Paraules

Paraules

Acabo d’enviar un relat inèdit per a participar en un altre concurs. Feia dies que el tenia desat tot esperant una revisió i avui ha arribat el moment. M’he despertat molt d’hora i m’he llevat i, inopinadament, m’han vingut ganes de tancar aquest assumpte. “El revisaré —he pensat— i, si m’agrada, l’enviaré. I si no, el destruiré i m’oblidaré del concurs per sempre més”.

Però ha resultat que m’ha semblat que no estava malament i que podria competir dignament si li feia algun retoc. Poca cosa, però. I el resultat final ha sigut engrescador, pel meu gust. Més si tenim en compte que la temàtica havia d’estar emmarcada, necessàriament, dintre del que es considera literatura fantàstica, de terror o de ciència-ficció.

L’extensió màxima del relat no podia excedir les dues-centes paraules, amb el títol inclòs. Segons Word, el meu text les hi té clavades. Però, el corrector pel qual passo sempre els meus texts abans de donar-los per bons i definitius, diu que en són dues-centes quinze, i això m’ha produït un cert neguit. Em penso que la diferència rau en el fet que Word considera una única paraula les que s’escriuen unides per un apòstrof o per un guionet.

Jo, que soc novell en aquestes arts, ignoro quin és el criteri que fan servir els jurats dels concursos literaris i per això, des d’aquí, demano ajuda a qui em llegeixi i sàpiga la resposta. Espero que algú em tregui de dubtes, perquè una cosa és no guanyar i una altra de molt diferent que et desqualifiquin per unes paraules de més.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s