Títol per les entrades

L’última novel·la que he llegit, de moment

Amélie Nothomb —Fabienne Claire Nothomb, en realitat— és belga i escriu en francès, idioma en què es va publicar “Estupor i tremolors” per primer cop el 1999. Prestada per la Biblioteca Central d’Igualada pel seu posterior debat en un club de lectura que no s’ha pogut celebrar a causa de la pandèmia de coronavirus, jo he llegit la traducció al català, de 112 pàgines, que va fer l’Antoni Dalmau per l’editorial Labutxaca del Grup 62 i que es va publicar el 2017.
Continua la lectura de L’última novel·la que he llegit, de moment

Títol per les entrades

Eleccions a la vista

Aquesta activitat fa menys feixuga l’espera de les eleccions. Jo almenys tinc ganes de poder votar per estranys que resultin aquests comicis. Més estranys per la malèvola mà de l’Estat que per la mateixa pandèmia que tot ho enrareix. Tinc ganes, com dic, de votar perquè tinc la sensació que alguns anaven per llana i sortiran esquilats, que se’ls ha vist molt el llautó.
Continua la lectura de Eleccions a la vista

Títol per les entrades

Recepta

“La nit del Sant Jordi emmascarat, el mussol va somiar que havia trobat una història que valdria la pena d’escriure. Un cop despert, no recordava més que en el somni s’esforçava per a no oblidar el nom compost d’un animal que, pel que sembla era fonamental en la trama. I que aparcava el seu cotxe en un xamfrà, a sobre de la vorera, i que passava una bona estona col·locant-lo i tornant a col·locar-lo de manera que molestés tan poc com fos possible als vianants.” Continua la lectura de Recepta

Títol per les entrades

Nit de llibres i flors

“Vaig comprar el número 5 de la seva revista a la parada de Narranación, un projecte que aplega creadors literaris i il·lustradors que amb esforç i grans dosis de voluntarisme mira de tirar endavant. El resultat és una publicació de petit format però de gran qualitat. Els continguts, per les temàtiques, poden agradar més o menys, però sempre val la pena donar suport a qui té ganes de fer coses i d’obrir-se camí, en el terreny que sigui.” Continua la lectura de Nit de llibres i flors

Títol per les entrades

Sant Jordi emmascarat

“Efectivament, els agressors de Martin Beck estan relacionats amb la recerca que duia a terme del periodista desaparegut, per bé que indirectament. L’interrogatori dels dos facinerosos ha permès a la policia hongaresa descobrir les activitats delictives a les quals es dedicaven, però a l’inspector Beck no li ha aportat cap llum quant al parador del seu conciutadà i ara sent que es troba en una mena de cul de sac que no el condueix enlloc. Matsson, així es diu el periodista, sembla talment L’home que es va esfumar.” Continua la lectura de Sant Jordi emmascarat

Títol per les entrades

Cucurbitàcia

“Mentre jo estic còmodament assegut al sofà de la meva sala d’estar, l’inspector Martin Beck de la policia sueca ha estat a punt de morir a la vora del Danubi a mans d’uns desconeguts. Sort de la policia hongaresa, que sempre està a l’abast, com diu el seu inspector Szluka. Szluka, alertat del seguiment que patia el seu col·lega, havia ordenat una discreta vigilància que ha resultat providencial pel suec. Els agents encarregats han aconseguit arribar a temps i salvar-lo d’una mort segura.” Continua la lectura de Cucurbitàcia

Títol per les entrades

Marxem

“I no obstant tot plegat, les hores de diumenge passaven lentes. I això que el vaig convèncer de fer la migdiada, amb la qual vam consumir una bona estona. A la televisió vam ensopegar un canal que feien la nissaga de Missió Impossible durant tota la tarda, una darrera de l’altra sense interrupció, però tot i que li distreuen aquest tipus de pel·lícules, diumenge ni Tom Cruise no va ser capaç de contenir la seva inquietud. El seu neguit anava creixent tot i que no es queixava.” Continua la lectura de Marxem

Títol per les entrades

Arribem

“La lectura és un bon company en situacions com la que visc aquests dies. Pel José Luis i per mi, aquesta experiència de compartir tantes hores després de tants anys de no conviure sota el mateix sostre, ens està permetent conèixer-nos a fons. Per més que siguem germans, hi ha coses que ignoràvem l’un de l’altre. I no em refereixo a secrets inconfessables, sinó a coses banals, sense importància.” Continua la lectura de Arribem

Títol per les entrades

Avancem

“El metge es diu Josep i és un xicot jove en comparació amb nosaltres dos. Deu tenir uns quaranta anys i és nascut a Igualada, casualment. M’ho deia dilluns mentre seguíem pels passadissos de l’hospital la llitera on anava el José Luis camí del quiròfan. És molt eixerit, correcte i agradable. I molt planer en les seves exposicions, capaç d’explicar coses tan complexes com la intervenció que li anava a fer al José Luis, de manera entenedora per a qui no sap res de cardiologia, en el poc temps que costa arribar des de l’habitació, on el va venir a buscar amb un portalliteres, fins a la porta dels quiròfans, on ens vam acomiadar.“ Continua la lectura de Avancem

Títol per les entrades

Hostalets

“El carrer Teixeda destaca per les cases amb les corresponents eres al davant, ben restaurades i arrenglerades l’una al costat de l’altra. Si la visita es fa a la primavera o l’estiu, les llargues balconades de fusta mostren centenars de testos amb geranis i altres flors, conformant així una mena de jardí urbà de notable impacte visual; fets meritoris que han permès al poble d’Hostalets ser catalogat com a conjunt històric-artístic”. Continua la lectura de Hostalets

Títol per les entrades

Globus

“Hem xerrat una bona estona, de tot una mica, de la salut nostra i de la família, de les vacances, complicades de planificar enguany i de les ganes que té d’anar al Delta del Llobregat, que ha llegit un parell d’articles que encara li han estimulat més el desig de fer l’excursió que jo estava preparant quan va començar el confinament. Jo li he dit que haurem d’esperar a la tardor, que ara faria molta calor caminant per aquells plans.” Continua la lectura de Globus

Títol per les entrades

De màscares

“I va i ell, el doctor Almirante, li pregunta a la periodista de Tot Barcelona: Vostè creu que és necessari un semàfor en una cruïlla? I es respon: Si tothom es parés i mirés cap a les dues bandes i donés preferència a qui ve per la dreta, no caldrien els semàfors. Però, com que no tothom compliria això, podem semàfors, que només són necessaris per a algunes persones.” Continua la lectura de De màscares

Títol per les entrades

Corones

“Així que, a diferència de Pedro Sánchez, sentiria vergonya de viure en un país que consent el que es consent a Espanya i, sent socialista, que ja no ho sóc, se’m regiraria l’estómac de veure que els meus electes només són capaços de dir paraules que enfarfeguen amb les quals, suposadament, defensen l’honestedat i la justícia, però no tenen el coratge de revoltar-se contra l’ordre establert i actuar perquè les coses millorin efectivament, ara que estan al govern i poden.” Continua la lectura de Corones

Títol per les entrades

Coses veres

“Ahir vaig acoblar a l’ordinador l’equip de música que tenia quan l’Anna i jo vam decidir de viure junts. Fa anys que el teníem arraconat i em sabia greu perquè és una minicadena que sempre havia sonat molt bé i m’agradava. Ara puc sentir en condicions qualsevol cosa que s’emeti per Internet mentre treballo o estudio. Tinc instal·lada a l’ordinador una aplicació a través de la qual puc sintonitzar centenars d’emissions d’arreu del món, de tota mena. Ara mateix sento música lounge, que no em molesta per a concentrar-me en l’escriptura.” Continua la lectura de Coses veres

Títol per les entrades

Beck

“El matrimoni format per Maj Sjöwall i Per Wahlöö va concebre una sèrie de novel·les que tenien a una brigada de policia com a protagonista. Abans de posar-se a treballar van definir les línies mestres del projecte i, quan s’hi van posar, no s’hi van apartar ni un mil·límetre. El resultat, deu novel·les de trenta capítols cada una que serien publicades a raó d’una per any. Van titular la sèrie com La història d’un crim (en singular).” Continua la lectura de Beck

Títol per les entrades

Bypass

“Vistos els esdeveniments amb la perspectiva que donen les vint-i-quatre hores transcorregudes i la claredat que proporciona el descans reparador de tota una nit de dormir en el llit propi després d’un dia llarg d’esperes, nervis i incertituds que ni tan sols l’inspector Martin Beck va aconseguir apaivagar amb les seves indagacions, podria dir que sí, que es va revelar com un mal auguri.” Continua la lectura de Bypass

Títol per les entrades

Gol

“També em pregunto si és important saber el percentatge exacte d’encert d’un jugador en les passades als seus companys a més de 30 metres de distància que traspassen la ratlla del mig del camp tenint el sol de cara. O saber si el penal que va transformar Messi ahir —que representava el gol 700 de la seva carrera— era calcat al de Panenka o només una versió. Que algú faci el comentari està bé, però que la cosa arribi als nivells d’ahir al vespre ho trobo ridícul.” Continua la lectura de Gol

Títol per les entrades

John

“Ets una bona persona, John, i t’estimes la justícia i t’agrada tant la feina que fas, que t’ha costat el matrimoni i la família. Ara ets descregut i solitari, espantes la gent que t’envolta perquè estàs desencisat amb la vida i amb el món, i ofegues la teva frustració en la beguda. I no obstant això, jo t’entenc, John, i t’aprecio i per això mai no et retrec el que fas que no m’agrada. Ara, si actués com ho fas tu, faria un comentari sarcàstic i feridor i donaria per acabada la conversa.” Continua la lectura de John

Títol per les entrades

Campanes

“Amb relació a l’expressió sord com una campana, he buscat una mica d’informació. No és que no l’hagi sentida abans, que sí que l’he sentida, sinó que sempre m’ha cridat l’atenció perquè mai m’ha fet la impressió que les campanes puguin ser sordes. És clar que hi haurà qui em dirà que s’hi tornen de tant soroll com fan. El fet és que jo sempre dic sord com una tàpia, que és un equivalent a tots els efectes, però una tàpia ni fa soroll ni escolta.” Continua la lectura de Campanes

Títol per les entrades

La fruita del Mohamed

“Donant per fet que a causa de la situació excepcional no s’havia reprès encara, no se’ns ha acudit preguntar i només l’havien canviat d’ubicació. Ara ocupa l’espai que ocupaven les vies del tren del Val de Zafan, que, malgrat tot, mai no va arribar, com es pretenia, fins al port de Sant Carles. Era una línia d’ample ibèric que havia d’unir La Puebla de Híjar, a Terol, amb Tortosa i Sant Carles, un projecte d’estranya i conspirativa gènesi que mai va arribar a funcionar de manera regular.” Continua la lectura de La fruita del Mohamed

Títol per les entrades

El temps i la política

“Efectivament plovia i assegut al sofà he avançat un parell de capítols en la investigació de John Rebus. Black & Blue és una novel·la de trama complexa. Hi surten molts personatges, cosa que em complica la vida, més quan, com és normal, tots tenen noms i cognoms anglesos, que em costen més de retenir. L’acció també es desenvolupa en llocs de diverses ciutats escoceses, que ens són desconegudes…” Continua la lectura de El temps i la política

Títol per les entrades

Macs

“Avui va de macs, això; ja ho veig! No ha sigut buscat en absolut, el que escric és una total improvisació i per això em resulta tan sorprenent que hagi passat d’un mac a l’altre quan tan poc tenen a veure. L’única connexió que podria haver-hi seria molt agafada per les fulles, com el rave, i consistiria en la meva secreta aspiració que, quan sigui gran, més gran encara del que ja sóc, voldria tenir un MacBook.” Continua la lectura de Macs

Títol per les entrades

Dilluns

“És una excursió molt bonica, per camins i corriols molt emboscats i frescos, curulls de flors silvestres que alegren la vista, farcits de romaní, farigola, espígol o sajolida, segons els trams, que, gentils, alliberen les seves aromes al pas dels caminadors. A més, cal comptar la benedicció de l’aigua que corre generosa i incessant per rieres i torrents després de les pluges d’aquesta primavera.” Continua la lectura de Dilluns

Somriures

Somriures

“Ja és estrany que jo segui al sol, però és que avui el vent que feia era fresc i em venia de gust que m’acaronés mentre em deixava portar. He estat allà poca estona, contemplant la vida, veient-la passar davant meu. La terrassa dels cafès, el trànsit, l’anar i venir de la gent sense rostre, inexpressiva amb les màscares posades, i he pensat en el futur. Quin futur ens espera?” Continua la lectura de Somriures

Cereal a La Muntanyeta

Gran Bros

“Sigui com sigui, allò que resulta fora de dubtes és l’immens talent de Vila-Matas que aconsegueix mantenir l’interès de lectors de perfil mitjà-baix, com sóc jo, fins al final. Perquè no és una trama fàcil la que ens presenta, sinó que té diversos nivells de profunditat i ens explica, amb fi sentit de l’humor i una prosa fàcil i entenedora, una història que, sent versemblant, és a voltes delirant sense que grinyoli l’argument.” Continua la lectura de Gran Bros

Pensament encadenats

“I, conseqüentment, m’he quedat més tranquil sabent que aviat s’arreglaria el desajust còsmic que representa per mi no fer bona fila, però no he pogut evitar pensar en Robert Louis Stevenson, a qui he confós, ho confesso, amb l’autèntic autor de la novel·la del nàufrag més conegut de la història, que és Daniel Defoe, a qui esmento per la deferència de deixar les coses tan clares com són, no perquè em calgui disculpar-me per l’errada, ja que sóc molt conscient de les enormes limitacions que em guarneixen i de les llacunes de la memòria que l’edat s’hi entesta a afegir-hi.” Continua la lectura de Pensament encadenats

Fisioteràpia solidària

“Aquestes setmanes que ja pot treballar, l’Elena fa les sessions a casa seva, que el MontAqua, on té el consultori, encara és tancat. Per ajudar als qui ho estan passant malament i tenen menys ingressos pels ERTO però necessiten els seus serveis, està oferint preus especials. És una bona mossa, alta i prima que no sembla que hagi de tenir la fermesa de mans que té.” Continua la lectura de Fisioteràpia solidària

Breu, concís

Era una tarda de primavera i ell mirava un partit de beisbol a l’estadi dels Tokyo Yakult Swallows, als quals era aficionat. A partir d’aquella tarda, un cop acabada la feina al bar, es va posar a escriure totes les matinades a la taula de la cuina de casa seva. Així va escriure en sis mesos la seva primera novel·la, “Escolta la cançó del vent”, amb la qual es va presentar a un concurs destinat a autors novells i el va guanyar. Continua la lectura de Breu, concís

Miradors i amics

“Ara treballem per a trobar un dia que vingui bé a tot el petit comitè i fer una excursió tots sis plegats després de tants dies. A mi m’agradaria anar a La Font d’en Masarnau, amb els entrepans i tot. I esmorzar allà tranquils abans de tornar a casa. L’Anna m’explica que hi ha o hi havia un berenador i que l’escola els hi portava d’excursió cada Dijous Llarder quan ella era petita.” Continua la lectura de Miradors i amics

Cosa de bruixes

A causa d’un petit accident domèstic, el Nico no ha pogut acudir a la cita per prudència, però nosaltres hem seguit amb els plans que el Ramon tenia al cap per avui i hem fet la ruta de 8 km que comença i acaba a Cal Roca de la Pedrissa, on hem deixat el cotxe aparcat. Primer hem anat a les Casetes d’en Mussons, i després hem passat a tocar de la Masia del Roca —molt arreglada perquè l’han convertit en allotjament rural, diuen— i per la Vinya del Pont abans de retornar a l’inici pel camí de Can Sabater. … Continua la lectura de Cosa de bruixes

Pellosjärvi

Des que la conec virtualment, que no fa gaire, la Mar publica una entrada de blog cada dia. Avui parla d’un petit llac finlandès i de la calma que transmet, del silenci que hi regna. I de la pau que sentia caminant sobre les aigües gelades. I de la llibertat que atorguen la solitud i la grisor d’un paisatge. Avui tocava sessió de massatge i he arribat massa d’hora. M’he assegut a esperar en un banc que hi ha a l’entrada de l’Escola Antoni Gaudí, allà on l’asfalt de Santa Margarida de Montbui es deixa guanyar la partida pels camins … Continua la lectura de Pellosjärvi

Estic content

Hauria d’estar content. Al ritme que van les visites al blog, aviat arribaran a les 30.000. Però això no és l’important, que només té a veure amb el temps que fa que és actiu. L’important és que els últims mesos està rebent una mitjana superior a les 30 visites diàries, mitjana que no està gens malament, entenc jo. I estic content. Hauria d’estar content perquè ahir no em van fer gens de mal els peus. Bé és cert que ahir no vam sortir a caminar però, abans del massatge de dijous, haver caminat uns quants quilòmetres afavoria l’aparició del dolor, … Continua la lectura de Estic content

Calaixos

Llevar-se a les 7 del matí un diumenge està bé si es té un propòsit. Però jo, avui, he escapat del confort que proporcionen els llençols perquè ja en tenia prou i no sabia com posar-me per evitar el mal d’esquena. Se m’hi posa sempre quan ja fa massa hores que jec. I què puc fer tan d’hora a casa mentre dorm la resta de la meva exigua família? Escriure, i avui encara no sabia què ni sobre què escriure ni si escriuria, o llegir. Mirar la televisió no era una opció i no podia sortir a caminar en pijama. … Continua la lectura de Calaixos

Dissabte

El nivell de desconfinament en què ens trobem des de fa uns dies, en comportar la llibertat (que estem aprofitant) de sortir a fer exercici, ha provocat una reestructuració del meu temps i de les activitats a què el dedicava. I així i tot, hi ha dies que sembla que duren més i altres en què sembla que em falta temps, cosa que vol dir que encara no m’he adaptat convenientment. He hagut de canviar de lloc les estones que dedico a escriure, que ara no tenen encara un horari ben definit. Abans, quan no podíem sortir de casa més … Continua la lectura de Dissabte

Un bon dia

M’ha semblat que era massa d’hora per a pensar a fer-me uns ous remenats i m’he girat, he canviat de cantó disposat a esperar que arribés l’hora habitual de llevar-me. No he tornat a dormir profundament però, atrapat en un desmenjat entreson, he reposat una hora més, fins que la polsera ha vibrat al meu canell. Eren tres quarts de set del matí i avui som divendres. Quan al cap d’una estona he sortit a la terrassa amb la tassa de cafè a les mans, he vist el cel cobert de núvols que auguraven aigua però, malgrat tot, he pensat … Continua la lectura de Un bon dia

Un dijous sense excursió

La massatgista diu que estava molt engarrotat i ha dedicat la sessió a desfer contractures i a relaxar tota la musculatura de cuixes, cames i peus. Des d’una altra perspectiva, puc dir que és inversemblant la quantitat de punts de dolor que poden trobar en el teu cos unes mans expertes. També és difícil de creure que puguis sentir-te tan bé després de ser maltractat de tal manera, però és cert. I alleugerit. També et sents lleuger com una ploma i tens la sensació que els peus no et toquen a terra, quan camines. I no obstant això, estic segur … Continua la lectura de Un dijous sense excursió

Avorriment

Ahir a la tarda vaig veure “La casa torta” una pel·lícula basada en la novel·la homònima de l’Agatha Christie que vaig gravar fa uns dies al canal TNT per a poder-la veure a una hora més convenient. Arribat el moment, l’Anna em va fer notar que ja l’havíem vista al cinema, que ella la recordava perfectament i la vam deixar de banda. Primer em vaig posar a llegir, però estant sol a casa, amb aquell silenci pesant que hi ha quan l’Anna treballa a la feina, al cap d’una estona m’abaltia. Així que, per espavilar-me, vaig baixar al pati a fer un parell de … Continua la lectura de Avorriment

La Font Trobada

Diumenge va ser un dia trist i gris i plovia al matí, quan acostumem a sortir, i plovia al vespre, quan tornàvem a tenir l’oportunitat de fer-ho. Així que, tret de quan vam anar a buscar el pollastre a l’ast, no vam trepitjar el carrer en tot el dia, no vam sortir a caminar. Però ahir em vaig resquitar. Ja que l’Anna tornava a la feina a la feina i no em podria acompanyar, vaig quedar amb un amic per anar a caminar junts. Ens vam trobar a les 7 del matí, al passeig, al Verdaguer. L’única cosa segura era … Continua la lectura de La Font Trobada

Àngels

Serà que acumulo moltes llàgrimes no vessades pels anys que ja he viscut, que els ulls se m’humitegen sense remei quan veig determinades escenes. Això em va passar dissabte, veient una pel·lícula sueca que feien a Sundance, canal que programa molt cinema independent. “Tierra de ángeles” és una producció de 2004 que va ser nominada a l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa i no va rebre l’estatueta. No és estrany. El ritme de la narració és pausat, com deu ser la vida en el poble del remot nord de Suècia on transcorre la trama, als antípodes de … Continua la lectura de Àngels

Astràgal

Una de les diverses vegades que em vaig despertar la nit de divendres, somiava. No sé què somiava, però recordo clarament que em vaig llevar per anar al lavabo amb la paraula “astràgal” incrustada al cap. És una paraula que havia sentit de vegades sobre la que tenia la vaga idea que designa a un os de l’esquelet humà. *** Últimament, em fan mal els peus. Que em facin més mal o menys depèn dels dies, però no sé de què depèn que em facin mal. El dolor que sento és difícil d’explicar i no em sembla que estigui associat … Continua la lectura de Astràgal

Confinament (57)

Porto gairebé dos mesos escrivint una entrada al blog cada dia i ja fa dies que penso que tard o d’hora s’acabarà aquesta sèrie ininterrompuda. Aquests escrits van néixer, sobretot, com una manera d’ocupar les que ja preveia com a llargues hores de confinament i amb l’esperança que, de mica en mica, constituïssin una mena de diari d’una experiència que ja aleshores, al principi de tot, resultava inaudita. Suposo que només els més savis en la matèria podien pronosticar que les coses arribarien tan lluny. Jo m’hi vaig lliurar amb entusiasme, però, francament, no imaginava que el repte esdevindria tan … Continua la lectura de Confinament (57)

Confinament (56)

Haruki Murakami és l’autor japonès de més prestigi arreu del món. Nascut el 1949, és un autor de culte que escriu llibres que es converteixen en èxits de vendes. Ha rebut diversos premis, i el seu nom sona repetidament com a candidat al premi Nobel de Literatura. Jo ni sóc japonès, ni tinc prestigi. Tampoc no he sigut mai candidat al Nobel de Literatura, de manera que l’única cosa que tinc a favor meu en comparar-me amb Murakami és que sóc 5 anys més jove que ell. *** Hi ha companys que ahir deien que aquests últims dies noten que … Continua la lectura de Confinament (56)

Confinament (55)

Una calma estranya planava ahir a la tarda sobre els nostres caps, o almenys jo la sentia. Intentava llegir i no podia, m’endormiscava. I, finalment, vaig decidir canviar la lectura estant assegut còmodament a la butaca d’orelles, per una activitat de moviment, física però lleugera, que m’impedís d’acabar tancant els ulls. Era només mitja tarda. El dia, el temps, havia estat ensopit, ja ho comentava ahir, i potser tenia a veure. El fet és que, recollir les fulles seques a grapades, acotat o assegut a la gatzoneta, també em relaxava. Tocar la terra amb les mans, acaronar-la escombrant les fulles … Continua la lectura de Confinament (55)

Confinament (54)

Només llevar-nos hem marxat. Ens despertem cada dia quan ja ha començat la franja horària en què ens és permès sortir de casa i hem d’aprofitar-ho. Hem tornat a la jornada partida i, si ens afanyem, podem fer una bona caminada i ser de tornada a casa abans de les 9, just a temps perquè l’Anna segui al menjador davant del seu ordinador amb el telèfon a l’abast. I això és el que hem fet avui per primer cop. I hem anat a Sant Jaume Sesoliveres, marxant cap a Jorba pel Camí de Sant Jaume. És una capella romànica declarada … Continua la lectura de Confinament (54)

Confinament (53)

A primera hora he sortit a caminar, sol aquesta vegada que avui és dilluns, i és feiner i l’Anna treballa, i he refet el camí d’ahir cap al Mirador de Montserrat amb la intenció de continuar anella verda enllà fins on em portés, que és un tram que no fa gaire que és obert i no havia tingut ocasió de fer. Ara ja sé que mena a Can Roca, allà on Igualada marxa cap a Òdena. Des d’allà he tornat a casa fent ziga-zagues per l’asfalt. Segons el Wikiloc he caminat 6,37 km i he salvat un desnivell de 106 … Continua la lectura de Confinament (53)

Confinament (52)

Ha sigut un diumenge tranquil, avui. Bé, de fet, cada dia ho és en el confinament, però vull dir que després de dos dies amb novetats doloroses, avui hem tornat a la calma. Potser la novetat destacable és que avui, per fi, no ha fet vent. La temperatura ha estat alta, seguint la tendència dels darrers dies, però a primera hora, dins la franja en la qual podem sortir a estirar les cames l’Anna i jo, encara es pot caminar sense angúnies. I així i tot, avui ja he fet bona part del recorregut fins al Mirador de Montserrat en … Continua la lectura de Confinament (52)

Confinament (51)

Ens hem trobat al Ramon a La Masuca. M’ha semblat que estava emocionat; venia de casa de sa mare i l’ha trobat desconsolada. És normal, aquesta nit s’ha mort la tieta del Ramon (de gran, per causes naturals, res a veure amb el virus), la germana amb qui la dona estava més unida. Des de la mort del seu marit, els fonaments de la seva vida s’han esfondrat en uns pocs mesos. Nosaltres anàvem al mercat a fer una petita compra, abans de tornar a casa després de la primera sortida d’esbarjo permesa de tot el confinament. Feia bo i … Continua la lectura de Confinament (51)

Confinament (50)

A 53 anys ha mort un conegut a qui apreciàvem i la tristesa ha enterbolit i entelat el record de Beltane. A primera hora, la Paula s’ha posat en contacte amb nosaltres per a dir-nos-ho. Estava molt afectada perquè les filles de l’Amadeu han sigut alumnes seves a l’Acadèmia Dell’Arte i ella també el coneixia i sabia, com nosaltres, que era una bona persona. Avui fa justament un any que érem participant de la celebració de Beltane. El viatge a Tintagel i Glastonbury va esdevenir una experiència iniciàtica impossible d’oblidar, una primera incursió en un món totalment nou i desconegut … Continua la lectura de Confinament (50)

Confinament (49)

Aquestes notes veuran la llum un dia de festa: l’1 de maig, dia del treball. Hauria de ser un dia de reivindicació, de defensa dels nostres drets com a assalariats i, en el cas d’Espanya, de reconquesta dels que els governs de Mariano Rajoy ens han usurpat els últims anys. No podrà ser, perquè estem confinats i no podrem manifestar-nos. Però no ens enganyem, encara que ho poguéssim fer, no ho faríem. La nostra falta de combativitat ha quedat palesa amb escreix els últims anys. Per això precisament ens han pogut arrabassar el que ja era nostre després de tantes … Continua la lectura de Confinament (49)

Confinament (48)

Ja fa més d’un mes que tenim la primavera (astronòmica) amb nosaltres i encara fa fresca als matins. És normal, és el que toca per l’època, i per això jo cada dia surto al pati a fer exercici amb un polar lleuger i una gorra de llana que vaig comprar de record en el viatge a Noruega de fa dos anys. Quin país més bonic, Noruega, a l’estiu! I com de bé han superat aquesta crisi per haver pres mesures dràstiques des del principi, abans no s’estengués el virus. Han tingut pocs morts i ja fa uns dies que tornen … Continua la lectura de Confinament (48)

Confinament (47)

Falten dos dies per un club de lectura que no serà i just avui he aconseguit acabar “La conquista del aire”. Em ratifico en tot el que he dit anteriorment, que, resumint és que la Belén Gopegui escriu molt bé (ho dic sense cap mena de sarcasme), però la seva novel·la no m’ha agradat gens. No sé, no he pogut deduir-ho de la lectura, a quin aire es refereix la conquesta que dóna títol al llibre. L’aire és la mescla de gasos que compon l’atmosfera. L’aire es mou per causes naturals i diem que fa aire, si l’aire es desplaça … Continua la lectura de Confinament (47)

Confinament (46)

Diu el Ramon que aquesta setmana ha fet un curs molt complet de meteorologia i que els n’han parlat dels núvols i de com distingir-los, que n’hi ha de moltes menes. Jo no hi entenc, però penso que els núvols que ens cobreixen avui són com el gos de l’hortolà, que no menja ni deixa menjar. Han caigut quatre gotes quan jo caminava salvant obstacles al pati. Abans d’escriure-la, m’he documentat expressament entorn de l’expressió que es refereix al gos de l’hortolà. Jo coneixia la versió castellana, però no estava segur que la traducció literal fos l’equivalent correcte. Resulta que … Continua la lectura de Confinament (46)

Confinament (45)

Són les 7 del matí d’un dilluns feiner i confinat, encara, i no plou. Tampoc no va ploure ahir, malgrat les previsions que ho feien probable a partir de la tarda, sobretot. *** És 27 d’abril, el dia de la Mare de Déu de Montserrat, així que felicitats a totes aquelles que celebren la seva onomàstica. *** Ahir hi havia una prova de foc. Els nens podien sortir al carrer per primer cop des que ens van tancar a les cases. Jo no vaig veure el fenomen, perquè no vaig sortir de casa i perquè la terrassa se’ns aboca a … Continua la lectura de Confinament (45)

Confinament (44)

  És diumenge i és d’hora, però ja clareja. Jo sempre em llevo d’hora, i això que estic jubilat i no tinc gens de pressa i tant se me’n dóna quin dia sigui. I ara, confinats, encara més, que estar confinat és com estar jubilat però en bèstia. *** La bona notícia d’avui serà que els nens de fins a catorze anys podran sortir per primer cop en sis setmanes. A passejar durant una hora si van acompanyats d’un adult i per anar, com a màxim, a un quilòmetre de casa seva. Res de jugar amb els amics que es … Continua la lectura de Confinament (44)

Confinament (43)

La classe virtual de francès que he rebut avui, ha introduït una mica de novetat en la meva rutinària vida. La Judith, la professora, ja ens havia suggerit aquest procediment d’estudi de bon principi, però tant la Carme, l’altra alumna, com jo vam refusar la idea perquè ens semblava que ja teníem prou problemes amb el francès en directe per a interposar-hi la tecnologia. A més, optimistes que som, ens pensàvem que això seria cosa de quinze dies. Així que, aquestes setmanes de confinament ja passades, la Carme i jo ens havíem limitat a fer els deures que la Judith … Continua la lectura de Confinament (43)

Confinament (42)

I tant que hi era! L’Engràcia era allà, plantada davant del sofà, mirant al seu marit amb ulls escrutadors i expressió malhumorada. De moment, si més no, allà deixarem a l’Engràcia, esperant la represa, si n’hi ha. L’evocació del conte més breu del món de Monterroso m’ha semblat una bona frase per un final, ni que sigui transitori, pel relat que el propi sexagenari Bonaventura Bòria fa de la delirant relació que manté amb la Lucia Bella. Bòria, sí, que el bo de Bonaventura també tenia cognom. Ahir era Sant Jordi i a casa no van entrar llibres físics. Ni … Continua la lectura de Confinament (42)

Confinament (41)

Jo estava convençut que el moment en què l’Engràcia havia sentit l’udol connectava somni i realitat, però no sabia encara com distingir una cosa de l’altra, ni de quina manera lligar-les. Vaig passar encaboriat tota la tarda, donant voltes als meus pressentiments sense ser capaç d’arribar a cap conclusió concloent. Només tenia clar que em calia saber què era el pergamí, o què coi deia. I, per altra banda, com més s’acostava l’hora d’anar al llit, menys ganes tenia de posar-m’hi al mateix temps que l’Engràcia. Em venien al cap les seves riallades de quan parlava amb la Lucrècia i … Continua la lectura de Confinament (41)

Confinament (40)

M’ha costat molt apagar l’incendi. L’Engràcia estava molt enfadada perquè es pensava que el seu ficus es moriria. No havíem tingut fills i, d’alguna manera, les plantes havien ocupat el seu lloc. I d’entre totes les que teníem escampades pel pis i la terrassa, la seva preferida era aquell ficus. Li parlava, l’aviciava. N’estava orgullosa i, sempre que tenia ocasió, explicava cofoia els progressos que feia a les nostres amistats, i l’exhibia. Per calmar-la, he hagut de confessar que m’hi havia pixat. Perquè entengués que no m’havia pogut contenir, he hagut de dir-li que, en el somni, jo em trobava … Continua la lectura de Confinament (40)

Confinament (39)

  —Bonaventura, què fas? –ha dit la dona- Des que he sortit al saló que estàs palplantat davant del ficus. Que no et trobes bé? Estàs molt pàl·lid! Acabava de trobar un pergamí i una nota insinuadora firmada per la Lucia. De l’ensurt he vessat tot el cafè sobre l’escriptori, i a continuació he col·legit que tot plegat no havia sigut un malson, que la Lucia era real, que jo havia estat de debò a Je-ne-sais-pas-où-sur-Mer i bevent com un lladre a l’”Obert fins a la matinada”. I que havia agafat una trompa del quinze i que… havia pixat sobre … Continua la lectura de Confinament (39)

Confinament (38)

És diumenge i plou, però no és a traïció. Es tracta d’una pluja anunciada que durarà diversos dies. Ja que estem confinats, que faci sol i faci bo anima i ens permet prendre l’aire a balcons i terrasses. Però no ens queixarem, ara, de la pluja, que se suposa que ens agrada la natura i que creiem que aquesta experiència ens farà més forts i més adaptables. He acabat fatigat escrivint els tres episodis de la Lucia Bella. Això d’escriure de cop al bot, cansa. “De cop al bot” és una expressió que feia servir en Puyal en les retransmissions … Continua la lectura de Confinament (38)

Confinament (37)

Continua… Ni bec mai ni sóc un home dur. A més, el whisky no m’agrada, així que no sé per què em vaig demanar un whisky. I, com que el vaig demanar doble, ho diré un altre cop, no sé per què em vaig demanar un whisky! Ni la foscor que imperava al local dissimulava l’evidència que la cambrera no era jove. Per a mi tenia una edat difícil de precisar, però conservava un bon cos i resultava evident, fins i tot a un imbècil com jo, que havia sigut molt bonica. Aquell pensament em va entristir; m’adonava que la … Continua la lectura de Confinament (37)

Confinament (36)

Continua… Al cap d’un instant tan breu que jo no havia tingut ni temps ni ganes de badar boca, la Lucia es va tombar triomfant cap a mi brandant el maleït dossier que tant maldava trobar. —Ho veu? –va dir burleta. Prou que ho veia, és clar! Jo hauria jurat mil vegades -què dic mil? Cent mil!-, que aquell dossier no hi havia sigut mai en el meu despatx, però em feia mal l’entrecuix i vaig preferir callar. De fet, tant era, perquè la Lucia no m’hauria escoltat. No parava atenció més que a aquell embalum de lligalls i pergamins … Continua la lectura de Confinament (36)

Confinament (35)

Relat Quan jo era director, fa molts anys, un dia es va presentar a l’oficina una inspectora de policia. Recordo que, quan l’interventor va tustar la porta del despatx demanant permís per a entrar i anunciar la visita, jo, incrèdul -i estúpid afegiria ara-, li vaig demanar si estava segur que era una dona. —Naturalment que ho estic! -va contestar ell tot ofès. L’interventor que jo tenia en aquella oficina era un mestretites i no ens enteníem massa bé, però això són figues d’un altre paner. Ja he dit que fa molts anys d’aquell incident i, en el meu descàrrec, … Continua la lectura de Confinament (35)

Confinament (34)

Els nostres veïns no estan bé del cap. Els espanyols estarien disposats a tornar a votar majoritàriament al Partit Socialista en unes eleccions tot i que són més (gairebé el 48%) els qui estan en desacord amb la gestió del Gobierno de España amb relació a la pandèmia, que els qui sí que l’aproven, que són un 45,6%. Aquesta informació l’ha facilitada el CIS avui, i jo la considero preocupant. ¿Com és possible, que tornin a posar la seva confiança en aquells que no estan fent les coses com ells creuen que s’han de fer? La pregunta té sentit, trobo. … Continua la lectura de Confinament (34)

Confinament (33)

  Avui (ahir pel lector) tampoc no hi haurà sessió de tarda. Fa un bo que espatarra i, després del lapse de pluja d’ahir, ja torno a ser a la terrassa, àvid de l’escalforeta del sol. L’Anna ha baixat al pati i s’ha assegut/estirat en una hamaca, a fer bronze. Jo tant no aguanto i em conformo a gaudir l’astre rei a recer del tendal escrivint a la llum que ens atorga. Els dies van passant i es buiden de novetats. Fa un moment, prenia notes per a l’entrada de demà (avui pel lector) i m’ha vingut al cap aquesta … Continua la lectura de Confinament (33)

Confinament (32)

Aquesta nit hem dormit amb la persiana de la terrassa baixada i totes les portes del pis ben obertes, per a sentir millor qualsevol soroll que pogués alterar-nos el son. No és psicosi, és més aviat prevenció, perquè el record del robatori d’ahir als veïns no ens ha perjudicat el descans. Un cop dins el sobre, hem dormit com a beneïts. Quina ocurrència trobar similituds entre un sobre de carta i un llit obert! A diferència d’altres dies, avui m’ha despertat la vibració del canell. Per bé que diuen que és intel·ligent, la polsera només sap que avui és dilluns, … Continua la lectura de Confinament (32)

Confinament (31)

Mai abans com avui havia rebut tants desitjos de Bona Pasqua. A causa del confinament, la Pasqua d’enguany és rara perquè no hem pogut anar de vacances. Ni a la caseta de la platja ni a la de la muntanya, qui les té. Ni al carrer no podem sortir; encara estem confinats a casa i això fa que busquem alternatives perquè ens cal comunicar-nos amb els altres. Sortosament, no estem malalts i tenim ànims, i per a lluitar contra l’avorriment i ocupar-nos en alguna cosa agradable, ja que és Pasqua, busquem maneres originals de felicitar-la als amics i els enviem … Continua la lectura de Confinament (31)

Confinament (30)

Encara que ho publiqui demà diumenge a les xarxes socials, avui escriuré en present. L’Anna i jo som a la terrassa, cadascú distret amb les seves coses. A parer meu fa més bona tarda que matí, i encara que encara hi ha alguns núvols i bufa una lleugera brisa, aquí, ara, s’hi està bé. Hi ha molt silenci i els sons ens arriben esmorteïts. No és una Pasqua normal, però la sensació que tinc és tan idíl·lica que sembla irreal la raó per la qual som confinats a casa. I tanmateix, és ben real. A data d’ahir, ja eren més … Continua la lectura de Confinament (30)

Confinament (29)

Finalment no ens hem instal·lat a la caseta de fusta a passar la Pasqua. Ens va fer mandra fer i desfer maletes per a tan poc viatge. Com deia aquell, per a això no cal córrer! Però ahir vam passar bona part del dia a la terrassa, fent coses, i dinant. I, a la tarda, havent fet la migdiada, vàrem fer una sessió familiar de cinema. A instàncies del Nil, vam veure “Okja”, una pel·lícula que hem trobat a Netflix, coproduïda pels Estats Units i Corea del Sud de la qual li n’havien parlat. És un film estrany, difícil de … Continua la lectura de Confinament (29)

Confinament (28)

Ahir era el quart dijous que no sortíem a caminar. Potser per això els companys eren més presents que mai mentre feia exercici al pati. Potser per això ja m’enyorava de no matinejar tant i ahir començava abans a fer tombs. I segur que era per començar abans que caminant veia el sol com avançava fins a esclafar els seus primers raigs contra la façana de ponent de la plaça del Gasogen. Mentre voltava sota l’esguard impassible de la xemeneia, enyorava camins que he petjat, i, torturat per l’aïllament, delirava roques on només hi ha butaques, arbres abatuts pel llamp … Continua la lectura de Confinament (28)

Confinament (27)

Quan ja semblava que no sabría de què parlar, va el senyor Felipe González (expresident socialista del Gobierno del Reino de España) i diu, en una entrevista concedida a l’emissora de ràdio Onda Cero, que “l’altre gran virus d’Europa és el nacionalisme que posa en perill el projecte en comú”. El senyor González ha dit això en plena crisi de la Covid-19, però no ha volgut posar nom a la pandèmia de la qual parla, ni ha especificat a quin nacionalisme es refereix. Però tot fa pensar que no és el nacionalisme espanyol del qual el seu partit n’és clar … Continua la lectura de Confinament (27)

Confinament (26)

Les jornades passen i s’acumulen: ja són vint-i-set dies de confinament. Sembla com si les idees comencessin a escassejar i els ànims a defallir. Tot just ahir s’aixecaven les restriccions més fortes, aquelles que afectaven exclusivament a la part de la Conca d’Òdena dins de la qual ens trobem i ja comença a notar-se en l’ambient. Sembla que corren més cotxes pel carrer, i llegeixo a les xarxes que la policia local continua fent controls demanant a la gent les raons dels seus desplaçaments. És normal, perquè, de fet, res no ha canviat. Seguim confinats a les nostres cases i … Continua la lectura de Confinament (26)

Confinament (25)

7 d’abril Tornàvem a la rutina d’un dia feiner. L’Anna tot el matí pendent de l’ordinador i del telèfon, per la feina. Jo, a càrrec de la logística domèstica i de la intendència, tasques fàcils totes dues, ahir, si tenim en compte que dilluns toca recórrer a les escorrialles de la setmana anterior que queden a la nevera i que les bugades aquests dies es componen, bàsicament, de mitjons, roba interior, pijames i poca cosa més. Mentre la rentadora girava i girava, vaig fer una primera sessió d’exercici, pensant que després d’estendre la roba tindria tot el matí lliure per … Continua la lectura de Confinament (25)

Confinament (24)

6 d’abril Ahir també feia bon dia, com estava previst. Finalment, em vaig llevar, a dos quarts de vuit, anima’t per l’Anna, que ja tampoc podia dormir. Per combatre el cruiximent no hi ha res millor que fer exercici i a això m’hi vaig posar abans de dutxar-me. Vaig caminar mitja hora, completant entre 25 i 30 circuits. De mica en mica vaig millorant la col·locació dels obstacles, de manera que em facin fer ziga-zagues i moviments que recordin, ni que sigui de lluny, gests i posicions del cos que hem de fer quan anem per camins de muntanya i … Continua la lectura de Confinament (24)

Confinament (23)

5 d’abril Avui sí, avui el sol ha vingut a despertar-nos i ja hi era quan ens hem llevat de bon matí. Els homes del temps han encertat el seu vaticini i aquí el tenim, alegrar-nos la vida. Com és dissabte -recorda que, ara, l’avui de l’escriptor és l’ahir del lector-, he començat el dia passant l’aspirador per tota la casa, que això ja compta com a exercici. I després, havent esmorzat, he baixat al pati a posar en pràctica una idea que em rondava pel cap de fa dos o tres dies i, amb escombres, galledes, torretes, hamaques, butaques … Continua la lectura de Confinament (23)

Confinament (22)

4 d’abril Avui (per ahir) vaig tard. A primera hora he anat al supermercat més proper a comprar les quatre coses que preveia que ens podien faltar aquest cap de setmana, que ja l’hi tenim aquí. Perquè la vida continua i encara que nosaltres no puguem sortir de casa, demà (per avui) serà dissabte i passat demà, diumenge. Els meteoròlegs diuen que avui el sol acabarà imposant el seu criteri en el seu regne, i que lluirà esplendorós pel nostre gaudi i farà que les temperatures pugin. I nosaltres, animats pel seu triomf, sortirem a terrasses i balcons amb joia … Continua la lectura de Confinament (22)

Confinament (21)

3 d’abril El meu amic bloguer ha comentat l’entrada d’ahir i m’ha emocionat. A més de confirmar-me que el motiu del seu silenci rau en la indignació que sent per com l’Estat està especulant amb la vida de les persones amb una gestió superba i de cabdillatge (és com la qualifica), desitja que els meus amics caminadors afectats per la malaltia es recuperin promptament i em dedica una fotografia seva. “És un paisatge àrid, sec, inert. Crec que, en certa manera, reflecteix la solitud social que estem vivint en aquests moments”, diu. I afegeix que el paisatge no és la … Continua la lectura de Confinament (21)

Confinament (20)

2 d’abril Diria que ahir feia un dia d’un gris encara més fosc que el d’abans-d’ahir si no fos que les barreges possibles de blanc i negre són infinites i jo no afino gaire, en matèria de matisos. Ahir, veient la informació del temps, pensava que a TV3 podien perfectament fer un ERTO als seus meteoròlegs. No els hi desitjo pas, pobres, des d’un punt de vista econòmic, sinó que el contemplo per la utilitat pública que tenen aquests dies. Abans del confinament, esperàvem la seva aparició a la pantalla per saber si haurien d’agafar el paraigua, a l’hora d’anar … Continua la lectura de Confinament (20)

Confinament (19)

1 d’abril Ahir el dia també es llevava ben gris, i no ho dic només pel cel. Mentre esmorzava llegia l’editorial de Vicent Partal a Vilaweb. Alertava de l’autoritarisme que s’està apoderant de tot el planeta. Amb l’argument que la solució d’una crisi com la de la Covid-19 requereix decisions ràpides i mà ferma, molts governs estan recorrent a estratagemes més o menys legals per a retallar drets i llibertats als seus països. Partal els enumerava i ja són molts. I Espanya no és una excepció, ja que les mesures adoptades pel Gobierno en decretar l’estat d’alarma representen, de facto, … Continua la lectura de Confinament (19)

Confinament (18)

31 de març Ahir era dilluns però ningú no podia anar ja al seu lloc de treball habitual si no és que la seva feina és essencial per a combatre el virus o garantir la subsistència de la població. De bon matí ja hi havia un cel ben gris, però encara no feia fred. El fred havia anunciat que arribaria més tard. Però aquell cel i l’ambient melangiós que generava em feien pensar en el Ministro de Sanidad, de qui encara no he parlat mai però en qui he pensat sovint aquests dies. Serà que el senyor Illa en sembla … Continua la lectura de Confinament (18)

Confinament (17)

30 de març No havia comentat aquí el canvi de rumb que el Gobierno de España ens va comunicar dissabte en relació amb el coronavirus. No val la pena. S’han perdut dues setmanes i bastants vides que ja no es poden recuperar, però val més tard que mai. Diuen que rectificar és de savis, però no sé si és el cas. Més aviat penso que és l’esmena d’una persona altiva aclaparada per les evidències, que intenta salvar els mobles i no perdre més crèdit entre els seus votants. La meva opinió és que la gestió del Gobierno ha sigut nefasta, … Continua la lectura de Confinament (17)

Confinament (16)

29 de març El tedi que se’ns enganxa com una ombra en aquesta reclusió forçosa s’està revelant com un gran evocador de records. Feia temps que a l’Anna li venia de gust de fer una coca de forner. No és el dolç que més m’agrada, però a ella sí, i com sigui que havia trobat una recepta, l’altra tarda es va atrinxerar a la cuina, que no és massa gran. Però aquesta no és la raó per la qual no hi entro quan ella feineja. El procés d’amassar és un ritual que transporta a l’Anna a una dimensió desconeguda per … Continua la lectura de Confinament (16)

Confinament (15)

28 de març Els amics m’han renyat carinyosament perquè els ha semblat notar una certa tristesa en les meves paraules escrites d’ahir. No els falta raó, perquè, després de tot, això no deixa de ser el diari d’un confinament i, com a tal, reflecteix els diversos sentiments i estats d’ànim que em provoca aquesta experiència inesperada. I, no obstant la reprimenda, m’animen a escriure coses més alegres, que exaltin l’esperit. He reflexionat sobre això. Ja m’agradaria tenir l’enginy necessari per a escriure cada dia una entrada divertida en el meu quadern, però no l’hi tinc, el meu talent és el … Continua la lectura de Confinament (15)

Confinament (14)

27 de març He descorregut la cortina del finestral i ara entra una mica més de claror a la sala d’estar. Més enllà del vidre no es veu cap senyal de vida. Un vent suau mou les fulles dels arbres i el serrell del tendal. M’hi fixo més bé i al carrer Esquiladors, arribant a l’Escola de l’Ateneu camina una dona amb paraigua. Plou i fa fred. Cau una aigüeta fina i delicada que en altres llocs deu ser neu. Una llum grisa ho amara tot de melangia, perquè, a més, el silenci és total, a aquesta hora, quan hauria … Continua la lectura de Confinament (14)

Confinament (13)

26 de març Caminar pel nostre pati és poc més que caminar per la cinta lliscant d’un gimnàs. Mai he sigut un bon soci de gimnàs perquè no m’agrada fer les activitats que s’hi poden fer. Ho he intentat un parell de cops a la meva vida i sempre he acabat donant-me de baixa al cap de pocs mesos, per inassistència, tan bon punt com s’havia esvaït la il·lusió dels bons propòsits. Jo sóc més de caminar a l’aire lliure. Ho vaig fer de jove una temporada, amb la colla, quan els caps de setmana eren, com a molt, de … Continua la lectura de Confinament (13)

Confinament (12)

25 de març Comença una nova jornada que no sembla que hagi de ser millor que la d’ahir. Ahir s’obrien clarianes, almenys a estones, però el cel d’avui és totalment gris i, tal com pinta, no sembla que hagi d’escampar. Serà un dia trist. Jo tinc la impressió que ahir tots estàvem pansits. I penso que el factor climatològic hi té a veure, però que no és l’únic, perquè també crec que la durada de la reclusió comença a fer efecte en el nostre ànim, que està soscavant les nostres reserves d’energia i la nostra capacitat de resistència. Durant el … Continua la lectura de Confinament (12)

Confinament (11)

24 de març Al “Successor designat” un sabotatge de les forces del mal li ha deixat la capital del país a les fosques. Els generadors de la Casa Blanca s’han posat en marxa automàticament, però només tenen autonomia per 8 hores. El president dels Estats Units (Kiefer Shuterland) com més sota pressió treballa més lúcid és, i sempre sap com trobar la llum al final del túnel. Encara que el túnel faci ziga-zaga i estigui farcit de dificultats, inconvenients i obstacles, li sobrarà temps per a resoldre la crisi. Jo aniria més enllà, ell és la llum, el far, la … Continua la lectura de Confinament (11)

Confinament (10)

23 de març La llista de propòsits es va reduint progressivament. L’àlbum de Lisboa avança a poc a poc, però sense pausa, i m’agrada com està quedant. Ja tinc compaginades 50 de les 64 pàgines que tindrà. Vam fer moltes fotografies, a Lisboa, quan hi vam anar a finals de l’octubre passat. Temps de castanyes, temps de castanyeres, que allà també n’hi ha pel carrer. Ara, veient les imatges, m’adono que, malgrat algunes dificultats que ens van sorgir, va ser una bonica escapada. I carregada de melangia, perquè ja era tardor i per la ciutat, que regalima nostàlgia. Ahir vaig … Continua la lectura de Confinament (10)

Confinament (9)

22 de març No puc dir que Pedro Sánchez em decebés en la seva compareixença perquè, senzillament, no hi confio. No m’he amagat mai de dir que em cau fatal i no ho faré ara. El trobo altiu, arrogant, cregut… hipòcrita. És ben plantat, però amaga la seva intransigència amb les vanes promeses de diàleg que fa, amb veu mel·líflua i gesticulació calculada. Cal no oblidar que aquesta intransigència de què parlo és la mateixa que va dinamitar en primera instància l’entesa amb els seus actuals socis de govern, abocant al país a noves eleccions. Des de l’1 d’octubre que … Continua la lectura de Confinament (9)

Confinament (8)

21 de març Fidel a la seva cita dels últims dies, l’enrampada m’ha despertat a dos quarts de sis del matí. Deu ser una de les conseqüències de la inactivitat. Si més no, així ho penso, ja que mai havia tingut rampes a les cames tan freqüents i regulars com aquesta setmana. M’he llevat, és clar, per a ajudar amb el moviment a què passés més aviat. I he anat al bany, i he fet un riu, però m’he tornat a ficar al llit, perquè avui és dissabte i dissabte no es matina, he pensat. Contràriament al que em passa … Continua la lectura de Confinament (8)

Confinament (7)

20 de març Amb la precisió que abans només s’atribuïa a la rellotgeria suïssa, els meteoròlegs anunciaven ahir l’arribada de la primavera un cop passades les quatre d’aquesta matinada i abans de les cinc. He tornat a llevar-me d’hora i per poc no la sorprenc entrant a casa. Les mateixes fonts anunciaven una davallada de les temperatures que, aparentment, posaria en dubte el fet del canvi d’estació, inqüestionable des dels punts de vista astronòmic i matemàtic. I és que la primavera, com més va, més imprevisible es torna, com el nostre jovent abans d’emancipar-se, que va i ve, entra i … Continua la lectura de Confinament (7)

Confinament (6)

19 de març Avui es compleix la primera setmana de confinament i estem de dol perquè s’ha mort en Josep, a casa seva. Sé que estava malalt i que, recentment, l’havien sotmès a una operació delicada de la qual es recuperava a l’hospital. Així ens ho explicava el seu germà fa quinze dies, un dijous quan marxàvem d’excursió. Vull creure que l’alta hospitalària significa que es trobava més bé, prou per marxar a casa, i que el seu decés no té a veure amb l’epidèmia. O que la situació d’emergència que vivim, focalitzada en el nostre hospital, aconsellés evacuar-lo perquè … Continua la lectura de Confinament (6)

Confinament (5)

18 de març Ahir vaig tornar a sortir al carrer. Vaig anar al supermercat i vaig tornar content. Bé, content no és la paraula més adient. Tenint en compte que les úniques alegries que ens permetem en la situació que estem vivint són les frivolitats que compartim per arrencar-nos un somriure, seria més ajustat dir que vaig tornar satisfet, a casa. Als carrers hi havia molt poca gent que anava sola on fos. Jo vull creure que a fer alguna de les coses que calen fer fora de casa per a continuar confinats a casa, com feia jo. També hi … Continua la lectura de Confinament (5)

Confinament (4)

17 de març Ahir vam completar 24 hores sense posar els peus al carrer, ni per a llençar residus als contenidors, ni per anar a comprar ni una trista barra de pa. Pel que fa als primers, a casa en fem pocs perquè només som dos i justament havia fet net el dia abans. Pel que fa a les provisions, hem descobert que al congelador tenim menges per aguantar alguna setmana sense comprar-ne i aprofitarem per a buidar-lo. És dur estar tantes hores sense poder sortir. Sort que l’Anna treballarà a casa i ens farem companyia, encara que no ens … Continua la lectura de Confinament (4)

Confinament (3)

16 de març Avui ja és el quart dia del confinament a casa. Ja he pogut donar per fetes algunes de les coses de la llista que vaig confeccionar el primer dia. Ahir, al matí, amb la intenció d’estirar les cames, vam sortir a caminar una estona. Com que estem tot el dia junts a casa i dormim al mateix llit, pel carrer i pels camins anàvem despreocupats, l’un a prop de l’altre, tot i que sense tocar-nos, sense ni donar-nos la mà. Vam trencar així el confinament estricte a casa nostra. De manera involuntària, perquè ens pensàvem que caminar … Continua la lectura de Confinament (3)

Confinament (2)

15 de març Ahir a la nit el sofà remugava. Estem seguint “Sucesor designado”, una sèrie d’acció tan trepidant que de vegades ens estressa de tants problemes com ha de resoldre el protagonista, que és un president dels Estats Units a qui interpreta amb contenció Kiefer Sutherland. Tanmateix, la sèrie ens agrada i ens té enganxats i ahir vam veure quatre capítols després dels quals, reunits en assemblea general extraordinària, l’Anna i jo hem decidit dosificar-nos veient un cada vuit hores, per a no emprenyar el sofà. Avui és el 3r dia del confinament i he tornat a despertar-me tan … Continua la lectura de Confinament (2)

Confinament (1)

14 de març Avui és el segon dia de confinament i és d’hora, encara. A aquestes hores, qualsevol altre dia hi hauria més moviment al carrer que veig des de la terrassa. Avui és dissabte i aquesta calma és més normal, però ahir l’ambient a Igualada semblava més el d’un diumenge d’estiu que no pas el d’un dia plenament feiner. Només vaig sortir una estona, a la tarda, a comprar pa per si ens calia per sopar i vernís per envernissar la caseta de fusta del jardí, perquè he pensat que aquesta situació que ens ha tocat viure em permetrà … Continua la lectura de Confinament (1)

2020, 7 de gener

Déu meu! Durant anys he tingut a casa un exemplar de “L’agulla daurada”, de la Montserrat Roig, i mai no havia gosat de llegir-lo. Em penso que era de quan les caixes d’estalvis regalaven llibres per Sant Jordi. Ara, les caixes d’estalvis no existeixen, ja. I el llibre tampoc no hi és, a casa. El devia regalar en algun trasllat, convençut que mai no el llegiria, perquè hi ha títols que no em resulten gens atractius, no sé per què, i aquest sempre n’havia sigut un. Avui l’he començat pel pròxim club de lectura. Després del prefaci “A manera d’avís”, … Continua la lectura de 2020, 7 de gener

Una tarda de tardor amb llevantada

Avui també volia anar a caminar. Ara que el pes amenaça de nou amb enfilar-se fins a nivells no desitjats i que sembla que no només he recuperat les ganes de caminar sinó que, a més a més, les petites coses que donen sentit a la meva vida insignificant tornen a ser sota el meu control, he readaptat les rutines que m’aporten seguretat i he aconseguit encabir un altre cop aquesta activitat física suau en la meva agenda diària. Quan aquest matí a primera hora ha començat a ploure, jo tenia l’esperança que pararia en algun moment i he decidit … Continua la lectura de Una tarda de tardor amb llevantada

Artur

Hi ha tantes coses que no sé que si hagués d’aprendre-les totes abans de morir-me, encara tardaria molts anys a fer-ho. Les meves mancances són moltes i ara me n’adono més que mai perquè disposo de més temps per a satisfer la meva curiositat, i com més llegeixo, més en vull saber i més clar veig que sé ben poques coses. Si no és a l’educació que vaig rebre durant els anys d’estudi, no sé a què atribuir aquestes carències, perquè considero que sempre he sigut inquiet. També hi deuen haver influït les meves limitades capacitats, naturalment. I la mala … Continua la lectura de Artur

65 anys i un dia

Encara no són les 7 i ja sóc segut davant de l’ordinador. A fora és fosc i negre i, segons l’aplicació del Meteocat, tenim 5 graus per sota de zero. Òbviament, el dia encara no ha pogut oferir-me res digne de què ho consigni en el meu diari, però ahir sí, ahir hi va haver coses importants de les quals voldria deixar-ne constància. En arribar a casa, el Barça ja patia per a guanyar al Valladolid i vaig sopar una mica mentre acabava de mirar el partit més per fidelitat als colors que per l’atractiu del joc. Després no vaig … Continua la lectura de 65 anys i un dia

Agrair la ineficàcia

Dos de gener i ja he constatat que els dies de l’any nou són com els dies de l’any passat. Fa fred. A la creu lluminosa de la farmàcia del passeig, prop de casa, deia, quan he passat, que eren les 17,43 i que teníem 3 graus, poca cosa perquè vingui de gust estar-se dret com els dos testimonis de Jehovà que fan companyia a un expositor de les seves publicacions a la plaça de la Creu. Observo que la gent, indiferent a la seva presència, va d’aquí cap allà ocupada en les seves coses. Alguns fan les darreres compres … Continua la lectura de Agrair la ineficàcia

Què, a fer un tomb?

Avui el senyor Poblet s’ha trobat a la Rambla amb un conegut a qui es troba sovint pel carrer. És per això que aquest conegut del senyor Poblet sap que sovint volta per la ciutat, per a estirar les cames i combatre la monotonia de la seva soledat. També deu ser per això que avui, en veure’l, el conegut li ha preguntat: “Què, a fer un tomb?”. Era una pregunta amable i sense cap complicació. O no tan simple pel senyor Poblet, que té una tendència innata a donar explicacions que ni són necessàries ni li demana ningú. El cert … Continua la lectura de Què, a fer un tomb?

Ferida

De tant en tant, em venien al cap fragments de la conversa. Quan això passava, jo procurava tornar a agafar el fil de les explicacions d’en Christoph, qui avançava lentament alternant els idiomes i ens desvelava amb paciència els misteris de la gramàtica francesa. Aquest exercici de concentració, tan constant al principi que em resultava feixuc, es va anar fent més esporàdic a mesura que avançava la classe, tant, que, cap a la meitat, ja no em calia fer-lo, absort com estava en tot el que es deia dins de l’aula. La llengua de Molière havia capturat l’atenció dels meus … Continua la lectura de Ferida

Setmana atapeïda

Setmana complicada, atapeïda. N no ha fet net i això ha provocat noves anades a Sant Pau, tres en quatre dies. I, a casa, estrictes mesures de control de la medicació, de la cura de la pell i de tot el que està en contacte amb ella. Un calvari per N i una feina feixuga per la resta. Tant de bo ens la poguéssim estalviar; voldria dir que el problema ha desaparegut. Ara N està més bé. Els antibiòtics estan sent efectius. Els haurà de prendre durant un mes i mig, per a assegurar-nos que la infecció no rebrota. L’enemic … Continua la lectura de Setmana atapeïda