Deures que s’ha proposat el Mussol d’Aqualata per a l’estiu de 2021.
Per tant, puc dir que per a mi, seguidor habitual dels seus escrits, ha sigut una mena de relectura d’històries amb què ja m’havia entretingut abans. L’Eulàlia és una bona narradora que explica històries…
Continua la lectura de Adeu, quadern d’estiu
El corrector anava de bòlit i el diccionari treia fum. Però, de mica en mica, les correccions anaven calant i jo he anat aprenent algunes coses. També hi va haver una temporada en què, fins i tot, duplicava les entrades, les escrivia en totes dues llengües.
Continua la lectura de Llengua
Espero que algú em tregui de dubtes, perquè una cosa és no guanyar i una altra de molt diferent que et desqualifiquin per unes paraules de més.
Continua la lectura de Paraules
L’objectiu perseguit era el de donar a conèixer al gran públic aquesta part del territori. Els expedicionaris, amb alguna llicència, han seguit la traça del sender GR11 que va des del Cap de Creus fins al Tuc de Molières, a la Vall d’Aran, i més enllà.
Continua la lectura de Transpirinenca
Que “Bon dia, tristesa” no sigui un llibre voluminós, ha ajudat a la consecució del rècord, però el que ha sigut fonamental és el fet que la història enganxa. No crec que sigui una obra mestra,
Continua la lectura de Bonjour, tristesse
Hi ha discursos meravellosos confegits amb molt poques paraules. I estic convençut que no hi pot haver una bona sèrie o una bona pel·lícula o sense un bon guió que l’estructuri i li doni consistència.
Continua la lectura de Benvolgut
Diuen que aquests llocs pertanyen a l’Aragó, no a Catalunya, i que fem el favor de no canviar-los el nom, que els noms de lloc no es tradueixen. I, si els recordes que en aquella franja de terra es parla l’enxampurrat…
Continua la lectura de Ceballots
Però, si he de ser sincer, em fa molta mandra enfrontar-me de nou a tanta paraula sobrera com trobo que hi ha a la novel·la de la Dueñas. Si no fos que l’hem de debatre en el proper club de lectura, és molt probable que ja l’hagués abandonat.
Continua la lectura de El temps dels dubtes
Però jo la recomanaria, sobretot, a aquells que han sigut tocats per l’embruix de l’escriptura. De fet, immediatament acabat el seu visionament, la vaig recomanar als Lletraferits Distants per a encoratjar-los a no defallir i a deixar-se guiar pel seu instint. Ho considerava la meva obligació.
Continua la lectura de Ocupat, sempre ocupat
He llegit tots els contes que s’han publicat fins ara i trobo que, en general, hi ha molt nivell. No compto, doncs, amb passar d’aquí, però, de moment, he passat la primera garbellada i això ja m’omple de satisfacció. I entre els contes que ja s’han publicat hi ha un que m’ha agradat molt…
Continua la lectura de Dissabte
És més, només m’agraden i m’enganxen les lectures que em distreuen.
I, per altra banda, quant a la meva concepció de l’escriptura, penso que tot el que precedeix…
Continua la lectura de Dimecres
Un cocó (o bassol o cadolla) és una estructura de pedra en sec de dimensions menors que les de la bassa que serveix de dipòsit d’aigua de pluja, coberta per evitar-ne l’evaporació i l’embrutiment. S’usa per a consum animal i se sol situar vora un camí.
Continua la lectura de Dimarts
La platja era buida. Feia goig passejar-s’hi en mig de tota aquella immensitat. El cel i l’aigua, de diferents tons de gris, es confonien en l’horitzó i la badia era la viva imatge de la calma, l’escenari més idoni pel relaxament més absolut.
La humitat va traspassar la roba i les fulles del llibre la van xuclar com si estiguessin assedegades. Una pena!
Continua la lectura de Diumenge
Al cap i a la fi, allò que nosaltres fem també representa que és una habilitat, però en el nostre cas, va més enllà, ja que, com a mínim, deixarà constància de com veiem el món i la vida. O una part.
Continua la lectura de M
Savis com ja ens hem fet a aquestes altures de la vida, ja sabem el que volen dir les Ítaques. N’hi ha d’altres, de camins per etapes. I de més propers. Jo faria algun —o un tros—, per la travessia en si i per la convivència, perquè Ítaca només és l’excusa per fer la travessia, sense ella no sortíem.
Continua la lectura de Amics
Diuen que l’emperador austríac li va dir a Mozart “massa notes”, quan aquest li va preguntar si li havia agradat l’obra que s’acabava d’estrenar. Això em passa a mi, però amb les paraules, amb l’obra d’aquesta doctora en Filologia Anglesa.
Continua la lectura de Salinger entre puntades
Jo havia convidat a en Holden a instal·lar-se entre nosaltres perquè no el conec i vull saber de les seves trifulgues, que ja va sent hora. I, no obstant el meu interès a saber de la seva vida…
Continua la lectura de Holden
Seguint el consell del controvertit autor de “El guardián entre el centeno”, avui he decidit que edificaré el meu santuari a primera hora de cada matí, sempre que altres obligacions inajornables no m’impedeixin fer-ho.
Continua la lectura de Jerry
L’Alzina de Can Gol ja és història. Calculen que tenia prop de cinc-cents anys de vida i ara ha hagut de sucumbir a les flames d’un incendi monstruós quines causes encara no són conegudes.
Continua la lectura de Un preu molt alt
Ja he presentat una queixa a l’hospital, perquè no és el primer cop que em passa. La gent, en general s’aguanta sense dir res, però aquest dia algú més que jo va fer el comentari en veu alta.
Continua la lectura de Demanar
És una novel·la de dones —no en sentit pejoratiu sinó en el sentit que elles i els seus sentiments i les seves reflexions en són les protagonistes— i està ambientada a Mallorca.
Continua la lectura de Records narrats
“Escriu cada dia —diu en Jerry—, ni que sigui quinze minuts. Fes que aquesta estona esdevingui el teu santuari i no l’abandonis ni deixis que ningú el profani mai”.
Continua la lectura de Escriu cada dia
No hi ha una norma fixa. Se n’hi poden afegir tantes com es vulguin, diu, però el seu consell és de no posar-n’hi més d’una trentena i, sobretot, que cada una es posi amb…
Continua la lectura de Ratafia
He rellegit el “Quadern d’estiu” des del principi. Penso que he de fer-ho de tant en tant si vull que tingui una certa coherència. He retocat algunes coses, poques. Però m’ha anat bé fer-ho…
Continua la lectura de Amargor
I així ho vam fer i vam anar a petar a una fàbrica de cervesa i cerveseria on, a més, serveixen menjar. Una carta no gaire extensa, però suficient per a l’Anna i per a mi, que mengem poc.
Continua la lectura de Tren dels Llacs
No tenim previst viatjar en el sentit de desplaçar-nos a un altre lloc per a ser-hi algun temps. Però viatjarem a l’estranger a través de les pàgines dels llibres. A França, al nord d’Àfrica i a Lisboa i a Espanya.
Continua la lectura de Clubs
La qualitat narrativa de W. G. Sebald és indiscutible. La traducció li fa els honors i trobo que és molt bona, encara que no tingui arguments per a defensar la meva opinió. Però…
Continua la lectura de Llibres
Suposo que guanyar ha de ser fantàstic. Ho suposo només perquè no he guanyat mai ni jugant al parxís, però és evident que participar no només és important…
Continua la lectura de Contes
Més endavant, hi ha la nostàlgia de la llibreria Quera, on tots havíem acudit a buscar els plànols de l’Editorial Alpina amb què projectàvem les nostres excursions. Ara l’han reconvertit en un espai on pretenen que convisquin la cultura excursionista i la possibilitat de menjar alguna cosa per un preu raonable.
Continua la lectura de Barcelona
Ahir al vespre, en la trobada quinzenal que duem a terme, els lletraferits distants ens vam acomiadar fins passat l’estiu. Fins ara havíem intercanviat, analitzat i comentat texts que ja teníem redactats, però ara ens hem proposat…
Continua la lectura de Quadern d’estiu
El mussol d'Aqualata 