Dilluns de Pasqua

Dilluns de Pasqua

Ahir al vespre, el senyor Poblet va rebre una trucada. Era el rector del monestir de les abadesses, per a reconèixer l’error i disculpar-se per les molèsties ocasionades. També li deia que ell i la seva dona tindrien les portes de l’abadia obertes sempre que hi volguessin anar. I li donava les gràcies per la molèstia que s’havia pres i pel temps que havia dedicat a fer constar un defecte que és, reconeixia, fàcilment esmenable. I, no obstant aquestes bones paraules, el clergue no va fer esment de les instruccions rebudes del bisbat, de les quals el senyor Poblet estava al cas perquè el bisbat li havia respost immediatament indicant que rebria la trucada.

El senyor Poblet a més d’estar jubilat, sordeja, i és per això que, malgrat els audiòfons que du enganxats a les orelles, de vegades no està segur d’entendre bé el que li diuen. Però li va semblar que al llarg dels deu minuts que va durar la conversa, el capellà li donava dues versions diferents dels fets. Al principi, era que Dilluns de Pasqua les portes del cenobi romanen tancades i l’error consistia a no haver-ho fet avinent. Cap al final, però, era que la persona encarregada de la missió d’atendre als visitants havia demanat festa amb poca antelació i el monestir no havia pogut negar-se a concedir-li, tot i no tenir marge de maniobra per a proveir una substitució.

I l’avís? —pensava el senyor Poblet— ningú no havia pensat a posar una nota a la porta per a justificar el tancament? Sigui com sigui, la voluntat del senyor Poblet no era la de fer sang i va acceptar les disculpes que se li oferien sense oposar-hi més resistència que la de deixar clar que la seva única intenció era la de què es posi remei a una situació absurda i que s’evitin la molèstia i la frustració que s’ocasionen als visitants que es troben la mateixa situació en què es van trobar ell i la seva esposa. La solució és ben senzilla i no requereix cap inversió de diners. Només cal fer les coses amb el rigor i la seriositat amb què tothom hauria d’actuar sempre, però més, si cap, aquelles persones que estan al servei de tercers i a càrrec del patrimoni de tots.

Havent sopat, el senyor Poblet sempre mira un episodi assegut amb la seva dona al sofà de la saleta. “This is us” és la sèrie que segueixen ara. En acabat, seguint el seu ritual, es va prendre la pastilla de la tensió i es va raspallar les dents. Quan es va posar al llit, tenia la consciència tranquil·la i l’íntima satisfacció d’haver complert amb el seu deure.

Ha descansat com un beneït.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s