2022: dimarts, 22 de febrer

El dijous passat vaig acabar molt cansat i amb mal de peus. Vaig estar cruixit dos dies i de tant malhumor que no vaig tenir esma ni d’escriure quatre ratlles sobre aquella excursió. Vam pujar el cim de la Creu de l’Aragall, jo amb molt d’esforç, per a trobar-nos que a la banda contrària a la de la nostra ascensió hi ha una urbanització monstruosa, enorme. Entre unes coses i les altres, no m’ho vaig passar gens bé.

Avui no, avui he acabat bé i animat. Això confirma cada vegada més clarament la idea que fa temps que alimenta el meu enteniment, que és que les excursions que em van bé, les que em mantenen en forma alhora que m’animen, han de ser com la d’avui, si fa o no fa, de no gaire desnivell i amb llocs d’interès on badar i fer fotografies. La distància no és problema.

La ruta d’avui és una circular que ens acosta a llocs històrics i llegendaris sense allunyar-se gens de Prats de Lluçanès. Passa per una formació rocosa que recorda la forma d’una cadira situada en un punt estratègic. És la Cadira d’en Galceran, i es creu que aquest cap carlí de la primera guerra l’utilitzava com a torre de guaita per a controlar els moviments de les tropes.

Després hi ha el Roc Foradat, que és l’indret on es pensa que la bruixa Napa, dita així perquè vivia a Can Nap, preparava els seus beuratges. Maria Pujol, que és com es deia en realitat, és l’última bruixa executada a Catalunya, acusada d’haver mort una nena.

Llegendes a banda, la ruta d’avui també passa per tres esglésies o ermites, totes tres en bon estat. La primera és Sant Pere del Grau, que és d’origen medieval encara que ofereix un aspecte ben diferent de l’original a causa de les modificacions sofertes al llarg del temps. Per la seva ubicació al damunt d’un promontori i per l’arbratge que l’envolta, resulta atractiva i molt fotogènica. Sant Andreu de Llanars és la que m’ha agradat més. És romànica i la construcció que ens ha arribat data del segle XII. Hi ha una fossa comuna de la guerra civil i forma part dels Espais de Memòria. I, per últim, l’església de Sant Sebastià, encimbellada en un turó des del qual es té una magnífica vista de Prats Lluçanès, és més moderna; la capella primitiva data del segle XVII i també hi ha fosses comunes i forma part dels Espais de Memòria.

Resumint, avui ha sigut una bona jornada per a mi, molt completa. I satisfactòria en tant que he arribat sencer a casa. Sense arrossegar-me, vull dir, com em va passar l’altre dia.

Una part de la colla —Nico, Isidre, Pere i Càndid— era a conquerir el Pedró de Tubau i s’ha perdut les meves explicacions entorn del llibre “Abans de les cinc som a casa”. Al Lluçanès hi hem anat cinc caminadors: el Ramon, que ho conduïa tot, el Jaume, el Jordi, el Magí i jo mateix. Aquesta és una colla curiosa: no hi ha cap nom repetit.

Hem arribat a Igualada amb un cert retard sobre l’hora prevista, però abans de dos quarts de dues tothom era a casa seva.

Una resposta a “2022: dimarts, 22 de febrer

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s