2022: dimecres, 9 de març

A la tornada tot va anar rodat i abans de mitjanit érem al llit, a Igualada.

Vam deixar la Paula ressentida del genoll. En acabada la passejada pel Camí de Cavalls que havíem fet de matí, li feia mal i el tenia una mica inflat. Ara ja sabem que està més bé i que ahir va anar a consulta d’un fisioterapeuta. És una sobrecàrrega, res greu, que ha de tractar amb un parell de dies de repòs abans de tornar a caminar per a enfortir la musculatura.

Ja tinc a mans l’exemplar de Narranación en què surt “Relació singular“. M’ha fet il·lusió veure el meu relat publicat en una revista de contes i relats il·lustrats. Encara que és de tiratge reduït, Narranación es va consolidant de mica en mica. D’aquesta setena entrega se n’han fet tres presentacions; dues a Igualada i una a Barcelona. No vaig poder assistir-hi a cap d’elles, i m’hauria fet gràcia. Dels cinc exemplars que vaig reservar, me n’he quedat un. Els altres els he enviat per correu: un al José Luis. Un altre a l’Ana, que treballa en el món del disseny i l’edició de revistes i còmics i he pensat que li podia interessar. Els altres dos els he tramès als Lletraferits distants.

I, ja que parlo de lletraferits, he començat a llegir les “Catorze històries de merda”. Les primeres ja les coneixia; l’Òscar ens les havia compartit en les nostres trobades mensuals per videoconferència. Però ahir em vaig topar amb la primera que m’era completament desconeguda i no m’agrada gens. I no és només pel final, que és escatològic, naturalment, sinó perquè considero que és una història inventada al servei d’un final que m’ha semblat de mal gust.

Ahir no ens va caldre ni agafar el cotxe per anar a caminar. Vam anar als Esgavellats, un paratge singular de la comarca. És una mica laberíntic, ideal per a fer-se la il·lusió de protagonitzar una aventura. Si més no, jo m’ho vaig passar molt bé i, per primera vegada, vaig recórrer les tres escletxes que caracteritzen aquest tros de serra esgavellada pels moviments de la Terra i cisellat per l’erosió. Després d’anar i venir diversos cops per les escletxes, poc més de 10 km i gairebé 300 m de desnivell, al final.

A l’hora de fer el dinar érem tots a casa. Ahir, “tots” érem cinc: Magí, Càndid, Nico, Isidre i jo. El Ramon reposa després de les infiltracions i els altres tenien coses a fer.

He trucat a Jesús per a felicitar-lo, però no l’he trobat ni al mòbil ni al fix. Avui fa setanta-set anys.

Els Esgavellats

Una resposta a “2022: dimecres, 9 de març

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s