Primavera

S’acaba el mes de març i ja tenim aquí la primavera astronòmica. I també la meteorològica; plou i no fa sol des de fa dies i, com que mai no plou a gust de tothom, hi ha qui es queixa, però és una benedicció que bé val que patim algun inconvenient. Els pantans s’estan omplint d’aigua, els rius comencen a baixar plens i ja fa goig veure tolls i saltants.

Aquesta nit han canviat l’hora, però al meu cos li és ben igual i s’ha despertat com d’habitud. Les autoritats han instaurat de nou l’anomenat horari d’estiu. És en contra de l’opinió de molts, i d’alguns especialistes que asseguren que aquest canvi no ens és bo per la salut. Tanmateix, què seria de l’autoritat si no imposés el seu criteri encara que sigui en contra de l’opinió de la majoria? Per això votem els nostres representants, no?

El projecte Camí de Cavalls ja està en marxa. Ja hem fet la reserva de vols i hem contractat els serveis logístics. Això ens garanteix allotjament —esmorzar inclòs—, enllaços a l’inici i al final de les etapes, assegurança d’accidents, mapes, trac, llibre de ruta… per les dates que hem triat.

Serem quatre. Serà a finals de maig, però jo ja estic nerviós i he començat a confeccionar una llista de les coses que vull dur. Haurem de reduir la impedimenta al mínim imprescindible. Hem contractat per bon preu la tarifa bàsica —inclou una bossa de mà o motxilla mitjana—, i, per un suplement, l’afegit d’una maleta petita. Això és el que ens permetran portar a la cabina de l’avió.

He vist al web de Decathlon un parell de motxilles compactes, de 30 litres, que vull mirar. Em cal canviar la que tinc i qualsevol d’aquestes em serà útil, tant per l’experiència menorquina com per les sortides habituals. Per si ens plogués, també tinc vists alguns models de barrets impermeables. Ara no en tinc, perquè per les nostres matinals no em cal. Si plou, amb la caputxa de l’impermeable n’hi ha prou per a una estona. Però penso que això és diferent perquè estarem moltes més hores a l’aire lliure i vull anar preparat i tan còmode com pugui.

En el meu cas, el mínim imprescindible inclou la tauleta, perquè m’agradaria escriure les meves impressions al final de cada etapa. Escriure les cròniques també representa un desafiament per a mi; m’agradaria saber copsar allò que serà important d’aquesta experiència, transcriure les sensacions que tingui, descriure el paisatge, les converses…

En fi, tot plegat és un repte monumental que em fa tanta il·lusió com respecte.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s