El Turó de l’Escletxa

Unes simples plantilles han resolt el problema del mal de peus amb què havia acabat les dues últimes caminades. Amb elles, els peus s’adapten més bé a la forma de les botes que em va cagar el tió la nit de Nadal i, tot i que encara conserven bona part de la seva rigidesa original i no les he fet meves del tot, avui he acabat molt més bé els 8 km de la ruta. I, no obstant aquesta més gran comoditat de peus, avui he trobat a faltar els bastons en alguns moments, en alguns pendents del camí que salva els 270 m de desnivell que hi ha des del cementiri de Castellbell i el Vilar fins al Turó de l’Escletxa (447 m), un altre dels 100 cims de la FEEC.

No són gaires metres, és cert, però és que a mi les pujades em continuen costant molt. Sembla que, tot i no haver-los fet servir més que en les últimes quatre o cinc sortides, ja estic acostumat a rebre la contribució dels bastons a l’esforç que he de fer per a avançar. El fet és que ahir, preparant-t’ho tot, se’m va oblidar treurel’s de l’armari i avui no he gosat entrar al dormitori per a no despertar a la dona, que ella no està jubilada i en aquella hora encara dormia.

A diferència de l’últim dia, avui la boira l’hem trobada ja a l’inici de la caminada i ha sigut persistent i densa durant tota l’ascensió, privant-nos de les meravelloses vistes que hi ha sobre la muntanya de Montserrat. Malgrat la boira i la intensa gebrada, no hem perdut el camí, i hem assolit el cim sense més problemes que el fred que feia, 3 graus negatius a la sortida.

A l’hora d’arribar al cim, el sol començava a deixar-se veure a través dels núvols, cosa que hem aprofitat per a instal·lar-nos en una cota més baixa, en un suau pendent, esperant que la seva benèfica acció ens refés mentre esmorzàvem. Així ha sigut, en efecte, perquè finalment l’astre entorn del qual girem ha guanyat la batalla i no només ha traspassat els núvols, sinó que ha aconseguit esvair gairebé del tot la boira que ens envoltava, suficient, en qualsevol cas perquè la muntanya màgica aparegués majestuosa davant nostre. En acabat, hem tornat al cim, a fer-nos una altra fotografia del grup, ara amb Montserrat com a rerefons, i a observar l’entorn que s’hi albira, una panoràmica de 360 graus. Avui hem emulat al Killian Jornet i hem fet un cim dos cops en un mateix dia. Després tot ha sigut baixar i baixar fins als cotxes.

Una resposta a “El Turó de l’Escletxa

Respon a Magí Ramon i Puig Cancel·la la resposta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s