A dalt tot està tranquil

Sant Jordi

El senyor Poblet ha acabat de llegir oportunament “La chica de Califòrnia y otros relatos”, de manera que podrà començar a llegir, sense més dilació, el llibre que ha comprat durant Sant Jordi. Remenant títols en la parada d’una editorial que no coneixia, li va semblar interessant una novel·la intimista, un relat entorn de la vida senzilla d’un granger cinquantí i solitari a qui li sembla que està a punt de perdre les regnes de la seva vida. I va comprar “A dalt tot està tranquil”, del neerlandès Gerbrand Bakker, un autor absolutament desconegut per ell. Enguany només ha adquirit un títol, no com l’any passat, que es va engrescar comprant-ne quatre o cinc i no la va encertar.

El senyor Poblet té més clara cada dia la sensació que l’atrauen les històries senzilles protagonitzades per persones ben normals, persones que no tenen res d’extraordinari si no és la seva singularitat, com ell, com la majoria. De fet, les històries del recull del John O’Hora que acaba de tornar al seu lloc de la biblioteca l’han captivat per la seva senzillesa, perquè li sembla que són records d’una vida narrats amb perícia a un auditori familiar, com el d’aquelles sobretaules que fèiem abans que la televisió arribés a les nostres vides. Ni tan sols els finals són espectaculars. Són ambigus i li han deixat la sensació que l’última frase queda inacabada, com si l’autor els hagués deixat premeditadament oberts a allò que la imaginació de cada lector vulgui conjecturar.

“Això de defugir les complicacions, els ritmes trepidants i les emocions fortes deu ser cosa de l’edat”, pensa el senyor Poblet. I és que està convençut que ara toca deixar que les coses passin, sense més, al seu voltant i gaudir-les segons passen, sense forçar-les, amb calma, com correspon a l’etapa per la qual transita, però mantenint-se actiu sortint de casa. Per això ahir, malgrat els auguris meteorològics adversos, va proposar a la seva esposa d’anar a la capital a viure l’ambient de la festa del llibre i de la rosa. I hi van anar. Els homes del temps no s’equivocaven i l’aigua, la calamarsa i el vent també van voler ser protagonistes. Autors i lectors, però, no es van arronsar gens i van omplir parades i carrers amb entusiasme entorn dels llibres per a certificar la fi de la pandèmia.

A mitja tarda eren de tornada a Aqualata i encara van ser a temps de passejar-se per la plaça on l’ajuntament organitzava la festa. Hi havia una parada d’autors locals, que cada dia són més i més coneguts, on també es venia l’últim número de la revista que ha publicat un relat del senyor Poblet, el primer que publica. I, sempre que la pluja i el vent no dissolien la concurrència, hi havia molta animació, també, salvant les enormes distàncies amb la capital, és clar.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s