Nit de llibres i flors

“Vaig comprar el número 5 de la seva revista a la parada de Narranación, un projecte que aplega creadors literaris i il·lustradors que amb esforç i grans dosis de voluntarisme mira de tirar endavant. El resultat és una publicació de petit format però de gran qualitat. Els continguts, per les temàtiques, poden agradar més o menys, però sempre val la pena donar suport a qui té ganes de fer coses i d’obrir-se camí, en el terreny que sigui.” Continua la lectura de Nit de llibres i flors

Sant Jordi emmascarat

“Efectivament, els agressors de Martin Beck estan relacionats amb la recerca que duia a terme del periodista desaparegut, per bé que indirectament. L’interrogatori dels dos facinerosos ha permès a la policia hongaresa descobrir les activitats delictives a les quals es dedicaven, però a l’inspector Beck no li ha aportat cap llum quant al parador del seu conciutadà i ara sent que es troba en una mena de cul de sac que no el condueix enlloc. Matsson, així es diu el periodista, sembla talment L’home que es va esfumar.” Continua la lectura de Sant Jordi emmascarat

Cucurbitàcia

“Mentre jo estic còmodament assegut al sofà de la meva sala d’estar, l’inspector Martin Beck de la policia sueca ha estat a punt de morir a la vora del Danubi a mans d’uns desconeguts. Sort de la policia hongaresa, que sempre està a l’abast, com diu el seu inspector Szluka. Szluka, alertat del seguiment que patia el seu col·lega, havia ordenat una discreta vigilància que ha resultat providencial pel suec. Els agents encarregats han aconseguit arribar a temps i salvar-lo d’una mort segura.” Continua la lectura de Cucurbitàcia

Marxem

“I no obstant tot plegat, les hores de diumenge passaven lentes. I això que el vaig convèncer de fer la migdiada, amb la qual vam consumir una bona estona. A la televisió vam ensopegar un canal que feien la nissaga de Missió Impossible durant tota la tarda, una darrera de l’altra sense interrupció, però tot i que li distreuen aquest tipus de pel·lícules, diumenge ni Tom Cruise no va ser capaç de contenir la seva inquietud. El seu neguit anava creixent tot i que no es queixava.” Continua la lectura de Marxem

Arribem

“La lectura és un bon company en situacions com la que visc aquests dies. Pel José Luis i per mi, aquesta experiència de compartir tantes hores després de tants anys de no conviure sota el mateix sostre, ens està permetent conèixer-nos a fons. Per més que siguem germans, hi ha coses que ignoràvem l’un de l’altre. I no em refereixo a secrets inconfessables, sinó a coses banals, sense importància.” Continua la lectura de Arribem

Avancem

“El metge es diu Josep i és un xicot jove en comparació amb nosaltres dos. Deu tenir uns quaranta anys i és nascut a Igualada, casualment. M’ho deia dilluns mentre seguíem pels passadissos de l’hospital la llitera on anava el José Luis camí del quiròfan. És molt eixerit, correcte i agradable. I molt planer en les seves exposicions, capaç d’explicar coses tan complexes com la intervenció que li anava a fer al José Luis, de manera entenedora per a qui no sap res de cardiologia, en el poc temps que costa arribar des de l’habitació, on el va venir a buscar amb un portalliteres, fins a la porta dels quiròfans, on ens vam acomiadar.“ Continua la lectura de Avancem

Hostalets

“El carrer Teixeda destaca per les cases amb les corresponents eres al davant, ben restaurades i arrenglerades l’una al costat de l’altra. Si la visita es fa a la primavera o l’estiu, les llargues balconades de fusta mostren centenars de testos amb geranis i altres flors, conformant així una mena de jardí urbà de notable impacte visual; fets meritoris que han permès al poble d’Hostalets ser catalogat com a conjunt històric-artístic”. Continua la lectura de Hostalets

Globus

“Hem xerrat una bona estona, de tot una mica, de la salut nostra i de la família, de les vacances, complicades de planificar enguany i de les ganes que té d’anar al Delta del Llobregat, que ha llegit un parell d’articles que encara li han estimulat més el desig de fer l’excursió que jo estava preparant quan va començar el confinament. Jo li he dit que haurem d’esperar a la tardor, que ara faria molta calor caminant per aquells plans.” Continua la lectura de Globus

De màscares

“I va i ell, el doctor Almirante, li pregunta a la periodista de Tot Barcelona: Vostè creu que és necessari un semàfor en una cruïlla? I es respon: Si tothom es parés i mirés cap a les dues bandes i donés preferència a qui ve per la dreta, no caldrien els semàfors. Però, com que no tothom compliria això, podem semàfors, que només són necessaris per a algunes persones.” Continua la lectura de De màscares