Ceballots

Ceballots

Hauré de treure’m la son de les orelles, o si no, el 27 de setembre m’agafarà amb els pixats al ventre. El 27 de setembre és la data límit per a presentar a la redacció de Narranación els relats que han de conformar el setè número de la revista. Falten molts dies, encara, i no cal patir massa. Per una banda, però, en el correu en què la comunicaven als col·laboradors, l’equip editorial deia que si avançàvem el lliurament, ens ho agrairien eternament. Per altre cantó, em conec i sé el que em pot costar sentir-me satisfet amb la feina feta. Així que aquesta prioritat ja és al capdamunt de la llista de coses a fer. La meva aportació consistirà en un relat que ja tinc fet de fa temps i que ha passat per diferents processos de correcció. A priori, se suposa que no hauria de tenir massa feina, si no fos perquè he de passar-li el ribot i reduir-ne l’extensió, una mica, a benefici de la compaginació. La veritat és que no crec que tingui massa problemes, però m’hi he de posar, perquè tampoc es tracta de retallar a la babalà. El relat ha de continuar sent entenedor i coherent després dels retocs.

El Premi Núvol de Contes continua avançant. A raó de quatre contes nous publicats cada dia entre dilluns i divendres, la llista de candidats es va engrandint. Des del primer dia estic confeccionant a mà un inventari de tots ells i els seus autors. Un relat i un autor per cada línia de Moleskine. A la dreta els adjudico les estrelles que considero que els pertoca, entre una i cinc. Al final del període de publicació, en tant que participant, hauré d’emetre els meus vots si no vull quedar fora de concurs, i vaig pensar que em resultaria impossible llegir-me de cop cent contes i ser objectiu a l’hora de valorar-los. Amb el meu sistema pretenc reduir a uns quants —aquells que hauran obtingut quatre i cinc estrelles en la meva peculiar garbellada— la lectura final, aquella que em permetrà atribuir la qualificació definitiva als contes que més m’hauran agradat.

Aquest migdia —avui he visitat el meu santuari d’escriptura a primera hora de la tarda—, l’Aïna, la Lletraferida Distant que viu a Londres, ens ha comunicat via WhatsApp, que Núvol ha contactat amb ella per a anunciar-li que el seu conte també ha passat el primer tall i li publicaran divendres. Enhorabona, Aïna, també a tu.

Per cert, ara que ha sortit Londres a col·lació. Dies enrere he tingut una petita topada a Facebook a causa de l’entrada d’una agència de viatges. Promocionava una excursió que ha dissenyat a la comarca del Matarranya. La meva mare n’era originària, per cert. Probablement va ser per això que em va cridar l’atenció i hi vaig parar esment. En fi, al que anava. Hi ha persones —és una manera de dir— que en comptes de dir London diuen Londres. I no obstant això, quan es tracta del català, no accepten que aquí diguem Matarranya al Matarraña, o Beseit a Beceite, o Vall-de-roures a Valderobles. En els comentaris a l’entrada, una airada resident de la zona deia que aquests llocs pertanyen a l’Aragó, no a Catalunya, i que fem el favor (els catalans) de no canviar-los el nom, que els noms de lloc no es tradueixen. I, si a aquestes persones els recordes que en aquella franja de terra es parla l’enxampurrat o els fas notar la contradicció en què cauen amb aquell argument, et diuen que tenen altres coses a fer que respondre les teves preguntes.

I, aleshores, és quan jo penso que amb aquests ceballots no hi ha manera i que el món no té remei.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s