Avui he rebut un missatge d’una cadena de perfumeries. Em recorden que aviat serà el meu aniversari, com si el meu cos no se n’encarregués prou de fer-ho. Però cal que reconegui que són molt amables perquè continuen pensant en mi tot i que jo fa temps que no entro a les seves botigues.
D’aquí a dues setmanes m’hauré guanyat poder bufar 68 espelmes i estaré satisfet de trobar-me com em trobo. Mentalment no puc queixar-me. Físicament, davallo com tots, però la poliartrosi (artrosi generalitzada en diferents parts del cos) diagnosticada fa uns anys avança a bon ritme i últimament m’està fent molt la guitza. Per això camino, perquè és una activitat tranquil·la que m’agrada i també, i ara sobretot, per prescripció facultativa. Caminar dos o tres cops per setmana en camp obert ha de ser com prendre’m la pastilla de la tensió cada nit.
Entre l’última entrada i aquesta hi han hagut dues sortides de les quals no he deixat constància per mandra, per falta d’esma, perquè estava abatut. Tanmateix, vull sobreposar-me i avui he tornat a agafar paper i ploma.
Avui hem tornat a la Segarra, que és un territori que m’agrada perquè ofereix àmplies i llargues vistes des de qualsevol tossal, que és com en diu el diccionari de les petites elevacions del terreny de pendent no gaire dret, en una plana, o en una serralada. A l’hivern, però, a la Segarra fa un fred que pela. I avui, a més, feia vent, un vent que ha refermat a partir de mig matí i ens traspassava. Al naixement del riu Sió, a Gàver, he hagut de posar-me el tallavent a sobre de les quatre capes de roba que ja duia, i ja no me l’he tret en tot el camí de tornada. Esmorzant assegut a les taules de pícnic que hi ha, m’he quedat fred. I això que avui les temperatures no eren tan baixes com les de dies passats.
És per aquest i altres petits detalls que m’adono que envelleixo. Així que, senyors de la cadena de perfumeries on abans comprava, no cal que l’any que ve es molestin a recordar-me que en compliré seixanta-nou, que per més que sigui el número més eròtic que existeix, això ja no hi ha qui ho aixequi.
Hem sortit i hem tornat a Freixenet de Segarra. Gairebé 11 km, amb 225 m de desnivell, una passejada tranquil·la amb una part de la colla. La resta era conquerint un altre tros de país.
El mussol d'Aqualata 