Fantasmes

Fantasmes

La desgràcia de Roderick Usher, ha distret al senyor Poblet les últimes hores. Falten un parell de dies perquè voli a Menorca amb els seus amics per a iniciar l’aventura, però ja té la maleta preparada. Només li cal ficar a la motxilla les coses que no hi podrà posar fins a l’últim moment.

Tots quatre expedicionaris es van reunir ahir a primera hora de la tarda. L’Hotel Amèrica era lloc de trobada de convidats a un casament d’upa i van haver de xerrar en mig del guirigall de les converses de molta gent molt mudada. Finalment, un autocar se’ls va endur a tots i a la sala on eren es va fer un relatiu silenci que els va permetre posar-se d’acord en els últims detalls. Dilluns, havent dinat, marxaran cap a l’aeroport del Prat. Matinaran força i sortiran d’hora a caminar cada dia. Cap dels quatre s’esforçava a dissimular la il·lusió que els embarga, com adolescents a les portes del primer viatge sense els pares. Tots quatre van estar d’acord que l’espera del moment de marxar es farà llarga. Arribats a aquest punt, voldrien que l’aventura comencés sense més dilació; tal és l’excitació que han generat els preliminars del repte.

El senyor Trigós, que aquests últims dies ha sigut avi per segons cop, i el senyor Guardabosc, que tindrà una reunió familiar per a celebrar el vuitanta-novè aniversari de la seva mare, ho tindran millor que el senyor Alambó, que ha de romandre sol a casa tot el cap de setmana.

Pel que fa al senyor Poblet, no estarà sol, però haurà de buscar-se alguna ocupació que l’ajudi a passar les hores. La seva esposa vol acabar una bossa de ganxet que està fent per la filla i va una mica endarrerida. Serà un cap de setmana casolà. El capficament de la dona rau en el fet que li fa il·lusió que ell pugui endur-se la bossa a la maleta per a donar-li a la Paula, que és a Menorca des del gener, i els aventurers l’han de veure a Maó quan arribaran.

De fet, la mossa forma part de la logística de l’expedició; portarà als caminadors en cotxe a Sa Mesquida, una bella cala propera a Maó. Ells començaran allà el seu pelegrinatge i s’estalviaran cinc quilòmetres de l’enutjós asfalt de la carretera que hi arriba des del port de la capital.

Sort que avui és la final de la Champions femenina de futbol. Les dones del Barça la disputaran a les de l’Olímpic de Lió i la faran a TV3. El senyor Poblet és futboler i és del Barça de tota la vida i també li agrada mirar-se els partits que fan a la televisió. També hi ha l’opció d’anar a l’Ateneu, a veure la segona entrega de “Downton Abbey”, una proposta que està segur que serà del grat d’ella. Així es podrà prendre un descans de tanta labor.

Edgar Allan Poe va publicar “La caiguda de la Casa Usher” per primer cop a la revista Burton’s Gentleman’s Magazine. Era el 1839 i l’autor i la crítica de l’època consideraven que era una de les obres més reeixides que havia escrit. Els gusts dels lectors i els estils de l’escriptura han canviat molt amb el pas del temps, però podem continuar llegint l’obra de Poe, que és considerat un renovador de la novel·la gòtica i inventor de la detectivesca. També va fer contribucions a la narrativa de ciència-ficció, emergent en la seva època. La vida, tot ha canviat, i ara les obres de Poe s’han de llegir salvant les distàncies. 

I pel que fa al senyor Poblet, fent un esforç per a no perdre’s entre tanta frase subordinada i tant adjectiu. Recorda ara que ja fa uns anys que va adquirir l’exemplar que acaba de cloure. Li va comprar a una lletraferida coneguda; regenta a Aqualata una activa sala d’art en la qual, a més a més, ven llibres bellament il·lustrats. Ella participa amb una parada en les Viles del Llibre, que van començar a Bellprat i que ara ja són més populars i han multiplicat les seves edicions escampant-se per pobles i ciutats de tot el nostre territori.

I fou en una de les primeres edicions, celebrada a Montblanc, que va comprar el recull d’històries de fantasmes que encetarà a continuació per passar més distret les hores que resten abans de marxar. És el llibre que ha decidit portar pel viatge; pel vol i per les hores de descans que tindran entre etapa i etapa; per si té temps i ganes de llegir. Hi ha contes de Poe, Conan Doyle, Twain i Kipling, entre d’altres menys coneguts. Però no són històries de por sinó humorístiques, i el senyor Poblet confia que no li llevaran la son.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s