Territort

Aprofitant els dies festius de la pasqua, el senyor Poblet i la seva senyora van reservar tres nits en un hotel de la vall de Territort, per a descobrir aquell territori, però sobretot perquè ella desconnectés de les cabòries de la seva feina. Al senyor Poblet ja no li cal perquè fa temps que està jubilat.

Allà han gaudit d’uns dies esplèndids de sol, més calorosos inclús del que seria normal pel mes d’abril. I, no obstant això, a la vall, les nits i les matinades són fresques, de manera que han dormit bé i han descansat. Aquests dies, han fet camins agradables i han respirat aire pur. Han vist cabres pasturant; i bens i vaques i cavalls. I han sentit el refilar dels ocells. I pels camins han travessat camps d’un verd lluminós colgats de margarides. N’han vist moltes de flors, i la senyora Poblet les ha fotografiat; li encanten, no ho pot evitar. I han vist arbres prodigiosos que no sabien identificar. Quina llàstima! I han trobat fonts que rajaven, que és la gràcia d’una font. També han menjat bé, a preus raonables, i arreu han estat atesos amb amabilitat. I han visitat pobles i llogarrets de la vall que conserven l’encant d’estar mig perduts.

I havien decidit que l’últim dia, havent esmorzat, emprendrien la tornada a casa i passarien a veure el monestir on havien viscut unes Abadesses. I així ho van fer, però es van quedar amb les ganes de fer la visita perquè ningú els va obrir la porta. Les telefonades que van fer tampoc no van obtenir resposta. Era Dilluns de Pasqua i arreu figurava com a dia de visita.

Quan el senyor Poblet va entrar per primer cop a l’oficina d’informació, l’encarregada li va donar a entendre que deixés passar una estona. O això li va semblar al senyor Poblet, que també va voler veure una expressió de desgrat en la cara de la dona. Quan va entrar per segon cop, la parella ja havia visitat el nucli antic de la baronal vila i havia passat una hora. Aleshores, la noia, més desinhibida ara, es va atrevir a dir-li que “passa sovint i fa anys que dura”. I que, en alguna ocasió ha hagut d’aguantar reaccions irades de visitants frustrats, tot i que la seva oficina no té res a veure amb la gestió de les visites al monestir.

—Estic pensant a presentar una queixa. A casa esbrinaré on fer-ho—, va dir el senyor Poblet.

—Si ho fa —va respondre ella—, faci-ho amb còpia al bisbat. Em temo que les queixes que arriben aquí, no passen d’aquí i van a la bassa.

Abans d’anar al cotxe, els senyors Poblet van seure a fer un cafè a la terrassa d’un bar de la mateixa plaça i, mentre el feien, com a primera providència, el senyor Poblet va publicar a les xarxes socials una fotografia de la porta del monestir amb una nota d’advertiment per a altres usuaris. En la fotografia es veu el cartell amb els horaris i els preus de les visites, i també les hores de celebració de les misses. A la nota, el senyor Poblet va afegir una opinió: “Així mai serem el país que volem ser”. Ell n’està convençut, però, per un comentari que algú ha fet al seu avís, s’ha adonat que encara hi ha qui no entén la relació que existeix entre el país seriós i modern a què (el senyor Poblet) aspira i el fet que el responsable d’un edifici històric obert al públic no comparegui quan toca. 

I, no obstant això, les queixes han estat presentades als diversos organismes involucrats.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s