Guillaume

Guillaume

Fa cinc anys, el senyor Poblet va decidir apuntar-se a estudiar francès. En Guillaume va ser el seu primer professor. Avui s’han trobat al carrer. “Bonjour mon ami!”, li ha dit el senyor Poblet. “La vie est belle?, ha respost el francès. I, immediatament, el senyor Poblet ha tingut la impressió que en Guillaume li ha vist reflectida la felicitat en l’expressió de la cara. I és que és feliç perquè cada dia se sent més fort i més a punt per a afrontar el repte del Camí de Cavalls. I en això estava pensant quan ha ensopegat amb el seu jove professor, en què sembla que el pla d’entrenament està funcionant i les cames cada cop responen més bé als esforços a què les sotmet. Dimarts van caminar 18 km de castell en castell de la vall de Sió, a la Segarra. Ahir van ser 14 km en l’entorn de la desembocadura del riu Gaià, el castell de Tamarit i el bosc de la Marquesa, a Tarragona, i, si bé és cert que els desnivells acumulats són similars, l’entorn i els perfils de les rutes són absolutament diferents. I, si el senyor Poblet està tan content és perquè no només ha aguantat bé aquestes distàncies, que són més llargues de les habituals, sinó també perquè les recuperacions del cansament són ràpides i sense seqüeles ni cruiximent. Pel que fa als peus, hi ha moments que té molèsties, sobretot en el dret, però no li impedeixen de caminar ni quan són més intenses. Amb posar amb compte el peu a terra en té prou per a poder continuar fins al final. A més, sembla que, després de dimarts, la cosa ha anat de baixa i és per això que el senyor Poblet ha encreuat els dits i ha somrigut distretament un instant abans de trobar-se amb en Guillaume.

— Bien sûr, la vie est très belle, malgré tout! —ha dit ell.

— Comment ca va? —en Guillaume.

— Je vais bien merci. Et comment vas-tu? —el senyor Poblet.

— Je vais bien. Je fais des cours, des traductions… je vais bien.

I s’han acomiadat. El senyor Poblet ha marxat cap a la Rambla i el Sindicat, a comprar botifarra de proximitat. En Guillaume anava a l’Ateneu de la Classe Obrera, que encara funciona després de tants anys, a esmorzar entre classe i traducció.

I, si tot va bé, demà el senyor Poblet continuarà amb la seva preparació i serà feliç “malgré tout ce qui se passe dans le monde”. Demà toca anar a Solsona, una ruta curta i assequible per als més veterans de la colla, que surten dissabte.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s