2022: dilluns, 7 de febrer

Sant Ricard rei. Avui és la meva onomàstica, però en aquesta entrada no parlaré d’avui, que no sé com acabarà. De moment, està sent com un dia normal. La Paula és a Menorca, l’Anna treballant i el Nil a la universitat, a Barcelona, així és que estic tot sol a casa, com en Macaulay Culkin a la pel·lícula. Fins ara, he fet les mateixes coses que acostumo a fer qualsevol dia feiner que no toca anar a la muntanya.

Podria mencionar com a excepcional que he estès la bugada escoltant la simfonia del nou món, que és alegre i m’ha insuflat optimisme. Quan acabava de col·locar les últimes peces a l’estenedor, encomanat de l’apoteosi final de l’últim moviment, m’he adonat que una altra mestressa de casa havia contemplat atònita les meves evolucions des de la seva terrassa. En culminar la coreografia que executava sense ser-ne conscient, m’ha dedicat un aplaudiment silenciós al qual he hagut de correspondre amb una lleu inclinació del cap.

És ben curiós això d’aquesta simfonia. Feia dies que em picava la curiositat de saber de qui era la versió que se sent en un anunci de cotxes que passen a la televisió. A còpia de buscar, oh, sorpresa!, va resultar que es tractava d’un fragment de la cançó Initials BB, la primera d’un àlbum d’estudi del mateix títol que Serge Gainsbourg —el compositor de Je t’aime— va gravar el 1968. No sé si pensava en Brigitte Bardot, no he trobat referències explícites, però en els vídeos de la cançó que es troben a YouTube, apareix l’actriu que respon a aquestes inicials, una de les icones sexuals dels anys 50 i 60. Sigui com sigui, feia dies que les notes d’aquest anunci em perseguien i les sentia tothora dintre del cap. Avui he pensat que seria bo sentir la versió original de la simfonia en què està inspirat el fragment.

Divendres, el ministre d’inclusió, seguretat social i migracions em comunicava per carta que l’estat em revalorarà la pensió d’enguany en un 2,5% i que em retindrà un 0,71% més, a benefici del ministeri d’hisenda, encara que això últim no ho diu tan explícitament. I també diu que ha regularitzat la seva errada de càlcul de la inflació de l’any passat.

Dissabte el vam dedicar a acompanyar a la mare de l’Anna a comprar alguns estris d’ús domèstic que li calia reemplaçar. El temps no passa només per a les persones.

Ahir, diumenge, va ser un dia magnífic. Vam anar d’excursió a Querol, al puig de Montagut, a l’ermita de Sant Jaume i al Pi de les Quatre Soques, amb dos trossos de pa com són la Magda i el Ramon. Va fer un dia esplèndid de sol i la caminada va anar com oli en un llum. Distància i desnivell estaven a l’abast de tots quatre i l’Anna, que no sovinteja aquesta mena de sortides, la va gaudir molt. La passejada ens va obrir la gana i, com que sabíem que passaria, havíem reservat taula a Can Ramonet, a Miralles, on vam dinar com a reis a raó de 30 € per cap. Ambient agradable, menjar de qualitat i atenció exquisida. 

Un dia rodó, sens dubte.

El Pi de les Quatre Soques
El Pi de les Quatre Soques

Una resposta a “2022: dilluns, 7 de febrer

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s