Comparació

Hauria volgut escriure que he acabat de llegir “L’estrany”, de Camus, i que m’ha agradat, però que aprofundir en les mancances psicològiques d’un personatge no és garantia d’atrapar al lector en la lectura d’una novel·la, que una trama més banal pot aconseguir que al lector li vinguin ganes de continuar llegint un capítol darrere l’altre amb més èxit que la prosa lacònica i existencialista d’un Premi Nobel de literatura. Però no ho puc escriure perquè la novel·la que he manllevat a l’eBiblio per a llegir a continuació, que prometia molt, no m’està acabant de fer el pes.

No diré el títol per a no establir comparacions, que sempre són odioses i molt més quan un dels elements en parangó és un Premi Nobel. Un guardó antic, això sí. I ho dic perquè els temps i els gusts han canviat molt i la novel·la que ara consumeixo és recent i, per tant, no comparable.

Està narrada per un periodista en forma d’epístola dirigida a una antiga amant, una dona amb qui havia mantingut una forta relació sentimental. Aquesta dona, que dona títol al llibre, després d’una llarga absència, li demana un favor que comporta una investigació que submergeix al protagonista i narrador en el glamurós ambient cinematogràfic. És una llarga carta farcida de transcripcions literals d’articles apareguts durant l’època dels fets investigats, perquè és com una mena d’informe final del resultat de les indagacions. Però també està farcida de retrets a l’antiga amant, de judicis i interpretacions del periodista que, al meu modestíssim entendre resulten reiteratius en excés.

No vull avançar-me més. Si he fet aquesta mena de resum és per a evidenciar que la comparació és difícil, i que, tot i no ser un llibre de quina lectura estigui plenament satisfet, aquesta novel·la m’està distraient més que l’angoixant relat de “L’estrany”, per més que aquest fos escrit per algú tan brillant com Camus, de qui, per altra banda, voldria que quedés clar, no qüestiono en absolut la qualitat. Ans al contrari, que trobo molt meritori ser capaç de penetrar tan profundament en la ment del protagonista com per a descriure els seus pensaments i els seus sentiments de la manera com ho fa.

Deu ser que el que em demana el cos i la ment ja són coses més lleugeres, que em distreguin i em facin passar bones estones.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s