6T.3

El senyor Poblet està exultant d’haver superat els més de 600 m de desnivell que s’acumulen al llarg dels 22,5 km de la tercera etapa. Malgrat que les molèsties persisteixen, els peus van millorant de mica en mica i ell també està aprenent a dosificar l’esforç i a relaxar la musculatura quan convé.

Amb el canvi d’hora, als caminadors ja no els han calgut frontals. A Vallbona, semblava que les previsions del temps tornarien a fallar, però de seguida han vist com el cel es cobria de núvols i han notat com bufava un vent moderat que no entorpia la marxa. Així i tot, el dia no ha sigut rúfol fins a la part final, quan ja eren a Forès i començava a caure un plugim que els obligava a cobrir-se amb peces impermeables.

A parer del senyor Poblet, aquesta és una etapa distreta perquè passa per diverses poblacions. Han esmorzat a Rocallaura que, com Vallbona, de la qual depèn, és urgellenca. La meitat del nucli està molt endreçada. L’altra meitat també farà patxoca quan les màquines que ara la tenen potes enlaire acabaran la feina. Les propietats de les aigües de Rocallaura justifiquen l’existència d’un balneari. Al centre social haurien volgut fer un cafè i segellar el llibre de ruta, però era tancat.

El cafè l’han fet en arribar a Belltall, que forma municipi amb Passanant i ja pertany a la Conca de Barberà. A cal Feliuet, que també fa de notaria de la ruta, l’hostaler ha donat fe del pas de sis excursionistes d’Igualada. Belltall, que ja era esmentat el 1030 amb el nom de Trullol de Comalats, els ha semblat un poble bonic i han sabut que destaca per la producció d’un all petit i pla de sota.

Després ve Forès, però a causa de la pluja no han pogut entretenir-se. Forès s’alça en una situació privilegiada, encimbellat en un turó de la serra del Tallat. El poble és conegut com el mirador de la Conca de Barberà, a la qual pertany, per la panoràmica que n’ofereix.

Aquest tram de la Ruta del Cister acaba a Rocafort de Queralt. Allà ja no plovia, però el vent era fred i molest. Al final, han dinat millor que no s’han pensat quan han vist la carta, que semblava curta. 

En acabat, mentre els xofers anaven a buscar els cotxes i la resta feia la sobretaula esperant, algú preguntava al senyor Poblet com havia sigut la seva joventut. Hi ha aspectes de la seva vida desconeguts pels seus amics. Tots ells es coneixen des que eren ben joves. El senyor Poblet no deixa de ser un nouvingut que han incorporat al seu cercle en els últims anys i els està molt agraït. Una mica desinhibit per la beguda, vehement com és ell, els ha explicat com la mort del pare va condicionar la seva adolescència. Al capdavall, el senyor Poblet considera que aquest és un fet tan cabdal de la seva vida que també ha modelat el seu caràcter. 

Feia molt de temps que no hi pensava.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s