Benvolgut

Benvolgut

Bon dia, M!

Acabo de llegir un conte inquietant de l’Aina, la lletraferida londinenca. Ella també ha passat el sedàs del Premi Núvol de Contes i li han publicat avui.

És evident que fa il·lusió que et publiquin un relat, no ho nego. Però et ben asseguro que, a hores d’ara, la meva única pretensió quan escric és presentar-me a algun concurs i que em publiquin algun conte. Com et deia en el correu anterior, la meva màxima aspiració seria, en tot cas, publicar un recull de contes que satisfacin la meva exigència.

“Sueños de una escritora en Nueva York” és el poc imaginatiu títol que li van posar en castellà a “My Salinger year”. És possible que a Movistar, que és la plataforma on la vaig trobar, existeixi la possibilitat de visionar-la en la versió original, però nosaltres la vam veure doblada al castellà. L’Anna probablement podria seguir els diàlegs sense massa dificultat, ella ha estudiat anglès i el parla, però jo no. Nosaltres ara veiem bastants sèries. Havent sopat, que és quan mirem la televisió. Un capítol, dos com a màxim, depèn, abans d’anar a dormir. No m’he plantejat mai escriure un guió perquè sento molt respecte pels guionistes i considero que estic tan poc preparat per a fer-ho com per a escriure una novel·la. Fa molts anys que tinc una alta consideració per aquesta tasca. Quan miro una pel·lícula o un capítol d’una sèrie, em concentro molt en el que veig i en el que sento. Hi ha guions genials, diàlegs sublims que en unes quantes frases tant poden fer una declaració de principis com mostrar-te la personalitat del personatge. Hi ha discursos meravellosos confegits amb molt poques paraules. I estic convençut que no hi pot haver una bona sèrie o una bona pel·lícula sense un bon guió que l’estructuri i li doni consistència.

Jo també acostumo a portar una mini-Moleskine i un bolígraf per a prendre notes sobre la marxa, però rarament els faig servir. Sovint escrit a partir de frases o paraules que em venen al cap mentre estic fent altres coses. Caminar, estendre la bugada, comprar al mercat… No sé, suposo que tot són maneres de fer i que totes són vàlides si serveixen a la finalitat que ens mou d’abocar sentiments, pensaments o experiències. Normalment sempre escric en el meu racó, un petit escriptori on tinc instal·lat el meu ordinador. Rarament escric a mà, ja. Sempre em planto davant la pantalla en blanc. I pel que fa als horaris, tot i que després de veure “My Salinger year” em vaig proposar edificar el meu “santuari” de quinze minuts d’escriptura a primera hora del matí de cada dia, com recomanava en Jerry, la veritat és que no puc mantenir el meu propòsit i escric sovint, però a l’hora que puc. Ara mateix estem fregant el migdia i aprofito l’estona entre la compra i fer el dinar.

No vull acabar sense proposar-te, ara que ja ens coneixem una mica, establir alguna norma que faci més fluida i profitosa la nostra correspondència. Per exemple, què et semblaria un correu d’anada i un de tornada a la setmana? I limitar la informació que continguin a un únic tema, per a no dispersar-nos?

Encara que últimament se m’acumula la feina perquè intento estar “ocupat, sempre ocupat”, disposo de més temps lliure que tu. Ja sap que no treballo, que estic jubilat. Així que deixo en les teves mans les respostes a les preguntes que he plantejat.

Una abraçada.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s