El propòsit

2 de gener de 2023

“Ja està, s’ha acabat i tampoc hi havia per a tant”. El senyor Poblet es refereix a “Crim a la botiga de joguines”, una novel·la que l’ha entretingut, però sobre la qual no se li hauria acudit dir que és “segurament una de les històries més divertides que s’han escrit mai”, com va fer The Washington Post en el seu moment. “En el seu moment, és clar! —reflexiona—. Aleshores, potser sí, perquè el llibre té vuitanta anys i és possible que la història no resulti tan divertida vista amb ulls d’avui. Els últims decennis han passat moltes coses a un ritme trepidant i és probable que la novel·la no hagi resistit gaire bé l’acceleració que ha sofert la vida”.

“La vida ens passa en un sospir”, pensa ara. Ha caigut un altre any. 2022 ja és història. 2023 encara va amb bolquers. “Amb l’últim raïm de la sort traspassem el llindar que separa desitjos i realitat. Els desitjos de ventura i fortuna són de franc i deu ser per això que som tan generosos a l’hora de regalar-los entre la família i els amics, companys, coneguts i saludats. Fins i tot repartim desitjos entre els nostres veïns, aquells éssers que sabem que existeixen, però a qui mai veiem si no és que els trobem casualment a l’ascensor quan llencem la brossa”. 

És el segon dia de l’any, el primer feiner. Ja ha passat l’hora dels inventaris. Ahir, els periodistes ens van repassar els fets que han marcat l’any i ens van recordar a les persones que ens han deixat una mica més orfes. 

Estenent una bugada, el senyor Poblet ha pogut notar com augmentava a cada segon la intensitat de la llum del sol ixent. Una albada memorable. La xemeneia que guarda el pati es retallava sobre un cel drapejat de blaus intensos i vermells rosacis, grocs i grisos després, en una emulació que li ha recordat, de lluny, és clar, les aurores boreals que no ha vist mai si no és en fotografies. El privilegi de viure en una planta baixa amb pati abocada a una plaça, consisteix a què sempre hom té el cel disponible i que el sol, quan hi és, no el tapa mai res ni ningú. I també a què la roba se soleja i s’aireja. Que s’eixuga de la manera més sostenible que hom pot imaginar, vaja.

Ara és l’hora dels propòsits. Any nou, vida nova! Però en Poblet pensa que els propòsits són cosa de joves. Reptes tan benintencionats com sovint efímers, creu: només aquells més assenyats en el disseny i alhora disciplinats i constants en l’execució seran capaços d’assolir-los. Parlarà per experiència pròpia? Sigui com sigui, ell està convençut que la gent gran ja sap que la vida rarament acaba sent com hom l’havia imaginat, que està bé tenir desitjos, però que no sempre està a les nostres mans que es compleixin perquè hi ha coses que no depenen de nosaltres. El que cal és fer-se propòsits, marcar-se fites raonablement possibles. I treballar de valent per aconseguir-les, que els somnis que perseguim no ens els regalarà ningú. I de vegades ni esforçant-se molt es podran fer realitat, que en el procés també hi intervé l’habilitat de cadascú, que és la que és i d’on no hi ha no en raja.

Ara que comença el 2023, el senyor Poblet no espera grans canvis en la seva vida. De moment, a casa, la vida va com anava des que van haver d’instal·lar-hi a la mare de la Cassandra, que ja no pot viure sola. De manera que les coses van com sempre però una mica més condicionades. I, per això, però també perquè ja és gran i s’ho mira tot amb més distància, no s’ha marcat cap més fita que la de continuar escrivint el seu diari, per a no perdre la xaveta o que sigui el més tard possible, si l’ha de perdre.

PS

Aquestes passades festes de Nadal, la Mar (El caliu d’El·la) i el seu marit van anar a les Castelles passant per Igualada, per a lliurar-li bons desitjos, una molèstia que va emocionar al senyor Poblet com no va ser capaç de mostrar, segurament. 

En un altre racó del nostre petit país, el Xavi (Quarts) i els seus pares passen una mala temporada. La salut que no acompanya i fa (molt) la guitza. 

Des d’El mussol d’Aqualata, el senyor Poblet, que ja ha començat a treballar pel seu propòsit, els envia a tots els seus millors desitjos. 

3 thoughts on “El propòsit

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s