Peu de foto

Peu de foto

No soc blau ni estic trist, com deia la cançó, però igualment soc un gat estrany, ho reconec. Gegantí, allargassat i amb potes asimètricament posades a cada banda del cos. No m’han pintat boca, però sí bigotis i els ulls negres amb què et miro.

També hi tinc una amazona asseguda al llom que mira endavant sense expressió. Però de sobte pren vida i s’eixarranca i em munta la gropa rítmicament. Lentament, al principi, però després trota fins que es posa a tota brida i em cavalca violentament fins que deixa anar un bram i, alliberada, s’abat sobre el meu coll i m’acarona. Però tu no la veus, que marxes, i ens dones l’esquena.

El gat que no és blau ni està trist
A la meva ciutat passen coses ben estranyes.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s