Dimecres La Ràpita

Dimecres

Benvolgut M:

Que què llegeixo ara mateix em preguntes? Doncs, bé, mentre tu llegeixes en Baixauli, a qui no conec, jo estic llegint per primer cop “El vigilant en el camp de sègol”. És balder que li digui a un lector empedreït com tu que és obra de J. D. Salinger i que és l’única novel·la que va escriure en la seva vida. I, tanmateix, potser et farà gràcia saber que em va picar la curiositat de llegir-la arran del visionament d’una pel·lícula quin argument girava entorn de l’experiència real de la secretària de la seva agent literària.   

Penso que he llegit més que la majoria dels nostres conciutadans, però poc amb relació a les persones com tu, que sembla que us mengeu els llibres. Si em comparo amb els de la teva mena, no soc un bon lector, jo.  Però, deixant a banda les comparacions, que sempre són de mal fer, tampoc no soc un bon lector per altres raons.

Perquè, per exemple, sovint em passa que m’abalteixo quan llegeixo. I deu ser perquè estic cansat o vaig curt de son, segur. Però, de vegades també em trobo que l’endormiscament em ve perquè el que diu el llibre no m’interessa prou. O perquè m’avorreix que l’autora o l’autor  faci servir més paraules de les que jo considero necessàries per a descriure situacions o expressar idees. I això em rebenta. Soc més pragmàtic, jo.

I també perquè el que llegeixo no em queda, se m’oblida. Vull dir  que recordo que he llegit “Cent anys de soledat” dos cops a la meva vida i que sé qui és que l’ha escrit i una mica de què va. Però si em preguntessis per l’argument, o per com acaba, tindria seriosos problemes per a respondre’t.

Soc oblidadís, ves. És un dels defectes que tinc. I no és només amb els llibres. També em passa amb altres coses. I amb les dates, sobretot amb les dates. Tinc un batibull cronològic al cap, dificultats per a posar els fets de la meva vida en l’ordre correcte i per a recordar les dates en què s’han produït esdeveniments importants. Gràcies a déu, la meva vida és més aviat insípida i no interessa gens gairebé a ningú, perquè no podria explicar-la sovint. I no és que perdi la memòria per l’edat, que això de la memòria ja em passava quan era més jove.

Tampoc és nou el fenomen de la invisibilitat. És com si no hi fos. És una sensació estranya perquè, en realitat, sempre hi soc, sobretot, quan faig falta. Hi vaig o em venen a buscar i em troben. Però rarament ningú s’adona que, de vegades, també a mi em cal una mà que se’m posi a l’espatlla o una orella disposada a escoltar-me. I, com deia, això provoca una sensació estranya. I també és frustrant.

Pensaràs que he fugit d’estudi i potser tindràs raó de pensar-ho. Però he volgut respondre al teu correu començant per les dues qüestions que planteges al final. La primera, aquella que fa referència a lectura, perquè sàpigues de bon principi amb qui te les has de veure i no et sentis defraudat si resulta que no responc a les expectatives que t’havies creat quan buscaves a algú amb qui poder intercanviar punts de vista sobre l’experiència d’escriure. No soc cap intel·lectual capaç d’aprofundir en el sentit dels llibres que llegeix. És més, només m’agraden i m’enganxen les lectures que em distreuen.

I, per altra banda, quant a la meva concepció de l’escriptura, penso que tot el que precedeix pot donar-te una idea del que penso. És ben bé com dius que diu en Bukowski, encara que jo no ho sabia. En el meu cas, escriure és una manera d’expressar-se d’algú que se sent ben poca cosa.

Fins aviat, M. Una abraçada.

3 respostes a “Dimecres

  1. Coincideixo força amb tu, excepte que jo no m’adormo. Canvio de llibre, si m’avorreix. Has provat a llegir contes? Del Pàmies, Monzó, la Rodoreda, la Mansfield… i, en altres lligues, els meus, editats per Trípode: La insuportable absència del bròquil.

    Liked by 1 person

    1. Sí, Eulàlia, m’agraden els relats breus, justament perquè penso que no cal escriure mil pàgines per a explicar l’essencial d’una història.
      No he llegit el teu recull, però miraré de fer-me amb un exemplar si és edició de butxaca. No m’agrada la tapa dura, ho sento. Manies meves.
      Quant a deixar una lectura ja encetada, jo també ho faig. Però sovint em passa que llegeixo per a dos clubs de lectura i m’obligo a acabar per a poder participar opinant.
      Una abraçada!

      Liked by 1 person

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s