Glòria ha sigut un infern

Totes les prediccions que jo havia consultat pronosticaven un alt percentatge de probabilitats de precipitació. I no obstant això, avui dijous a dos quarts de set del matí, l'hora de llevar-me, a la plaça del Gasogen de Can Pasqual no plovia, tot i que hi havia una humitat ambiental molt alta i el terra era … Continua llegint Glòria ha sigut un infern

Sort d’amics

Tornant de Sort, al cotxe, recordava els dies de joventut que anava d'excursió amb la meva colla d'aleshores. Eren sortides senzilles que jo organitzava des de la bona voluntat, malgrat la meva inexperiència. No és que ara sàpiga gaire més de muntanyisme; és que aleshores no comptava ni tan sols amb l'expertesa que atorga l'edat. … Continua llegint Sort d’amics

És quan dormo que hi veig clar

Em solidaritzo amb els absentistes que avui no han vingut per por al desnivell. A mi m'ha costat deu -aturades per a recuperar l'alè- i ajuda -la dels companys que m'han esperonat- superar els gairebé 500 m de desnivell total, particularment els primers 270, que es fan en els primers 2 km. Els entenc perfectament. … Continua llegint És quan dormo que hi veig clar

La setmana dels barbuts

Passat sant Hilari, he anat al Castell d'Olèrdola amb tres amics. És la setmana dels barbuts, però ningú no es pensava que al Garraf faria el fred que ens ha rebut. Camps ben gebrats fins ben entrat el matí i gel consistent en bona part dels bassals que les pluges han deixat als camins. La … Continua llegint La setmana dels barbuts

Pels volts de La Torre de Claramunt

A l'aparcament de la Font de Can Solà —terme de la Pobla de Claramunt— els coordinadors d'avui Esteban i Dávila —Josep Maria tots dos—, ens han comptat i érem 33 caminadors, rècord absolut de l'any. Ja sé que aquesta afirmació sembla un acudit, però no ho és, i la mantinc perquè no és mentida. En … Continua llegint Pels volts de La Torre de Claramunt

Fum, fum, fum

Avui hem acabat menjant coca amb xocolata i prenent mistela, per a cloure l'activitat de l'any. I cantant una nadala per a desitjar-nos bones festes. No obstant això, abans havíem acomplert la nostra missió que avui consistia a col·locar el pessebre del club al punt més alt de la inhòspita Agulla Grossa de Miralles —846,5 … Continua llegint Fum, fum, fum

Assolit

De tornada, he perdut un tren. Una dilatada espera prèvia del metro, m'ha jugat una mala passada i he arribat a l'andana 4 minuts tard. He hagut d'esperar una hora que passés el següent comboi, però aquesta ha sigut l'única anècdota negativa del dia, si és que poden considerar-la així, perquè el "Repte Thumberg" que … Continua llegint Assolit

De Collbató al Monestir

Por, em feia aquesta sortida! "Que s'ha begut l'enteniment", pensava jo. "Gairebé 500 m de desnivell i en poc més de 6 km!", raonava. Jo m'ho mirava des del meu particular punt de vista de patidor en les pujades, però no gosava dir res en veu alta, que a la colla hi ha qui és … Continua llegint De Collbató al Monestir

A la font de Can Macià i el Xalet

Avui el vent bufava fort i he rebut cops frontals que pràcticament m'han aturat en sec. També he hagut de lluitar contra les ratxes més llargues com ho faria un lluitador de sumo encarant el rival per a tombar-lo. I he guanyat, he reeixit, i ara ja sóc assegut al bosc, a tocar de la … Continua llegint A la font de Can Macià i el Xalet

L’espeltacle d’una tarda de tardor

  Aquesta tarda he anat a l'Espelt. Caminant, és clar, des de casa, i hi he anat pel camí que surt de darrere de l'estadi atlètic. És un camí bonic, sobretot quan es transforma en corriol que llisca per la falda de la Muntanyeta per baixar al torrent de l'Espelt. Allà, el camí travessa també … Continua llegint L’espeltacle d’una tarda de tardor