il·luminant un plànol completament desplegat.
Continua la lectura de Estranya desaparició d’un excursionista
Li vaig demanar si li venia de gust fer un cafè amb mi i va assentir desplegant un ampli somriure. Jo imagino que era d’agraïment per haver-lo reconegut, malgrat la mascareta i l’aspecte que fa als vuitanta anys que té, tan diferent de com jo el veia a les fundes dels discs.
Continua la lectura de Mrs. Robinson
L’altra raó és que el cap em funcionava. Millor o pitjor, però em funcionava. Acostumat com estic, després de tants anys de vida, a una vida interior tan intensa que sovint penso que habito en la meva ment, és normal en mi que els meus raonaments no sempre siguin ni connexos ni lògics. Però el cert és que en aquell moment buscava una explicació.
Continua la lectura de El tomàquet insensat
En Fulanet té gos i té l’excusa perfecta per sortir al carrer tres cops cada dia. A passejar la mascota, diu. I és cert, perquè se l’estima molt i la cuida. El problema és que l’animal no està acostumat a les llargues passejades que des de fa uns dies li regala el seu amo, i ara, quan el veu amb la corretja a les mans, ja no remena la cua. El meu amic, acostumat a fer dues o tres excursions cada setmana, l’utilitza com a pretext per a mantenir-se en forma Tinc un altre amic excursionista que, des que estem … Continua la lectura de Fantasies de confinament
La mare ens esperava dreta, al costat del moble bar. Semblava enfadada i brandava una botella. El pare es va reunir amb nosaltres arrossegant els peus descalços; estava baldat i se li notava a la cara, que també reflectia l’enuig que el rosegava per dins. Per a no fer mullader en tot el pis s’havia tret les botes i els mitjons al safareig; eren xops. També hi havia deixat la pala, que encara regalimava. Jo no em sentia les mans, la mare em passava un vaset i a punt va estar de caure a terra. ―Beu! ―em va dir―. A … Continua la lectura de La pala
En Jaume m’ha dit que sa mare li explica contes a l’hora d’anar a dormir. Que l’acotxa i seu al seu costat i li explica històries fins que ell s’adorm. M’ha fet enveja, perquè a mi la mama no me n’explica mai de contes. Avui, mentre sargia els mitjons foradats de tots nosaltres, li he dit això del meu amic i m’ha dit que ella no té temps per històries, que té molta feina amb quatre fills i la porteria de la finca per atendre. No com la mare d’en Jaume, que és fill únic, i deu ser que li … Continua la lectura de Conta’m un conte
Des que era petit ha imaginat que tenia un classificador de fusta al cap, com aquell que havia vist fer al seu pare. Un calaix per cada lletra de l’abecedari on ell ha anat posant totes les paraules que ha après a la vida. Allà hi ha tot el lèxic que sap i quan es resisteix un mot que li cal, ell remena en els calaixos fins que el troba. Però últimament ha vist que hi ha fitxes en blanc que abans no hi eren i creu que el moble deu haver-se desballestat, perquè cada dia li costa més de … Continua la lectura de P
Aviat farà tres mesos que sóc reclòs, privat de llibertat i avui tot just fa una setmana que, per primer cop, em van assignar al servei de bugaderia. És com un premi per als reclusos que es porten bé, diuen.
Continua la lectura de Benvolguda
L’homenet duu un braç en cabestrell i amb la mà lliure empunya una crossa. Va despentinat i vesteix descuradament. És gran, però… Continua la lectura de Semàfor
Silenci profund. Ni tan sols ella, avesada a copsar i retreure sons que no provenen de pàgines que tomben, sentí les passes que van precedir al frec que el cantell del paper produí en el seu coll. Un full ensangonat va caure a terra i, en aquell mateix moment, un empedreït lector de novel·les negres sortia amb sigil de la sala i la vida de la bibliotecària s’esvania en silenci. Continua la lectura de Silenci
Entrada fixada
************************
https://narranacion.com/
************************
Aquest relat ha sigut publicat en el Capítol 7 de Narración, revista de contes i relats il·lustrats.
Tardor/hivern 2021-22.
Continua la lectura de Relació singular
En aquells anys, tots els nois en teníem una i jugàvem amb la del primer que la hi portava. Passàvem tardes senceres jugant a futbol en un pati al qual donava la part de darrere dels nostres pisos, un espai tancat a l’escàs trànsit de llavors, i tan proper a casa nostra que els nostres pares podien veure’ns i cridar-nos des de les finestres.
Continua la lectura de El meu amic
Diuen a Facebook que “el món seria més bonic si els mosquits xuclessin greix en comptes de sang”. Segurament és veritat, però el problema seria combatre’ls: ens caldria fer servir míssils terra-aire i no tots tenim lloc a casa per emmagatzemar-los. També hi hauria altres inconvenients, com el mal que ha de fer la picada d’una mena de lluitador de sumo. I què hi ha del brunzit de l’aleteig? Et despertaria segur, ha de ser aterridor. I quan engegaries el llum i te’l trobaries parat al sostre, just a sobre del teu cap disposat a llançar-se sobre tu, què, eh? Continua la lectura de Mosquits
Restà cavil·lós contemplant la infracció. Reproduí al seu cap el discurs vibrant que havia pronunciat l’alcalde dies enrere, previ al lliurament de despatxos als nous guàrdies. Belles paraules que instaven a complir el deure, a treballar sense descans per erradicar comportaments incívics. La dona baixà del cotxe. Portava en braços un gosset que cagà a la vorera tan bon punt ella el va deixar a terra. Després, tots dos van entrar al saló de bellesa. El guàrdia omplí una butlleta i la hi deixà al parabrisa. La dona de l’alcalde havia aparcat el seu Mercedes en lloc prohibit. Continua la lectura de Saló de bellesa
La resta d’aquell dia es permeté llicències que trencaren la rutina habitual de la seva vida. I ho va fer deliberadament, perquè volia que aquell fos un dia especial. Continua la lectura de La nevera
L’home que duia un trilby al cap, era assegut en un banc del passeig, a l’ombra d’un plataner. Feia estona que hi era allà, esperant la primera fresca ―si és que hom podia dir-li així― d’un dia calorós d’estiu. Però ara, el sol ja havia fet mutis per ponent i la penombra uniformava colors i distorsionava distàncies. Els fanals tot just s’engegaven i els mosquits, a l’aguait, dissenyaven les primeres ràtzies de la nit. Viure al costat d’un rierol en una ciutat industrial, té l’inconvenient que les aigües fan pudor i hi nien mosquits. L’home del trilby acabava de guardar-se … Continua la lectura de Trilby
Ja sabeu que porto una mena de diari ―el diari d’un aprenent― seguint el consell dels que diuen que, per a ser escriptor, és important escriure una mica cada dia, ni que siguin unes poques línies sobre qualsevol cosa. Tant se val el tema; el fet verdaderament important és crear l’hàbit d’enfrontar-se cada dia a la pàgina en blanc i trencar el seu silenci escrivint-hi algunes paraules. Ahir no vaig comparèixer en aquest diari. Vaig ser fora de casa tot el dia, pràcticament, a Ikea, aprofitant que feia temps que no hi anava i que m’havien enviat un val de … Continua la lectura de Ikea
Cada dia se li acosta lentament des de l’esquerra, però només quan ha acabat d’enfilar-se als edificis que s’hi interposen el pot veure, dominant el cel. Llavors el sol ocupa plenament la terrassa i ell es retira a l’interior del pis, buscant la frescor de la penombra que ha creat abaixant persianes. – Li agrada matinar. Sempre li ha agradat matinar. Li agrada matinar sempre, però sobretot quan la bonança li permet estar-se a la terrassa a primera hora i treballar amb aquella fresca que el revifa abans el sol no el fa fora. Són les hores que més li … Continua la lectura de Ventijol
S’ha convertit en un ancià fràgil, però conserva la determinació que sempre li ha sigut característica. Felip se’l mira amb tristesa, al llit, recolzat entre coixins contra el capçal. El senyor Bernat és prostrat per la malaltia, però, tot i així, té els estris d’escriptura ben a mà, com sempre. L’estilogràfica i un feix de fulls en blanc a la tauleta de nit. Fatigat, el vell deixa caure sobre la vànova el manuscrit que acaba de llegir amb veu balbucejant i tanca els ulls. El deixeble se sent aclaparat per l’emoció. No sap què dir i el silenci es fa … Continua la lectura de El senyor Bernat
L’autobús s’acostava a un barri perifèric on escassejaven negocis i oficines i allà acabaria el seu trajecte. Per alguns seients buits hi havia escampats diaris sense lector. – Sempre m’ha desagradat viatjar en autobús, a vostè no? – Perdó, què parla amb mi, vostè? – Amb qui, sinó, senyora? Hi veu algú més amb qui pugui parlar? – Vostè em pren el pèl! Però és que no veu a tota aquesta gent? – Oh, sí, és clar que els veig. Els veig tan clarament com la veig a vostè. Però no ha respost a la meva pregunta. Podria jo parlar … Continua la lectura de La Carlota i en Nikos
Sé que és com cometre un sacrilegi, però tot i així crec que he de reescriure aquest conte. No ens ha de semblar bé tot el que l’Ernie hagi escrit pel sol fet que es tracti de Hemingway. Per a mi, “Escriu un lector” no és un bon relat. .oOo. La dona estava asseguda a la tauleta del seu dormitori i repassava la carta que acabava d’escriure d’una tirada. Tenia un braç recolzat sobre un diari doblegat per la meitat, obert per la pàgina de l’ “Opinió del doctor”. Roanoke, Virginia 6 febrer 1933 Estimat doctor: Li escric per demanar-li … Continua la lectura de Estimat doctor:
El mussol d'Aqualata 