El paper d’un concurs

Els dies van passant i estic perdent l’esperança que l’ajuntament canviï els contenidors de la plaça. Ja veig a venir que el primer desig de l’any no es complirà, que ni la carta que li vaig lliurar al Patge Faruk, no servirà perquè l’alcalde m’escolti. La fe en els polítics ja l’havia perduda fa temps, però si continuem així, acabaré per no creure tampoc en la màgia dels Reis d’Orient.

Ara només espero que aquesta frustració no assenti un precedent, ja que al llarg de l’any de segur que tindré altres desitjos. Fa uns dies, per exemple, em vaig assabentar que a la veïna Vilanova del Camí convocaven la segona edició del “Premi de narrativa breu” i em va venir el desig de participar-hi. Per a fer-ho, però, hauria de construir un relat d’un mínim de 10 pàgines i un màxim de 20, un repte que, a hores d’ara, contemplo com a inassolible donada la sequera d’idees que envaeix el meu cap.

Per cert, que l’altre dia vaig llegir la crítica a les bases del concurs d’un escriptor local i potencial candidat al premi. Venia a dir que li sembla inaudit que en aquests moments de l’evolució i considerant la crisi climàtica en què la humanitat es troba immersa, un ajuntament del nostre país convoqui un concurs literari en el qual sigui imprescindible presentar els treballs impresos en paper i per quadruplicat, que aquesta és una despesa de paper absolutament innecessària i un atemptat ecològic.

És una opinió que comparteixo fil per randa a la qual jo encara afegiria una pregunta: és que per ventura els nostres funcionaris no en gasten prou, de paper.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s