Relats escrits pel mussol d’Aqualata.
Jo havia quedat bocabadat, tot i que no havia badat boca, i marxava desencisat perquè esperava un diagnòstic i la doctora no me n’havia donat cap. Però, això no obstant, em semblava que ella havia intuït l’origen del meu problema i l’atenció que m’havia dispensat no m’havia desagradat gens.
Continua la lectura de Terapia emocional
Intentaré ser breu i no fugir d’estudi. Tornant a allò que importa, segons explicaven els nostres veïns, la força dels meus plors i la perseverança amb què jo plorava eren capaços de desballestar la més numantina resistència.
Continua la lectura de El dia més important
I és aquest benestar que sent quan es troba allà el que propicia que el nostre home es lliuri amb plaer a l’evocació del temps de la seva infantesa, quan els seus pares el duien al barber del barri, i acluqui els ulls. Mai li havia agradat com li tallava els cabells aquell home rodanxó, ben curt i amb un serrell que a penes…
Continua la lectura de La barberia
Magnífic mai ha sigut simpàtic a ningú. I, tret del seu periple estudiantil, ningú li ha parat mai la més mínima atenció. Ara, els seus companys d’oficina eviten la seva companyia tant com poden, i només es relacionen amb ell quan algun assumpte fa inevitable la seva participació i no els queda altre remei.
Continua la lectura de El dia del judici
La meva esposa deia que ja n’estava tipa, que jo sempre llegia el diari, que mai no li feia cas i que ni tan sols estava per ella quan passejàvem amb el nostre fill. Però de fet, jo penso que el que li passava és que estava furiosa i allò del diari era només una excusa per a esbravar el seu enuig.
Continua la lectura de Declaració d’un pare
Després jo vaig anar al jardí, a veure la nina que hi tinc enterrada al costat de l’arbre, i la vaig treure i la vaig acariciar i la vaig renyar perquè no s’havia rentat les mans per dinar i després la vaig tornar a enterrar, i vaig anar a la cuina, i la mamà hi plorava i li vaig dir que no plorés.
Continua la lectura de Redacció, de Quim Monzó
Un cop repartida l’herència, els tres porquets van sortir de cal notari amb la seva bossa de diners a la mà i van decidir d’anar-se’n a viure a un altre bosc, ben lluny de la porqueta i el seu mal caràcter. I quan en van trobar un que els va agradar, van decidir que cadascú viuria a casa seva, al seu aire i amb el seu estil de vida.
Continua la lectura de Els porquets i el llop
M’agrada que els meus lectors s’interessin pel que escric, però aquestes preguntes m’han semblat insolents.
Continua la lectura de Obra
Alarmats perquè no responia a trucades ni a missatges, els seus amics van entrar al pis fent ús de la clau que els tenia confiada, però ell no hi era per enlloc; la seva motxilla, tanmateix, estava a punt de marxa a tocar de la porta. Un llum de flexo sobre la taula del menjador cremava il·luminant un plànol completament desplegat.
Continua la lectura de Estranya desaparició d’un excursionista
Li vaig demanar si li venia de gust fer un cafè amb mi i va assentir desplegant un ampli somriure. Jo imagino que era d’agraïment per haver-lo reconegut, malgrat la mascareta i l’aspecte que fa als vuitanta anys que té, tan diferent de com jo el veia a les fundes dels discs.
Continua la lectura de Mrs. Robinson
“L’altra raó és que el cap em funcionava. Millor o pitjor, però em funcionava. Acostumat com estic, després de tants anys de vida, a una vida interior tan intensa que sovint penso que habito en la meva ment, és normal en mi que els meus raonaments no sempre siguin ni connexos ni lògics. Però el cert és que en aquell moment buscava una explicació.” Continua la lectura de El tomàquet insensat
I talment semblava com si m’hagués llegit el pensament, perquè, per dissuadir-me de qui era i què feia, amb un gràcil moviment combinat del tors i la mà dreta, de la butxaca interior de la jaqueta va treure una placa i me la va ensenyar: “Lucia Bella, inspectora”, hi deia.
—El nom és ocurrència del meu pare, el càrrec és mèrit meu -va dir sòbriament sense esperar que jo fes cap comentari. Continua la lectura de Lucia Bella
