Un globus, dos globus…

Al senyor Poblet no li ha calgut mirar cap a l’estació per albirar les primeres clarors del dia. Eren dos quarts de set del matí, ell estava palplantat al mig del passeig i només ha hagut d’aixecar el cap i enfocar la mirada més enllà de les branques dels plàtans per a veure que el blau nocturn del cel es deixatava fins a convertir-se en una mena de gris perlat; ja clarejava i hi havia alguns núvols. “El pròxim dia sortiré més d’hora, encara”, ha pensat en aquell moment. I ha començat a caminar.

El senyor Poblet fuig de la calor com de la pesta, i per aquesta raó, tradicionalment, a l’estiu cessava la seva activitat caminadora. Però vet aquí que els últims temps, coincidint amb l’increment de les caminades, que han passat de ser una a ser dues i, de vegades, tres per setmana, no només ha gosat fer el Camí de Cavalls amb els seus amics, sinó que li sembla que les articulacions li grinyolen menys, i això és un sortós afegitó.

Mantenir aquest estat de gràcia és la raó per la qual ha decidit caminar, encara que sigui estiu. Però per a evitar les sufocacions que ell agafa en les sortides que fan a llocs més remots, ha pensat que caminarà per la rodalia d’Aqualata. Encara que sigui fosca nit, els inicis sempre seran pels carrers de la ciutat, il·luminats. I quan arribarà a la perifèria i abandonarà la ciutat per a entrar en camp obert, el dia ja estarà despuntant. “Al final —pensa—, el que importa és estar en moviment i no tant el terreny pel qual camini”.

I l’experiència d’avui ha vingut a donar-li la raó. Ha caminat 11 km, una distància similar a la que fa habitualment amb els seus amics, sense haver passat aquelles calorades que tan malament se li posen al cos. La diferència rau en el fet que a dos quarts de deu ja era a casa de tornada. I això tenint en compte que, al poc de sortir, ha hagut de tornar a buscar els bastons, que se’ls deixava. A la plaça de les Tortugues els ha ficat a la motxilla per a caminar més còmode. I superat el barri de Sant Pere d’Òdena, quan ha començat a aixafar terra, els ha desplegat. També s’ha aturat a fer unes quantes fotografies que quedaran aquí enganxades, com a record. Però totes han sigut aturades breus. I com que aquest camí ja se’l coneix, no li ha calgut entretenir-se ni per a consultar el navegador.

És l’agost i hi ha poca gent pels camins. A primera hora només ha vist de lluny, davant seu, una dona que passejava els gossos. I després, un ciclista i un xicot negre en patinet que anaven a la feina, allà pel camp d’aviació. Ha vist un globus en l’aire i enlairar-se un altre. Matina molt la gent dels globus. I a Aqualata se n’enlairen bastants quan fa bo. Ahir, sense anar més lluny, des de la terrassa de casa, en va veure tres, el senyor Poblet. Ell també matina molt. I de caminadors, —caminadores, de fet—, si no ho recorda malament, només se n’ha creuat amb tres.

Segons el que ha pogut comprovar amb les aplicacions del temps, avui ha caminat tota l’estona entre els 19 graus i els vint-i-pocs —posem-ne vint-i-cinc, però ara ja no estar segur que fossin tants—, cosa que se li ha fet perfectament suportable. Quant a desnivell, avui no n’ha fet gaire, només cent trenta metres. Tanmateix, per a avui havia triat un itinerari de prova, un camí per a provar-se després de la desfeta de dijous passat. Les botes noves han respost bé; aquest model ja el coneixia. Els peus, no tant, i no per culpa del calçat. Probablement, ressentits encara de la mala experiència de l’últim dia, a partir d’un determinat moment ha tingut molèsties, més severes en el peu dret.

A diferència de dijous passat, avui li feia mal l’empenya i això li ha fet pensar de nou en l’astràgal i l’artrosi, que semblen haver revifat. Això no obstant, el senyor Poblet també ha decidit persistir, esperant recuperar l’estat físic que havia aconseguit a còpia d’entrenar. Per a estar en forma quan arribi la rentrée i, sobretot, per anar preparant la West Highland Way. Falta molt, encara, i, així i tot, el senyor Poblet ja té tots els detalls ficats al cap, ja ho té tot embastat, esperant el tret de sortida per a acabar-ho de lligar.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s