Transpirinenca

Transpirinenca

“No és necessari que escriguis cada dia”, em diu una veueta dins del cap. És una veu dissident que només vol sembrar la discòrdia en el meu ànim. M’agrada escriure i si intento fer-ho cada dia és perquè així vaig millorant, espero. A més, hi ha hagut molts escriptors que ho han fet i molts d’altres que ho fan i a més ho recomanen als aprenents. Però a banda que ho diguin autors més o menys consagrats, si jo ho faig és perquè així mantinc actiu el cervell. No és gens fàcil buscar les millors paraules, trobar les millors maneres de dir el que vull dir, que sovint no és res transcendent. Però per experiència sé que en la intranscendència rau una dificultat superior que et fa feliç si la superes.

El Ramon m’ha regalat l’últim número de la revista “Descobrir”. El meu amic és un apassionat de l’excursionisme i del seu país i està subscrit a la publicació des del seu inici. El reportatge central d’aquest mes és sobre la Transpirinenca, una travessia del Pirineu Català que la revista ha encomanat a un equip de gent molt preparada en diverses disciplines. L’objectiu perseguit era el de donar a conèixer al gran públic aquesta part del territori. Els expedicionaris, amb alguna llicència, han seguit la traça del sender GR11 que va des del Cap de Creus fins al Tuc de Molières, a la Vall d’Aran, i més enllà. Una gran aventura que es va poder seguir en directe a través dels reportatges diaris que l’equip publicava a les xarxes socials, on ha sigut un èxit de seguiment, segons els organitzadors.

Ara alterno la lectura d’aquest gran reportatge amb la de “El tiempo entre costuras” que he reprès després de la interrupció de les vacances a la platja —vaig aprofitar per llegir “El vigilant en el camp de sègol”—, i la interferència que ha representat la lectura de “Bon dia, tristesa” —prestat per la Paula— durant l’última setmana.

Llegint, faig el camí a poc a poc, com els excursionistes, per a gaudir-lo intensament. Però no és menys cert que intercalar les etapes del camí entre els capítols del llibre, em fa més passadora la lectura que he de fer pel club de lectura. La minuciositat descriptiva del seu estil i l’ús abusiu —al meu entendre— dels adjectius de què fa gala la Maria Dueñas me la fan feixuga. Ho sento, però ho havia de dir.

Així que moltes gràcies, Ramon. Pel regal i per l’oportunitat del regal.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s