La infidelitat

10 de gener de 2023

Els somnis són ben estranys. El senyor Poblet n’ha tingut un que l’ha desassossegat molt i no ha volgut explicar-lo a la Cassandra. Quan la dona, esverada pel neguit que manifestava sota els llençols, l’ha despertat, assistia a un estrambòtic funeral. Era el comiat d’un amic i s’ha estimat més no referir el que estava vivint per no transmutar el somni en premonició.

El senyor Poblet no és aprensiu ni supersticiós, però passa que, en certa ocasió, feia un trajecte de llarga distància en tren i al seu compartiment hi viatjava un home d’aspecte reservat. Tret d’una salutació formal a l’inici, no es digueren res i anaren abstrets en les respectives lectures fins que, a hora foscant, el senyor Poblet lluitava per avortar l’abaltiment a què el convidaven el silenci i la monotonia del trontoll del tren i, finalment, inicià una conversa intranscendent. 

La reserva de l’altre era només aparença; acceptà la invitació amb un entusiasme tal que, al cap de poc, la conversa s’havia transformat en monòleg. Vaja, si era llarg de llengua, aquell home! I molt viatjat i entès en tots els temes de conversa. Acabaren sopant com dos amics que es coneixen de fa temps al vagó restaurant. Begueren tant que van tornar al compartiment fent tentines. El trobaren després de dos intents i de rebre improperis de diversos viatgers molestos.

La pítima del nou amic del senyor Poblet era de les de campionat. L’home xerrava pels descosits i els temes de la peroració derivaven cap a aspectes cada cop més delicats, més íntims. Després d’una pausa dramàtica, va deixar anar que la dona li feia el salt. 

— Vol dir? —al senyor Poblet no se li va acudir res més, incòmode amb la confessió.

— Sí! —va respondre l’home, taxatiu—. Jo mateix els vaig veure, entortolligats l’un amb l’altre, al nostre llit. Soc representant i havia de ser de viatge. Era una de tantes ocasions que passo diversos dies fent nit fora de casa. Tenim clients arreu del país, sap? És molt important la dagueria que represento! Però ahir vaig haver de tornar més d’hora que no em pensava. El temporal de neu que assola el nord, sap? Carreteres tallades i tot això. Ells, però, no ho sabien, i per això els vaig trobar, tan desprevinguts, tan feliços. Jo volia sorprendre la dona i va ser ella qui em va sorprendre a mi. No és irònic? 

El silenci s’instal·là de nou al compartiment. L’home semblava haver caigut en l’abatiment. El senyor Poblet no sabia què dir i tampoc s’atrevia a rompre la sobtada i tensa calma que regnava. Finalment, va dir:

— I ara, on va? Lluny per a oblidar, suposo?

— I ara! Ara fujo, naturalment! No pensarà que les coses podien quedar així, no?

L’esgarrifança que sentí el senyor Poblet va ser de deu en l’escala de Richter. El cap li va fer una batzegada i va obrir els ulls. El tren arribava a una estació. Estava sol i per la finestra es veia un mosso que, malgrat l’hora intempestiva, brandava l’edició extra d’un diari i pregonava l’assassinat a ganivetades d’una parella d’amants.

Des d’aquell dia, el senyor Poblet està convençut que hi ha somnis que són premonitoris.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s