2022: dimarts, 1 de febrer

Avui he rebut un missatge d’una cadena de perfumeries. Em recorden que aviat serà el meu aniversari, com si el meu cos no se n’encarregués prou de fer-ho. Però cal que reconegui que són molt amables perquè continuen pensant en mi tot i que jo fa temps que no entro a les seves botigues.

D’aquí a dues setmanes m’hauré guanyat poder bufar 68 espelmes i estaré satisfet de trobar-me com em trobo. Mentalment no puc queixar-me. Físicament, davallo com tots, però la poliartrosi (artrosi generalitzada en diferents parts del cos) diagnosticada fa uns anys avança a bon ritme i últimament m’està fent molt la guitza. Per això camino, perquè és una activitat tranquil·la que m’agrada i també, i ara sobretot, per prescripció facultativa. Caminar dos o tres cops per setmana en camp obert ha de ser com prendre’m la pastilla de la tensió cada nit.

Entre l’última entrada i aquesta hi han hagut dues sortides de les quals no he deixat constància per mandra, per falta d’esma, perquè estava abatut. Tanmateix, vull sobreposar-me i avui he tornat a agafar paper i ploma.

Avui hem tornat a la Segarra, que és un territori que m’agrada perquè ofereix àmplies i llargues vistes des de qualsevol tossal, que és com en diu el diccionari de les petites elevacions del terreny de pendent no gaire dret, en una plana, o en una serralada. A l’hivern, però, a la Segarra fa un fred que pela. I avui, a més, feia vent, un vent que ha refermat a partir de mig matí i ens traspassava. Al naixement del riu Sió, a Gàver, he hagut de posar-me el tallavent a sobre de les quatre capes de roba que ja duia, i ja no me l’he tret en tot el camí de tornada. Esmorzant assegut a les taules de pícnic que hi ha, m’he quedat fred. I això que avui les temperatures no eren tan baixes com les de dies passats.

És per aquest i altres petits detalls que m’adono que envelleixo. Així que, senyors de la cadena de perfumeries on abans comprava, no cal que l’any que ve es molestin a recordar-me que en compliré seixanta-nou, que per més que sigui el número més eròtic que existeix, això ja no hi ha qui ho aixequi.

Hem sortit i hem tornat a Freixenet de Segarra. Gairebé 11 km, amb 225 m de desnivell, una passejada tranquil·la amb una part de la colla. La resta era conquerint un altre tros de país.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s