Cal Xamal

El turó oferia bones vistes sobre la muntanya màgica. Esquinços mandrosos de boira s’arrapaven a terra resistint-se a escampar. El dia era humit per la pluja caiguda. Gris i nuvolós, però no rúfol: la temperatura era ideal i no feia gens de vent.

Les previsions meteorològiques en què havien confiat per a marxar s’han acomplert fil per randa i no ha caigut ni una gota d’aigua mentre caminaven. 

La sortida ha esdevingut, doncs, una plaent passejada a través de pistes i camins i corriols emboscats, amanits de llocs d’interès, el més impressionant dels quals una alzina tan formidable que forma part de l’inventari d’arbres monumentals del país.

Una típica matinal de dissabte de gent tranquil·la, que ha complagut a tots els caminadors tot i haver començat amb mal peu. O, més ben dit, amb dos peus a dins de l’aigua del torrent.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s