La bàscula

3 de gener de 2023

Avui, de matí, a l’hora de dutxar-se, el senyor Poblet ha pujat a la balança del bany, que no ha fugit com temia. Ha deduït que la raó d’aquest fet tan sorprenent devia raure en el fet que l’aparell ha detectat a simple vista que després de totes les festes només pesava un quilo més, i ha col·legit que això vol dir dues coses, si més no.

Per una banda, òbviament, que l’artefacte no és ingenu com aparenta, sinó llest com una fura i que sap més que no simplement el pes de les persones que li demanen posant-s’hi dempeus a sobre. Unes formes ben grolleres, si al senyor Poblet se li permet manifestar-ho.

I per altra, ha suposat que també vol dir que ha fet bondat, que els àpats que ha fet no han sigut pantagruèlics i que el sobrepès detectat per la màquina diabòlica és més degut a la inactivitat física pròpia d’aquests dies tan familiars que a la golafreria, que va en declivi amb l’edat.

Però, quan ja tocava de peus a terra, ha sentit que la bàscula li deia que se li esgotaven les piles. Un calfred li ha recorregut l’espinada i no ha sabut distingir si era per la sorpresa de sentir-la parlar o perquè el pes que ha registrat podia ser erroni.

Això que precedeix no és un dels “Contes portàtils” d’en Pere Calders, encara que bé podria ser-ho. N’hi ha que són tan breus com aquests quatre paràgrafs i alguns ho són més i tot. El senyor Poblet els està llegint i això ha influït en aquest cronista, sense dubte.