Mirador de l’ermita de Sant Sebastià

Els Vigatans

El senyor Poblet està preocupat a causa del peu dret. Quan camina, sovint li fa mal, sobretot quan ja acumula uns quants quilòmetres, i això, amb el repte del Camí de Cavalls en l’horitzó més pròxim, el té una mica amoïnat. No és un dolor insuportable, sinó una molèstia que creix segons avança el camí, un inconvenient que li provoca inseguretat quan posa el peu a terra. No és un destorb constant, és aleatori i sembla que depèn de la posició del peu o del moviment que aquest fa. Per això, i perquè ell el percep com un mal d’ossos, el senyor Poblet està convençut que no és una lesió muscular sinó una conseqüència de la maleïda artrosi heretada de la seva mare. Pobre mare, com la comprèn, ara que ja no li pot dir!

Falten només tres setmanes perquè marxi amb els seus amics a Menorca i ha intensificat una mica la seva preparació. El senyor Poblet sempre s’ha considerat un home de rutines i, pel que fa a la forma física, sap que el millor que pot fer és acostumar el seu cos a una cadència regular de caminades, un ritme que li permeti sentir-se a l’altura del repte que afrontarà. Per això aquests dies dedica més temps a mantenir-se en moviment. La qüestió, pensa, és moure les cames per a enfortir-les i preparar-les per a l’esforç que les espera. Vol no haver de patir més enllà del que requereixin les exigències del camí o les inclemències que els reservi el temps. Per això també ha incorporat una nova caminada a les dues que ja feia de normal, i aquest mateix dissabte, amb els membres més veterans de la colla, per camins altre cop polsegosos ha pujat al Tossal de la Creu, un turonet de 658 m d’altitud que està en el terme municipal de Torà, a la Segarra, i que forma part de la llista de 100 cims de la FEEC per tractar-se del punt més alt de la contrada.

Dimarts la seva colla caminava per les fonts de l’Estany i visitava el monestir de Santa Maria, una ruta no gaire exigent, ombrívola i fresca que transcorre per sobre dels 750 m d’altitud i que amb prou feines supera els 200 m de desnivell. El recorregut descobreix al caminant una part de les nombroses fonts que hi ha en aquell municipi del Moianès, moltes d’elles amb bon raig, encara, malgrat la sequera que patim; un bé de déu que en el futur haurem de valorar com cal.

I dijous ho feien prop d’allà, però ja a la comarca d’Osona, i s’enfilaven a l’ermita de Sant Sebastià des de Santa Eulàlia de Riuprimer. La primera part del camí vorejava el riu Mèder i al senyor Poblet li semblava una delícia. Després, arribats al gorg de la Truja, el camí abandona el llit del riuet i guanya altura progressivament fins a arribar, 300 m més amunt, a l’ermita on es va firmar el Pacte dels Vigatans. El 17 de maig de 1705, diversos membres d’aquella organització —oficialment dita la Companyia d’Osona— van nomenar i empoderar dos comissionats per a negociar amb Anglaterra una aliança de la qual n’obtindrien ajuda militar per a lluitar contra Felip V. Es tractava de forçar al rei de Castella a respectar les lleis i constitucions catalanes. Un mes després, Domènec Perera i Antoni de Peguera signaven l’anomenat Tractat de Gènova amb el ministre de la reina d’Anglaterra.

A hores d’ara, tres-cents anys més tard, Catalunya encara és una possessió borbònica, però des de l’ermita de Sant Sebastià continua havent-hi unes panoràmiques sensacionals sobre la plana de Vic.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s